Pasqual Maragall ha estat l’últim a defensar algunes conviccions, i això li ha conferit una certa aura romàntica que el manté com a personatge interessant per a l’opinió pública i els mitjans de comunicació. De fet, Maragall ha estat el darrer líder polític a anar per lliure respecte al seu partit i això li ha costat els dos càrrecs màxims a què pot aspirar un polític català: va haver de plegar, primer, de l’alcaldia de Barcelona i, després, de la presidència de la Generalitat. I en cap dels dos casos no el va descavalcar l’oposició, com és notori.
L’anterior president de la Generalitat també ha estat l’últim polític a creure’s alguns dels mites fundacionals del catalanisme polític. I per això va jugar-se-la, tossudament, per exportar una idea catalana d’Espanya, quan a hores d’ara és evident que és Espanya qui té una idea permanent de Catalunya i que l’aplica, amb intensitats diverses però amb determinació, des de fa tres segles. Pasqual Maragall, en definitiva, ha estat un polític d’idees. Equivocades? Potser sí, però convincents.
Pasqual Maragall ha estat l’últim a defensar algunes conviccions, i això li ha conferit una certa aura romàntica que el manté com a personatge interessant per a l’opinió pública i els mitjans de comunicació. De fet, Maragall ha estat el darrer líder polític a anar per lliure respecte al seu partit i això li ha costat els dos càrrecs màxims a què pot aspirar un polític català: va haver de plegar, primer, de l’alcaldia de Barcelona i, després, de la presidència de la Generalitat. I en cap dels dos casos no el va descavalcar l’oposició, com és notori.
L’anterior president de la Generalitat també ha estat l’últim polític a creure’s alguns dels mites fundacionals del catalanisme polític. I per això va jugar-se-la, tossudament, per exportar una idea catalana d’Espanya, quan a hores d’ara és evident que és Espanya qui té una idea permanent de Catalunya i que l’aplica, amb intensitats diverses però amb determinació, des de fa tres segles. Pasqual Maragall, en definitiva, ha estat un polític d’idees. Equivocades? Potser sí, però convincents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada