ERC aposta per exportar a Europa el model català d'integració

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, creu que el Pacte Nacional per la Immigració i el Projecte de llei d'acollida 'constitueixen un paradigma d'allò que Europa hauria de tendir a fer'. La consellera republicana Carme Capdevila ha reclamat a Europa que 'copiï' la Llei d'acollida que ha impulsat la Generalitat per fer-ne una en el marc de la UE i Junqueras ha apostat per un 'servei universal d'acollida'. Junqueras ha reclamat que la immigració no sigui vista únicament com un 'fenomen econòmic' o 'policial', sinó que necessita d'una 'política ambiciosa, global, coherent, que intenti servir el conjunt de la nostra ciutadania i faci compatible les qüestions econòmiques, socials i polítiques'.

Primera retallada a la llengua basca

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha ordenat la suspensió cautelar parcial dels articles dels decrets d'Educació Infantil i Batxillerat elaborats per l'anterior govern basc que establien el basc com a llengua vehicular.

Els decrets, que havien estat recorreguts per l'anomenada Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística, donaven a la llengua basca el caràcter de "principal llengua vehicular en l'àmbit escolar". Així mateix, els demandants demanaven al tribunal que tutelés el suposat dret dels pares a triar la llengua d'ensenyament, petició que ha estat rebutjada ja que segons el tribunal, aquest no pot fixar "en fase cautelar una mesura dirigida a ordenar a l'Administració com ha d'aplicar" els decrets que han estat recorreguts.

Fonts del Departament basc d'educació han declinat fer declaracions sobre la decisió del tribunal.

Zapatero contradiu Castells

ZP mentider 040609 RAC1

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat aquest dijous a Barcelona que és "molt a prop" el moment en què el seu executiu i la Generalitat tancaran un acord sobre el nou finançament català que complirà l'Estatut. "Som a la recta final, som a prop; jo diria que molt a prop", ha dit quan se li ha preguntat sobre l'estat de les negociacions en la roda de premsa oferta poc abans de dinar amb la junta del Cercle d'Economia, en una reunió a la qual també assistia el president de la Generalitat, José Montilla.

Aquestes declaracions arriben l'endemà que el conseller d'Economia i Finances de la Generalitat i principal negociador per la part catalana, el socialista Antoni Castells, assegurés que no hi ha "avenços tangibles" sobre el finançament. L'última oferta de Zapatero, segons les dades de Castells, va ser la dels 2.000 milions d'euros addicionals per a Catalunya, molt per sota de les aspiracions catalanes.

Avui: Tremosa diu que la visita de Zapatero li recorda l'època de Franco

Obama ofereix als musulmans una nova relació basada en el respecte mutu

El president dels EUA, Barack Obama, ha afirmat aquest dijous que "ha d'acabar aquest cicle de sospita i discòrdia" en les relacions entre els EUA i el món musulmà i ha ofert a canvi "un nou inici" basat en els interessos i el respecte mutus.

Obama ha parlat així en el seu discurs al món musulmà des de la Universitat del Caire, en el qual ha assegurat: "Mentre la nostra relació es basi en les nostres diferències, estem potenciant els que cultiven l'odi en lloc de la pau, i els que promouen el conflicte en lloc de la cooperació". Estats Units i l'islam "no necessiten competir", sinó que comparteixen principis com la justícia, la tolerància i la dignitat dels éssers vius, ha afirmat.

El president nord-americà ha fet referència a les seves pròpies experiències de l'islam com un nen que va créixer en un país musulmà, a Indonèsia, i com a jove organitzador comunitari en barris de Chicago amb una gran població musulmana.

VilaWeb: La majoria del món musulmà aplaudeix el discurs d'Obama

Medi Ambient considera vulnerables per contaminació de nitrats 20 municipis de l'Ebre

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) presentarà al·legacions a la proposta del Departament de Medi Ambient per declarar zona vulnerable per contaminació de nitrats una vintena de municipis de les Terres de l'Ebre. UP sosté que no s'han justificat les causes de manera rigorosa, ja que hi ha municipis on la restricció és parcial com és el cas d'Amposta o el de Camarles. A més, el sindicat agrari assegura que aquesta delimitació suposarà greus restriccions per a l'activitat agrícola i ramadera.

De la vintena de municipis que el Departament de Medi Ambient ha inclòs en la zona com a vulnerables per contaminació de nitrats, n'hi ha sis que ho són parcialment. «No entenem quin criteri han seguit per determinar que una part del municipi és vulnerable i l'altra no, han trossejat els pobles», va dir Montesó. Aquest és el cas de l'Aldea, l'Ampolla, Camarles, Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Pel que fa als altres municipis que es consideren zona vulnerable (en aquest cas totalment) són: Aldover, Roquetes, Tivenys, Xerta, Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Santa Bàrbara, Ulldecona, Benissanet, Miravet, Ginestar, Móra d'Ebre i Móra la Nova. La Terra Alta és l'única comarca que no té cap municipi inclòs.

Concentracions de protesta a totes les plantes del grup químic Ercros

Els treballadors d'Ercros van tornar a mobilitzar-se ahir per manifestar el seu rebuig a l'ERO presentat pel grup químic. La plantilla del centre de Tortosa (l'antiga Polialco) es va afegir a la protesta i al migdia es van concentrar davant la fàbrica, tot i que en aquest cas l'ERO només afecta cinc treballadors. «La fàbrica de Tortosa és moderna i té futur, no estan justificats aquests acomiadaments», va manifestar el delegat d'UGT al comitè d'empresa, Domingo Tomàs. Els treballadors de Flix i els de les plantes de Tarragona també es van manifestar ahir a la porta de les respectives fàbriques. A Flix és on hi ha més treballadors afectats pel pla d'ajust, amb 51 acomiadaments i 24 suspensions temporals de contracte. De fet, en aquest municipi de la Ribera d'Ebre la concentració no va ser només de treballadors sinó que s'hi van afegir veïns de la població.

Avui els delegats sindicals d'Ercros es concentren davant del Departament de Treball a Barcelona, on està prevista la primera reunió negociadora entre el comitè d'empresa i Ercros. D'entrada, els sindicats rebutgen de ple els acomiadaments.

Vint anys de Tiananmen

Les forces de seguretat de la Xina van desplegar-se ahir per la plaça Tiananmen de Pequín en ocasió del vintè aniversari, avui, d'una de les protestes polítiques més importants, que va acabar amb centenars de morts i milers d'arrestats. El govern xinès vol evitar que cap commemoració d'aquells fets desafiï la seva estabilitat. Per això la policia ha ordenat el confinament a casa de molts dissidents i ha fet tancar la plaça de Tiananmen. 'Enguany, la policia ha adoptat mesures molt més radicals', va dir ahir Nicholas Bequelin, de Human Rights Watch a Hong Kong. Algunes d'aquestes mesures policíaques han estat la censura de notícies de televisions estrangeres sobre Tiananmen i el blocatge de serveis d'internet, com ara el nou motor de recerca de Microsoft (Bing), Hotmail i la xarxa de microblocs Twitter. Tot va començar amb una concentració d'estudiants universitaris a la plaça de Tiananmen de Pequín, el 17 d'abril de 1989, per honorar la memòria de Hu Yoabang, el secretari general del Partit Comunista xinès que acabava de morir. Hu era el símbol, per als manifestants, de l'anticorrupció i de la reforma política, i en nom seu van reclamar llibertat de premsa i canvis democratitzadors a la Xina. Era la llavor d'una protesta que ràpidament es va estendre socialment (s'hi van sumar treballadors) i geogràfica (hi va haver grans manifestacions, l'abril i el maig, en una vintena de ciutats). La democratització del país i la dimissió de Deng Xiaoping i de Li Peng eren els principals motors de la Primavera de Pequín, que va tenir el seu centre neuràlgic i simbòlic en les concentracions pacífiques a la plaça de Tiananmen. La protesta més important en favor dels canvis polítics es va acabar bruscament el 4 de juny de fa vint anys, quan desenes de milers de soldats (hi ha qui parla de 300.000) van assaltar la plaça. Al darrere deixaren centenars de morts (la xifra encara no se sap amb exactitud), deu mil arrestats i els principals capdavanters foren executats. L'assalt també va tancar la porta als dirigents del Partit Comunista xinès que advocaven pel diàleg amb els manifestants i que volien continuar les reformes internes de signe polític liberalitzador. Des d'aleshores, la data del 4 de juny, el dia de la 'rebel·lió contrarevolucionària', és tabú per a les autoritats xineses.

Isabel-Clara Simó: I si són els pares?

Distingits bisbes, excels senyor Rajoy: ¿volen que parlem una mica de la nena de setze anys que va a avortar sense tenir present el permís dels seus diligents pares? (per cert: què li passa a vostè amb les nenes, senyor Rajoy?). Doncs imagini una adolescent que ha quedat prenyada, i que, armant-se de valor, confessa als seus amatents pares la seva situació. Ara escolti la mare que diu: "Nena, això ho hem de resoldre". I el pare que rebla: "Com vols ser mare ara, quan ni tan sols has començat la carrera ni has fet cap Erasmus a Europa?". Vull dir: què passa si són els pares els qui volen que la nena avorti? En què queda la sacralitat de la família, la moral pública i aquest amor boig que senten pels embrions -quan ja caminen no cal: ja els podem matar, en una guerra o en una cadira elèctrica-? Vostès s'imaginen uns pares de conte de fades i uns fills de còmic esbojarrat. Que per què faig aquesta hipòtesi? Sóc de les persones que, durant el franquisme, es van preguntar quantes noies, i dones, anaven a Londres o Amsterdam a avortar. Les enquestes eren imprecises, no cal dir-ho, però vam reunir prou testimonis directes per dir que la majoria de les noies hi anaven acompanyades de la seva progenitora. Encara més: hi havia qui deia que moltes mares eren d'Acció Catòlica, però en això no m'hi posaria forta. Eren amatents mares fent costat a la plorosa filla, que estava plena de dubtes. I aquest que descric és el millor dels casos. Si era filla d'obrers, els pares feien recol·lecta entre les veïns per "ajudar" la nena. Repeteixo: ¿i si són els pares els qui volen que la nena avorti, hipòtesi ben plausible? Potser que descendissin dels seus despatxos i trepitgessin el carrer. És dur i àcid. Però és real.