Entre els anys 1982 i 1984, època convulsa de la posada en marxa de la primera central nuclear d’Ascó (va obrir l’agost del 1983), 312 habitants d’aquest municipi es van donar de baixa en el padró i se’n van anar a un altre lloc, encapçalats pel combatiu alcalde antinuclear Joan Carranza, que amb la seva dona i nou fills es va refugiar a Santa Coloma de Farners (Selva). Només va ser l’inici del que ha estat una pèrdua contínua d’habitants, no només a Ascó, sinó a tota la part septentrional de la comarca de la Ribera d’Ebre.
Mentre que des de Móra d’Ebre cap avall hi ha hagut un creixement de població, encara que mínim, corrent amunt de l’Ebre els petits pobles que envolten la central nuclear han baixat del 1981 al 2008 entre un 15% (Ascó mateix) i un 37% (Riba-roja d’Ebre) en nombre d’habitants. Ni tan sols els últims anys han pogut estroncar la sagnia, mentre que pobles semblants en altres comarques rurals i allunyades de les ciutats, des de la Segarra fins al Pallars Sobirà, han iniciat una recuperació gradual. És com si ningú ja no volgués viure en aquesta zona que només acostuma a ser notícia quan passa alguna cosa amb la central nuclear i les seves radiacions, amb la química Ercros de Flix i els seus abocaments o, ara, amb el cementiri nuclear, denominat amb l’eufemisme de Magatzem Temporal Centralitzat (MTC). Article sencer a El Periódico