Entre altres coses, el president el parlament català diu: 'Hi ha una part de la societat catalana que no se sent reflectida ni se sent representada, i fins i tot se sent agredida quan es vol prohibir la consulta d'Arenys o quan es pretén retallar i modificar l'Estatut de Catalunya. El debat de fons també és aquest, el valor real de la democràcia.'
08 de setembre, 2009
Benach defensa el valor democràtic de la consulta per la independència de Catalunya d'Arenys de Munt
El govern català es distancia del referèndum d'Arenys i de la reacció de l'Estat
Lluny, doncs, de la consulta, però també de la posició del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que ha portat al jutjat el referèndum simbòlic organitzat pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), amb un recurs presentat i defensat per un advocat estatal que va ser candidat, en dues eleccions, de la Falange, Jorge Buxeda Villalba.
Com és conegut, les formacions que integren el tripartit presidit per José Montilla tenen posicions diferents i contràries respecte a la iniciativa i sobre el fet que l'Ajuntament arenyenc hi doni suport. ERC i ICV defensen la legitimitat de la consulta, i el PSC s'hi oposa, fins al punt que els dos regidors que tenen a Arenys van ser els únics de votar contra l'acord de ple que cedia una sala per posar-hi les urnes.
EUiA, a favor de la consulta d'Arenys
El coordinador general ha explicat que si es dugués a terme una consulta al seu municipi, 'segurament hi participaria' i que a la butlleta hi posaria 'sí al dret a l'autodeterminació', tot i que en el seu cas defensaria un 'Estat federal i republicà'.
Calders promou una consulta independentista que ja havia aprovat l'abril passat
Neix Autodeterminació.cat, un argumentari en línia a favor de la independència
El Constitucional torna a la feina. Preparem-nos!!*!!
Avui: El Tribunal Constitucional torna de vacances pendent de la sentència sobre l'Estatut
Gabilondo diu que la LEC s'aplicarà depenent de la decisió del TC sobre l'Estatut
El ministre ha assegurat que ell és partidari del compliment "estricte" de la Constitució i de l'Estatut, i que per tant, "segons quina sigui la decisió" del TC, "adoptarem decisions al respecte". El ministre ha atribuït les advertències que arriben des de Catalunya sobre la reacció a una possible retallada del TC a la "voluntat de pressió" i de "fixar una posició" de les formacions catalanes.
Garzón declararà demà davant el Suprem pel cas de les fosses del franquisme
La querella admesa contra el magistrat, que declararà en qualitat d'imputat, assenyala que Garzón podria haver incorregut en un delicte de prevaricació en admetre a tràmit i realitzar diligències a l'Audiència Nacional sobre una denúncia realitzada per familiars de desapareguts després de la Guerra Civil.
Aquesta querella no té el suport de la Fiscalia, que estava a favor d'arxivar-la, però la sala penal del Tribunal Suprem va acordar admetre-la a tràmit.
Andorra celebra avui la diada
El primer ministre gal·lès celebra que al Regne Unit "no hi ha cap tribunal que tombi la decisió d'un parlament democràtic"
Morgan vol convocar un referèndum que doti Gal·les de més autogovern i assegura que "només les cambres electes dels Lords i dels Comuns" podrien retallar o cancel·lar una ampliació de competències aprovada a Cardiff. Morgan defensa que "els anglesos reaccionen amb calma" a les reivindicacions de Gal·les, "perquè demanem el mateix que Escòcia ja té", i no es pot imaginar "de cap manera" que responguessin amb cap boicot econòmic ni fòbia cap als gal·lesos.
Des de Cardiff, no només miren cap a Escòcia i els plans de referèndum de Salmond sinó també cap a Catalunya i l'Estatut. "Seguim molt atentament i amb molt d'interès les discussions entre el govern espanyol i el català, el basc o el gallec", ha assegurat Morgan, defensor d'un federalisme "asimètric i flexible" que "permeti a algunes autonomies tenir competències que d'altres no tenen".
Morgan culpa els governs britànic i espanyol que el gal·lès i el català no siguin llengües oficials de la Unió Europea i aposta per "seguir pressionant i, a poc a poc, acostumar tothom a la idea que se'ls ha de donar un reconeixement apropiat per l'estatus d'igualtat que tenen amb l'anglès i el castellà a Gal·les i a Catalunya". La llengua gal·lesa, però, a diferència de la catalana, només la parla el 19% de la població de Gal·les, unes 600.000 persones.
El Sudan empresona Lubna Ahmed al-Hussein per dur pantalons en públic
"Lubna ha estat jutjada segons una norma que estipula que qualsevol persona que tingui una conducta immoral o que es presenti en públic amb un vestuari indecent serà castigada amb 40 fuetades i una multa", va explicar ahir l'advocat de la periodista, Nadil Adib. Els casos judicials per indecència són habituals al Sudan, un país que pateix una àmplia bretxa cultural entre el nord, majoritàriament musulmà, i el sud, de majoria cristiana.
Però el cas d'aquesta periodista ha generat molta expectació mediàtica tant al país africà com a escala internacional. Un cop va ser detinguda, Lubna va iniciar una campanya contra els codis de vestimenta que s'apliquen a Khartum, i fins i tot va posar en fotografies vestida amb un pantaló de color verd -el mateix que duia en la seva primera compareixença davant el tribunal.
A més, Lubna, que treballava a l'oficina de premsa de la missió de les Nacions Unides a Khartum, va decidir renunciar a la feina i, per tant, a la immunitat que li proporcionava davant la justícia del seu país, per provar la seva innocència i lluitar per eliminar aquesta llei.