lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 d’octubre, 2009

Joan Ridao: 'A Carod, els seus, no li han fet cap bé'

El secretari general d'ERC i portaveu del partit al Congrés espanyol, Joan Ridao, assegura que amb la filtració als mitjans de comunicació de l'absència de Carod a les llistes dels republicans per a les properes eleccions 'és evident que a Carod, els seus, no li han fet cap bé'. Creu que Carod és 'el Cruyff d'Esquerra' i 'un referent institucional' del partit que hi ha de continuar. Quant al pacte amb el PSC creu que 'mai com fins ara no s'havia parlat tant de nació i d'independència' arribant a afirmar que ERC 'ha arrossegat el PSC a la primera línia del catalanisme' perquè si no hi haguessin pactat 'ara serien lerrouxistes'. L'home d'ERC a Madrid acusa Zapatero de ser 'un mentider compulsiu' però assegura que l'actitud ha canviat i que ara ja no volen 'ser la llebre de l’esquerra espanyola'.

En una entrevista al diari Avui, assegura que les seves aspiracions polítiques 'estan satisfetes', que se sent 'coresponsable' amb Puigcercós del present i del futur d'ERC i que ara només li preocupa 'ser secretari general del partit i preparar les eleccions nacionals de 2010'.

Joan Ridao: “Zapatero és un mentider compulsiu, però molt simpàtic”(Avui)

Anna Simó troba 'pornogràfic' haver de recórrer a l'article 150.2 per salvar l'Estatut

La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, creu que recórrer a l'article 150.2 de la Constitució en cas que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) tombés l'Estatut és 'pornogràfic'. S'ha preguntat perquè 'calia fer un Estatut per tornar on érem'. De tota manera creu que l'Estatut 'va ser l'últim intent de canviar les regles del joc del pacte Estat-Catalunya' i que una vegada referendat a Catalunya 'havia d'anar a missa'. Ha afirmat que ERC treballa per aconseguir una majoria social que vulgui 'superar les cotilles del que representa l'estat de les autonomies', segons ella 'una via morta'. Simó ha fet aquestes declaracions en un acte de les JERC contra el Dia de la Hispanitat.

Una estelada de 30 metres de llargada contra la hispanitat a la Seu Vella de Lleida

Les joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han penjat un any més una estelada gegant per mostrar el seu rebuig a la celebració del dia de la Hispanitat. La bandera, de trenta metres de llargada i quinze metres d'amplada, ha estat penjada a la vessant sud de la Seu Vella i és visible des de la part baixa de la ciutat. El portaveu de les JERC a Lleida, Gabriel Ramon, ha explicat que aquest acte es fa com a rebuig a la celebració del que consideren un dels majors genocidis de la història i per les connotacions racistes i excloents que diuen que té el dia de la Hispanitat. En aquest sentit, Ramon, afirma que un estat que no reconeix el dret a l'autodeterminació no és democràtic.

Les JERC denuncien el "genocidi" del 12-O

Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) planten cara a la Hispanitat -“el día de la raza”- amb diversos actes arreu del territori. Pel jovent independentista la Hispanitat "és una diada espanyola que lluny de commemorar la llibertat, com fan els països normals, celebra el genocidi del poble americà i la repressió als Països Catalans".

Per aquest motiu, les JERC "s’oposen un any més a una festa que és una vergonya per les connotacions racistes i excloents amb què està vinculada. Així, el jovent independentista planta cara als feixistes arreu del territori amb botifarrades i actes destacats a Alella, Badalona, Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Lleida, Malgrat de Mar, Manlleu, Rubí, Santa Susanna, Tordera i Torelló".

"Contra la Hispanitat la millor resposta és la independència dels Països Catalans. Espanya és crisi!", sentencien.

300 antifeixistes es manifesten contra la Hispanitat al centre de Barcelona

300 antifeixistes s'han manifestat a Barcelona contra els actes que es fan per celebrar la Hispanitat. S'han concentrat a la plaça Urquinaona a les dotze i han anat amb banderes independentistes, comunistes i republicanes fins l'Avinguda Diagonal pel carrer Pau Claris. Han passat pel costat d'un ampli desplegament policial a la delegació del govern espanyol, i no hi ha hagut incidents. Han cridat consignes com 'qui sembra la misèria, recull la ràbia' i '12 d'octubre, res a celebrar'. A la plaça Joan Carles I han parat el trànsit i han llegit un manifest. Posteriorment han fet un minut de silenci 'per les víctimes de la massacre genocida que ja dura 500 anys' i han acabat amb aplaudiments.

VilaWeb: Uns 300 anti-feixistes han participat en la manifestació contra la Hispanitat al centre de Barcelona

Àligues imperials, mans alçades i camises blaves celebren la Hispanitat a Montjuïc

La plaça Sant Jordi de Barcelona ha acollit un any més l'acte convocat per moviments d'extrema dreta en motiu del dia de la Hispanitat. Unes 200 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han concentrat a Montjuïc lluint símbols feixistes com banderes espanyoles amb l'àliga imperial, camises blaves de La Falange amb el jou i les fletxes i saludant amb el braç alçat, cosa que en alguns països com Alemanya o Itàlia no està permès. Falangistes i ultres d'extrema dreta han llançat proclames contra el Governs i l'executiu espanyol. Els assistents han cantat l'himne espanyol en dues ocasions, han dedicat un minut de silenci als 'caiguts' i s'han acostat fins a l'escenari per besar la bandera.

Avui: Uns 350 ultres celebren el 12-O a Montjuïc amb banderes espanyoles preconstitucionals i mans alçades

Avui: "L'exhibició de simbologia franquista" a l'Estat espanyol "preocupa" el Consell d'Europa

Puig-reig constitueix la comissió que promourà la consulta per la independència

Persones, entitats i col·lectius de Puig-reig (Berguedà) han constituït la comissió ciutadana que promourà la consulta per la independència al municipi. La comissió, anomenada 'Puig-reig decideix', està integrada per nou persones que assumiran les diferents tasques de l'organització. Al mateix temps, fins a setze associacions del poble han expressat el seu suport a la consulta. L'Ajuntament de Puig-reig va ser el segon consistori berguedà després de Berga en acordar per ple donar suport a una consulta d'aquestes característiques. ERC va portar al ple la moció després que una plataforma a través del Facebook reclamés que Puig-reig se sumés als municipis catalans amb consulta independentista.

La comissió ciutadana la formen Salvador Moles, Moisès Rial, Josep Altarriba, Marcel Ratera, Jordi Soler, Antoni Pérez, Ferran Vilà, Ramon Sanz i Josep Clotet. Pel que fa a les entitats que hi donen suport n'hi ha de culturals, veïnals, esportives i del món del lleure i el folklore.

L'alcalde d'Arenys de Munt demana unitat per a les consultes alhora que carrega contra 'algun partit'

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, demana unitat en el procés d'organització de les noves consultes independentistes en una crida a la participació de Decidim.cat, després que els darrers moviments hagin distanciat les entitats de la societat civil de les posicions dels càrrecs electes sobiranistes. Tot i aquesta petició inicial continua amb una dura càrrega contra 'algun partit' -sense esmentar-lo de forma explícita però amb referències prou clares- acusant-lo de voler tenir l''exclusivitat' de l'independentisme però que 'han decebut i han entronitzat precisament els qui no desitgen aquests plebiscits, argumentant que 'està prohibit' o que 'és una aventura arriscada', en una al·lusió directa al discurs de Montilla en el debat de política general.

Carles Móra: Endavant les consultes! (Avui)

El govern farà servir la llei de la memòria per anul·lar el judici contra Companys

Perquè el Suprem accedeixi a la revisió del cas, cal aportar noves dades. El govern farà servir la llei de la memòria històrica en l'argumentació jurídica, aprovada el 2007. En un dels articles, concretament el tercer, aquesta norma declara il·legítims, entre altres tribunals, els consells de guerra constituïts per motius polítics, ideològics o de creences religioses durant la Guerra Civil i la dictadura. De la mateixa manera, declara il·legítimes les condemnes per qualsevol tribunal de la dictadura franquista contra els que van defensar la legalitat institucional anterior. El govern ha recordat a l'Estat en més d'una ocasió que Companys, afusellat al castell de Montjuïc el 1940, és l'únic president europeu democràticament escollit que va ser executat pel feixisme. En la sentència del consell de guerra d'oficials generals se l'acusava d'adhesió a la rebel·lió.

Obama reconquereix el moviment gai

El president dels EUA, Barack Obama, es va comprometre dissabte a la nit (ahir a la matinada a Catalunya) a treballar per les llibertats que reclama el moviment gai i, en aquest sentit, a acabar amb les discriminacions encara existents a l’exèrcit. Obama va assegurar que posarà fi a la política del Don’t ask, don’t tell (No ho preguntis, no ho diguis), una llei vigent des del 1993 que permet que els homosexuals puguin servir a les forces armades amb la condició de no revelar la seva orientació sexual. “Aquest és el meu compromís amb vosaltres”, va remarcar en un sopar a Washington organitzat pel grup de defensa dels drets dels homosexuals Human Rights Campaign per recaptar fons. Milers de manifestants van desfilar ahir pels carrers de Washington per reivindicar la implicació a fons de l’administració Obama, que els va demanar paciència: “No dubteu dels avenços que assolirem. Estic amb vosaltres en aquesta lluita”.

Una coral nord-catalana per a rebre el polèmic president regional Georges Frêche

Els segadors

El polèmic president de la regió Llenguadoc-Rosselló, el socialista Georges Frêche, és conegut sobretot per les seves habituals sortides de to contra algerians, musulmans, subsaharians i també catalans. El maig de 2009, per exemple, va tractar d'esclaus els perpinyanesos. Davant d'això, la formació nacionalista Unitat Catalana s'ha empescat una idea: crear una coral anti-Frêche, que li cantarà 'Els segadors', 'L'estaca' i més cançons 'en la llengua que aquest home gosa qualificar de patuès' cada vegada que visiti la Catalunya Nord.

Els assajos de la coral comencen avui al vespre, a la seu del partit al centre de Perpinyà.

Fa cent vint anys que un català va fundar el mític Moulin Rouge de París

Offenbach - Galop Infernal

Aquesta setmana fa cent vint anys que l'empresari terrassenc, Josep Oller va obrir el cabaret més famós del món: el Moulin Rouge de París. La fundació d'aquesta mítica sala d'espectacles es va fer just després de l'exposició Universal del 1889 i va ser tot un esdeveniment a l'època. El Moulin Rouge és conegut per ser el lloc de naixement del can-can i encara avui és una de les principals atraccions turístiques de la capital francesa.