La batalla de l'Ebre, una pròrroga buscada

Ay, Carmela!

Click To Play

El Congrés Internacional de la Batalla de l'Ebre es va cloure ahir ressaltant que el conflicte responia als interessos polítics i no als militars. «Els documents britànics i soviètics que s'han desclassificat recentment ratifiquen que els republicans van engegar l'ofensiva amb un interès estratègic lligat a la crisi dels Sudets de Txecoslovàquia. Per negociar aquell conflicte necessitaven que en l'àmbit internacional no es donés la Guerra Civil espanyola per acabada», apunta el director científic del certamen, Josep Sánchez Cervelló. L'última taula rodona de la jornada va mostrar la planificació existent en l'àmbit català en general, i a l'Ebre en particular, pel que fa als projectes de recuperació d'espais memorials de la Guerra Civil, comparant-ho amb altres experiències similars. Pel que fa al bàndol franquista, la visió dels ponents és que, amb la guerra ja decidida, el general Franco buscava exterminar el màxim de combatents i comandants amb vista al futur. Absolutament interessant en diferents nivells. «Als excombatents no els agrada sentir aquestes coses, perquè tenen la sensació que els van portar a la mort sense cap sentit», indica Sánchez Cervelló. VilaWeb/ElPunt: El congrés ratifica que a l'Ebre els dos bàndols buscaven prorrogar la guerra

Volen que l’Ebre sigui Patrimoni de la Humanitat

Un seguit d’entitats exigeixen més protecció per als espais de la batalla de l’Ebre, mentre els responsables de l’empresa Copcisa, que ha de construir els parcs eòlics de la Fatarella, Vilalba i Riba-roja, són cridats a declarar. Les terres de l’Ebre viuen un moment de mobilització. Els projectes eòlics que han d’omplir el territori dels municipis de la Fatarella, Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i Riba-roja d’Ebre, a càrrec de l’empresa Copcisa, han despertat una viva oposició en sectors conservacionistes. La descoberta de restes humanes i de munició de la batalla de l’Ebre al terme de Corbera, precisament en una zona on es projecta el Parc Eòlic de Corbera, ha incrementat l’oposició als plans eòlics.

Es dóna el fet que el president Montilla ha inaugurat el nou aerogenerador ECO100 3MW d’Alstom. El missatge des del Govern era clar: preservar la memòria de la batalla de l’Ebre pot ser compatible amb els actuals projectes eòlics.

La Plataforma en Defensa de la Terra Alta, l’Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots, l’Associació de Veïns i Veïnes de Corbera d’Ebre i la Fundació El Solà de la Fatarella, amb el suport de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, van fer públic dijous passat un comunicat amb motiu dels 70 anys de la batalla de l’Ebre. Aquestes entitats denuncien que encara avui resten escampades pel territori de la Terra Alta restes de persones que van morir durant la batalla. En el document afirmen: «Creiem que el món té un deure amb aquesta terra i amb les persones que hi van morir, en una batalla de les més importants de la història contemporània d’aquest país i que va significar el sacrifici de generacions molt joves».

Rangel diu que el govern espanyol té 'la voluntat ferma' de desencallar el finançament

El conseller Castells considera que l'executiu de Zapatero no té la voluntat política de complir l'estatut Joan Rangel 270708 CATr

Click To Play

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, ha dit avui que l'executiu de Zapatero tenia la voluntat ferma de desencallar l'acord per a un nou model de finançament i s'ha mostrat convençut que s'arribarà a una bona solució. Rangel ho ha dit el dia abans que es reuneixi a Barcelona la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals i en un moment en què tots els partits del Principat i els agents socials fan front comú per expressar el rebuig a la proposta del ministre Pedro Solbes.

En diverses reunions fetes aquesta setmana, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va aconseguir el suport de CiU i d'empresaris i sindicats per fer pinya en la negociació del finançament. Castells es va mostrar molt disgustat divendres amb la posició del govern espanyol i va reiterar que l'executiu de Zapatero no tenia la voluntat política de complir l'estatut, que fixa la data del 9 d'agost perquè es concreti el nou sistema de finançament.

Rangel s'ha mostrat més optimista que no Castells, i ha vaticinat que la setmana entrant seria intensa, ha assenyalat que la posició que sempre havia marcat el PSC era 'claríssima' i que anava encaminada perquè hi hagués un acord. El delegat del govern espanyol a Catalunya ha mostrat el seu optimisme dient que 'la feina d'aquests dies tindrà el seu resultat'. Aquestes declaracions les ha fet en la cloenda de l'Escola de Formació Guillermo Vidaña, que han organitzat aquest cap de setmana la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) a la localitat de Gualba.

Els diaris oficials de la Generalitat republicana, a internet

En compliment de la nova llei del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que garanteix l'accés universal i gratuït dels diaris oficials de l'època republicana i l'exili, el govern ha publicat a internet els 2.033 números del DOGC publicats entre el 1931 i el 1939 i els tres emesos durant l'exili. S'hi pot consultar, per exemple, el decret de restabliment de la Generalitat, el 1931, o bé l'Estatut d'Autonomia de 1932.

Els documents donen informació sobre la guerra del 36: la situació del govern en el moment del cop d'estat militar, de com hi va fer front i com va gestionar el conflicte. D'aquest període, s'hi poden trobar decrets com ara el de la creació de les milícies ciutadanes de Catalunya, el de creació del Departament de Defensa i de l'Exèrcit de Catalunya o el decret de creació de la targeta de racionament familiar. L'últim número d'aquest període es va publicar el 25 de gener de 1939, un dia abans de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes.

A l'exili, a França, es van publicar tres números, el juny de 1956 i els mesos de maig i agost de 1977. Als dos últims diaris s'hi poden veure les negociacions de Tarradellas i el govern espanyol per al restabliment de la Generalitat de Catalunya.

El DOGC es va publicar per primera vegada el 3 de maig de 1931, però aleshores ho feia amb el nom de Butlletí de la Generalitat de Catalunya. Fou a partir del 26 d'agost de 1936 que passà a anomenar-se com en l'actualitat.