En vista d'aquest context bipartidista estatal, els antitransvasament de l'Ebre també troben a faltar en clau catalana i fins i tot ebrenca –hi ha alguna comptada excepció– algun partit que defense el cabal ambiental per al tram final del riu Ebre. “O es marca el cabal ambiental o el transvasament és un fet consumat”, afirma Tomàs, que lamenta que no s'haja prestat “ni la més mínima atenció” a aquest tema.
Després d'analitzar el que està passant aquesta campanya electoral, la PDE ha arribat a la conclusió que mani qui mani s'acabarà imposant el model del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), que gestiona el minitransvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona. I aquí és on entren les obres dels nous regadius Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues. “Com els regants no podran pagar les obres, vendran l'excedent de les seues concessions, com va passar amb el minitransvasament”, denuncia Tomàs. “Ens considerem avisats”, afegeix. Així, la PDE prepara pel diumenge 27 de novembre un acte reivindicatiu a les obres de construcció del canal Xerta-Sénia per denunciar que “mani qui mani, aquest canal és un transvasament de l'Ebre a Castelló igual que el Segarra-Garrigues és un transvasament del Segre-Ebre a Barcelona”.