Mentre hi ha qui vol tancar el passat amb set claus, perquè no es doni el cas que algú comenci a demanar responsabilitats, la societat fa la seva via. En aquests moments, hi ha un munt d'estudis sobre el que no s'ha contat de la guerra incivil que va demolir la democràcia espanyola l'any 1936. Així, hem vist aparèixer els tres primers volums de la col·lecció Memòria, resultat de la feina de la Comissió de la Veritat i del sarcasme de la llei de la memòria històrica. Impressiona també el llibre Justícia, no venjança, de Joan Corbalán, sobre els executats pel franquisme a Barcelona entre el 1939 i el 1956. Els nostres joves podran saber com va ser la venjança franquista. ¿Que hi va haver abusos per totes dues bandes? Sí, és cert, però, mentre unes víctimes rebien tots els honors, les altres són a les cunetes de les carreteres amb un tret al clatell, i mentre uns feien la vida normal d'una democràcia, els altres perpetraven un cop d'Estat militar seguit d'una guerra espantosa, les ferides de la qual encara sagnen.
En aquest context, al meu poble, Alcoi, hom està recordant els vuitanta anys dels bombardejos sobre la ciutat i han aparegut llibres com Alcoi, objetivo de guerra, d'Àngel Beneito,
profusament il·lustrat -les localitzacions dels refugis no es poden mirar sense sentir un pessic al cor-
i avui mateix es presenta La desfeta d'Alcoi: una vila valenciana entre l'Àustria i el Borbó, de Josep Lluís Santonja. No voldria oblidar Yo burlé al Tercer Reich, les memòries de Gerardo Story, un ancià amb Alzheimer que viu a la residència geriàtrica d'Alcoi, d'un interès internacional. Les tones de pedra del Valle de los Caídos no han bastat per ensorrar la memòria d'un poble.