Per Puigcercós a 15 dies del final del termini 'no hi ha cap proposta seriosa sobre la taula'

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha alertat aquest diumenge que a poc més de quinze dies de finalitzar el nou termini marcat pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per aprovar el model de finançament 'encara no hi ha cap proposta seriosa sobre la taula que compleixi els mínims que marca l'Estatut'. Puigcercós, ha reiterat que el que ha vist i llegit la formació republicana fins a dia d'avui els sembla 'del tot insuficient, en quant a model i en quant recursos'.

'I això inclou totes les aproximacions i filtracions que ens arriben per part del govern de l'Estat', ha puntualitzat. Ha recordat que Catalunya necessita el finançament per qüestions tant importants com la Llei d'Educació que s'aprova aquesta setmana.

Joan Ridao repta Mas a reivindicar el concert econòmic si vol fer un pas endavant pel finançament

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha reptat aquest dilluns el president de CiU, Artur Mas, a assumir la reivindicació del concert econòmic si, tal i com ha afirmat aquest cap de setmana, creu que la via constitucional i estatutària quedarà superada si no hi ha un bon acord de finançament, que el líder de la federació va situar entorn dels 5.000 milions. Ridao ha reiterat el compromís d'ERC de condicionar pròxims acords de govern a la defensa del concert, hi hagi ara acord o no. El secretari general dels republicans ha admès 'progressos' en la negociació, si bé encara veu l'acord 'lluny'.

El català 'resisteix' tot i que en disminueix l'ús

Bernat Joan 290609 CATinfo

El català és la llengua habitual del 35% de la població de Catalunya, el castellà ho és del 45,9%. Un percentatge valorat 'molt positivament' pel secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, que destaca que la llengua 'resisteix' l'impacte de la forta onada migratòria dels darrers sis anys. Tot i això, si comparem les dades de 2008 amb les de 2003 podem constatar que els parlants que usen habitualment el català ha passat del 46% el 2003 al 35,6% el 2008. Tot i això, Joan destaca que la situació del català 'no és comparable' amb la de 'cap altra llengua minoritzada' ja que 'no només hi ha la transmissió sinó que hi ha també incorporació de parlants'. Bernat Joan 290609 RAC1

Tradicionalment s'ha cregut que les comarques de Girona eren el gran fortí del català, però les dades de l'estudi revelen el contrari. El 72,8% dels habitants de la zona de Terres de l'Ebre tenen el català com a llengua habitual, el 14,5% usen el castellà i el 8,1 s'expressen en altres llengües.

Avui: Augmenta la parla de llengües estrangeres i baixa deu punts l'ús del català

Acte de Sobirania veu per primer cop 'una escletxa independentista' al Parlament

Acte de Sobirania fa una valoració positiva de la manifestació independentista convocada per aquest dissabte a la tarda a Barcelona que va aplegar 5.000 persones. Constaten que, per primera vegada, s'ha obert 'una escletxa independentista' al Parlament de Catalunya tot i que també accepten que no van aconseguir l'objectiu de mobilitzar suficientment 'l'independentisme latent que hi ha en el sí de la nostra societat' ja que la participació ha quedat molt lluny de la xifra de 20.000 persones que s'havia marcat. És per això que ja han avançat que continuaran fent accions per la independència.

Així m'agrada! A veure si ens els fem per cansament!!*!!

'The Daily Telegraph' constata el creixement de l'independentisme a Catalunya

El creixement del suport social a la independència de Catalunya que constaten els darrers Baròmetres d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha cridat l'atenció de la premsa internacional. El diari anglès The Daily Telegraph ha publicat l'article 'Catalonia pays homage to the EU, not Spain, as push for independence grows' on destaca el creixement de l'independentisme lligat a la representació institucional catalana a l'estranger, la participació d'ERC al Govern, i el sistema d'immersió lingüística. L'article ha motivat la reacció del Col·lectiu Emma a l'indirecte!cat que s'ha mostrat contrari a que s'hagi il·lustrat aquesta notícia amb una foto on uns encaputxats cremen les banderes espanyola i francesa.

The Daily Telegraph: Catalonia pays homage to the EU, not Spain, as push for independence grows

El president del Parlament Europeu rep Benach després de sis mesos de plantar Montilla

Mig any després d'haver plantat el president de la Generalitat, José Montilla, i després de negar-se a reunir-se amb ell durant una visita a Catalunya, el president de l'Eurocambra, Hans-Gert Pöttering, ha acceptat finalment entrevistar-se amb el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Pöttering rebrà Benach aquest 7 de juliol al migdia a Brussel·les, una setmana abans d'abandonar el seu càrrec. Des que Benach presideix el Parlament s'ha reunit amb tots els seus homòlegs de l'Eurocambra: Pat Cox el va rebre el 20 d'abril del 2004 a Estrasburg i Josep Borrell el 21 d'octubre del mateix any a Brussel·les.

El PP català estudia fer acords amb el PSC en ajuntaments

Oco, oco !!! La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, vol normalitzar el seu partit arribant a acords puntuals amb els socialistes, en matèries en què l’estratègia del PSC coincideix amb la dels populars. Després del pacte entre PSC i PP per mantenir el ministeri de Defensa al castell de Montjuïc, i el més recent de la mesa del Parlament per incloure els populars en el Consell de Garanties Estatutàries, el PP estudia ara estendre els acords a governs locals, segons han informat a l’AVUI fonts de la direcció.

Un dels ajuntaments de què es parla obertament és el de Salou, on recentment el PSC va perdre l’alcaldia per un pacte entre els independents, CDC i el PP. Els populars, arribat el cas, intentarien tornar a donar l’alcaldia als socialistes. No seria l’únic cas i la direcció del PP està fent una llista detallada d’on l’aritmètica dels dos partits estatals és decisiva.

Ausàs creu que seria "molt difícil d'explicar" qualsevol pacte PSC-PP

Jordi Ausàs 290609 RAC1

La notícia publicada avui sobre les negociacions d'un possible pacte entre el PP i el PSC a Salou ha agafat per sorpresa els socis del tripartit, almenys aparentment. El conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, ha assegurat en una entrevista a RAC1 aquest dilluns que no li consta la preparació de l'acord, i ha afegit que seria "molt estrany i difícil d'explicar" qualsevol pacte entre socialistes i populars a Catalunya.

"El PSC és molt lliure de fer el pacte que cregui convenient", ha admès, però també ha recordat que "històricament" els socialistes catalans han defugit les posicions "espanyolistes" del PSOE, que és el que es reforça amb qualsevol aliança com la que ara es planteja a Salou, segons el punt de vista del conseller. "Seria difícil d'explicar que el PSC defensi una visió de país a la Generalitat i una altra en un altre àmbit, encara que sigui local", ha afirmat.

L'huracà constitucional s'emporta Euskal Herria

Avui, per primera vegada, els mapes del temps d'Euskal Telebista han eliminat la referència dels territoris de parla basca per adequar-se a la divisió política que marca la Constitució espanyola del 78.

Així doncs, els espectadors de la televisió pública basca han pogut saber quin temps fa en les tres províncies de la comunitat autònoma, en un mapa ajustat a l'Estat de les autonomies, i, quan s'ha mostrat una predicció més àmplia, s'hi han inclòs les comunitats autònomes del voltant, amb Navarra i Euskadi Nord, sí, però també Cantàbria o la Rioja. Sempre amb la novetat d'una frontera molt visible que separa els límits dels diversos territoris.

D'aquesta manera, el nou govern basc s'ajusta a les promeses electorals del Partit Socialista d'Euskadi i al pacte amb el PP que va permetre l'elecció de Patxi López com a nou lehendakari.

El PSOE aragonès lliurarà demà als grups parlamentaris la proposició de l'esperada Llei de Llengües

El PSOE aragonès té previst de registrar demà al parlament la proposició de la Llei de Llengües de l'Aragó, després d'anys de negociar-ho infructuosament amb els seus socis de govern, el PAR. El PSOE havia intensificat les negociacions fa unes setmanes per mirar d'arribar a un pacte, però finalment ha decidit d'entrar la proposició de llei a debat a causa de la intransigència dels aragonesistes. La Llei de Llengües és una de les principals promeses incomplertes pel PSOE del franjolí Marcelino Iglesias.

Madrid retira els honors i les distincions concedides a Francisco Franco i la seva família

La Nit 290609 COMr

L'Ajuntament de Madrid retirarà els honors i distincions concedits al general Francisco Franco Bahamonde. Això ha estat possible per una iniciativa d'IU, que reclamava que s'apliqués la llei de la memòria històrica, i que han aprovat per unanimitat els tres grups municipals.

Entre les distincions que perdrà Franco hi ha la d'alcalde honorífic, fill adoptiu de la ciutat o Medalla d'Or.

Malgrat l'acord, però, el debat de la proposta no ha estat exempt de polèmica, ja que l'edil d'IU Milagros Hernández ha instat el grup municipal del PP a "deixar clar ja que no tolera el terrorisme ni tampoc el feixisme, perquè totes dues coses són contràries al sistema democràtic que es vol per a la ciutat".

"Davant l'evidència que hi ha persones que van lluitar per la democràcia en la ciutat sense cap reconeixement, hem de treure els suports als dictadors en les institucions democràtiques, i iniciar una nova etapa d'aplicació justa i objectiva de la llei de la memòria històrica", ha plantejat Hernández, qui ha volgut afegir a més la seva preocupació pel "ressorgiment de moviments nazis" en els últims anys, un fenomen "superpreocupant" al qual el consistori "haurà de plantar cara".