El líder i candidat d'ERC s'ha reunit aquest dimarts amb els membres de la Coordinadora Anticementiri Nuclear i ha signat un document en què es compromet a mantenir el seu rebuig a què l'MTR s'ubiqui a Catalunya més enllà de les eleccions. La coordinadora ha alertat del risc que el govern espanyol vulgui postposar la decisió fins després de les eleccions autonòmiques. Ha carregat amb duresa contra les centrals elèctriques i contra la direcció de l'Associació de Municipis amb Centrals Nuclears perquè creu que només actuen amb un interès exclusivament econòmic deixant de banda els perills de la instal·lació.Puigcercós ha fet una crida a què 'imperi el sentit comú'. Creu que no té cap sentit que per posar una superfície comercial calguin permisos de la Generalitat i en canvi per un cementiri nuclear n'hi hagi prou amb el vist-i-plau de l'Ajuntament. Després de recordar que a Catalunya hi ha consens contra el cementiri nuclear, ha reclamat 'solidaritat' de les àrees metropolitanes amb les Terres de l'Ebre, eminentment productores d'energia. 'Aquesta és una causa de justicia equilibri territorial i corresponsabilitat', ha indicat.El portaveu de la coordinadora, Sergi Saladié, ha explicat que després de reunir-se amb ERC, a qui li ha agraït el seu compromís amb la reivindicació, ha anunciat la seva intenció de reunir-se amb tots els partits que van aprovar al Parlament el rebuig a què l'MTR s'instal·li a Ascó. La setmana que ve tenen previst reunir-se amb ICV-EUiA.
18 de maig, 2010
ERC es compromet a rebutjar el cementiri nuclear també la pròxima legislatura i insta PSC i CiU a fer el mateix
Comença la recollida de signants i promotors de la IP pel referèndum sobre la independència
El Cercle Català de Negocis diu que l’Estat Propi és el millor negoci per a Catalunya
El primer a parlar va ser el Responsable de Relacions Públiques, Xavier Olivella, que va repassar la situació de dèficit fiscal que pateix Catalunya per part de l’Estat Espanyol. Olivella va recordar que des de l’any 1994 l’increment del dèficit ha anat pujant fins arribar als 22.000 milions d’euros de l’any 2008, una situació insostenible que equival a 3.000 euros per persona i any. Per Xavier Olivella aquest espoli equival a un 10,2% del PIB i “converteix Catalunya en el país més generós i espoliat del món”. En aquest sentit, el responsable de Relacions Públiques del CCN, va comparar Catalunya amb el Titànic, afirmant que el país s’enfonsa i el poble és l’orquestra que va aguantant, com pot, el vaixell.
Joan Canadell, Secretari General del Cercle Català de Negocis, va afirmar que l’Estat Propi és el millor negoci pel país i que “no podem deixar en mans d’altres, aspectes tant importants pel nostre desenvolupament i competitivitat, com ara l’educació, la sanitat, l’economia o els temes fiscals”. Per Canadell tenir un estat és “respecte internacional” i Catalunya té unes característiques que la situarien com a un gran estat. Amb les xifres actuals, si Catalunya fós independent, seria el quart estat de la Unió Europea, només per darrera de Luxemburg, Irlanda i Holanda. Joan Canadell va explicar amb la Catalunya Estat, amb aquests 22.000 euros d’espoli, es podrien augmentar les competències d’estat (12%), fer noves infraestructures (12%), reduïr els impostos (30%), fer més polítiques socials (10%) i augmentar les pensions (30%).
Finalment, el President del CCN, Ramon Carner, va cloure l’acte aprofundint sobre la situació del país i les causes que, al seu parer, han fet que Catalunya no sigui encara un país normalitzat. En primer lloc Carner va dir que és “culpa” dels empresaris perquè fa 100 anys, els nostres besavis van decidir que Espanya era un bon negoci. Avui, però, el mercat és internacional i l’encaix amb l’estat espanyol ja no és negoci. En segon lloc, el president del CCN, va dir que la culpa és dels polítics que porten anys dient que fan servir tècniques que ens portarien a ser un gran país i han estat totalment obsoletes i no han portat a res. Finalment, la tercera raó per la qual Catalunya encara no ha pogut esdevenir un estat és perquè “històricament ens han apallissat molt”. Carner va dir que 40 anys de dictadura per anular-los com a país han estat decisius per impedir la construcció d’un Estat Propi.
ERC insisteix que la reforma del TC no evitarà una sentència que 'ja està feta i és catastròfica'
La presidenta del TSJC qüestiona el pacte tripartit-CiU sobre la reforma del TC espanyol
La CUP de Girona demana a l'ajuntament la retirada del monòlit franquista d'un carrer
La CUP de Girona demanarà a través d'una moció en el proper ple municipal a l'Ajuntament de Girona que retiri el monòlit franquista adossat en una casa del carrer Heroïnes de Santa Bàrbara i que està dedicat a Pere Coma Ysern. Aquest personatge va ser la primera víctima del bàndol franquista durant la Guerra del 1936-39 a la ciutat. La formació considera que el tripartit municipal no hi ha parat atenció 'per deixadesa i manca de voluntat política'. L'acció dels independentistes busca al seu entendre preservar la dignitat de les persones que van patir la dictadura franquista.
Vist per a sentència el judici de les obres d'art sacre de la Franja
Mentre que els Amics del Museu de Lleida insisteixen en defensar que hi ha documentació suficient per demostrar que les obres d'art pertanyen a Lleida, el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anat canviant d'opinió. Piris sempre va recolzar el tribunal eclesiàstic de la Rota que defensava l'Aragó com a propietari de les obres, però fa quatre mesos va dir que les obres d'art són de propietat catalana. Finalment i en un intent de satisfer tothom, el passat 13 de maig Piris es va mostrar partidari de compartir les obres d'art en litigi sense tenir en compte la seva propietat.
El Amics del Museu argumenten que la diòcesi ha posseït pacíficament aquests béns durant més de cent anys i que això en confirma la propietat, a més de presentar els títols de compra que va realitzar fa un segle el bisbe Messeguer.
Un dels documents que demostren amb més claredat la propietat de les obres data de l'any 1944 quan s'acreditava la devolució de les obres a Lleida des de Saragossa, ja que hi van ser durant la Guerra Civil. A més, aquest document inclouria un jurament de l'aleshores bisbe de Lleida on s'afirma que les peces són de la seva diòcesi.
L'assemblea de Caixa Tarragona aprova per unanimitat la fusió amb les caixes Manresa i Catalunya
Està previst que l'escriptura de la nova entitat sigui el proper 30 de juny i que el procés culmini al llarg del primer trimestre del 2011.