lo carrer del riu

lo carrer del riu

20 d’agost, 2008

Jo ja em perdo: ICV diu ara que si Zapatero incompleix el termini de 3 mesos, bloquejaran els pressupostos de l'Estat

El diputat d'Iniciativa per Catalunya (ICV) al Congrés, Joan Herrera, confia que el govern espanyol complirà els compromisos acordats aquest diumenge sobre el nou model de finançament però ha advertit que, en cas contrari, es manté l'amenaça de bloquejar els pròxims pressupostos generals de l'Estat.

Herrera ha justificat la seva decisió de retirar la petició de compareixença de José Luis Rodríguez Zapatero per parlar sobre la negociació del nou finançament català recordant que l'executiu espanyol ha adquirit el compromís d'arribar a un acord en el termini de tres mesos.

A més, Herrera s'ha mostrat satisfet perquè el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, comparegui la setmana que ve en substitució de Zapatero davant dels partits del Congrés per explicar la seva proposta i les línies d'acció de l'executiu.

Herrera també ha defensat la necessitat que les forces polítiques catalans continuen en un "marc unitari" per reclamar el compliment de l'Estatut en matèria de finançament i ha apuntat que aquest compromís del govern espanyol fet públic ahir dimarts ha de ser "un punt d'inflexió".

Carod: "La decisió d'un sol partit no pot condicionar el finançament"

El president en funcions de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat que la decisió d'un sol partit no pot condicionar el finançament de Catalunya, en referència a la decisió d'ICV de retirar la seva petició de la compareixença del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero al Congrés.

Carod-Rovira ha volgut diferenciar entre "els moviments que cada partit fa en funció dels seus interessos" i el finançament autonòmic ja que "no el pacta un partit, sinó un govern".

Carod-Rovira ha afegit que "amb els diners no s'hi juga" i que "una cosa tan seriosa com el finançament no pot dependre de l'acció d'un sol diputat".

Respecte al front comú català, Carod-Rovira defensa que els partits del govern català mantinguin posicions diferents en qüestions de política estatal, però insta que no hi hagi "cap fissura en l'acció conjunta per obtenir un bon finançament".

També ha declarat que els "terminis -per a l'aprovació del finançament- són relatius" i que el més important és centrar-se en el que es pacta perquè "és preferible no acceptar l'acord si aquest no és bo". Mira, Carod. Ja no hi ve d'un pam. Aprofitant la presidència en funcions de la Generalitat, fes el favor de sortir al balcó i proclamar la República Independent de Catalunya.

Saura va pactar amb De la Vega en un hotel de Vilanova

La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, es va reunir amb el conseller Joan Saura diumenge al matí en un hotel de Vilanova i la Geltrú per evitar la compareixença de Zapatero i el pacte final es va tancar per telèfon amb Joan Herrera. De la Vega que estiuejava a l'esmentada localitat del Garraf, va trucar al conseller d’Interior per citar-lo diumenge a les dotze del migdia. La reunió va servir per posar les condicions per al pacte. De la Vega no volia la compareixença de Zapatero i va proposar Solbes com a substitut, mentre que Saura va voler fixar una nova data límit.

Avui: I De la Vega va citar Saura en un hotel de Vilanova

Salvador Cot: El petit Saura

Vés a saber en quin planeta deu viure Joan Saura. Després de reclamar les càmeres de TV3 per lluir fermesa política i càrrec en funcions, ahir es va fer públic que ICV ha decidit estalviar a Zapatero el tràngol de comparèixer al Congrés per respondre dels seus incompliments amb la societat catalana. Suposo que aquesta actitud a ell li deu semblar èticament impecable, si no, no ho hauria fet. Però la ratlla política entre el bé i el mal que aplica Saura –la dels professionals dels partits– no és la mateixa que la dels ciutadans que paguen els impostos que estan en mans de Zapatero i que el PSOE distribueix arbitràriament.

No en sé el nom, però el que és segur és que el planeta on viu Saura és petit. Petit i esquifit com les ambicions del seu habitant. És possible que a ell li sembli que aquest pacte penós li allargarà el propi càrrec, almenys uns mesos més. Però, en fi, algun dia haurà de baixar del cotxe oficial i potser aleshores veurà que l’agraïment de Zapatero no va més enllà de deu minuts de conversa amb una vicepresidenta. I, qui sap, potser s’adonarà que aquest país no és tan petit com el seu planeta.

Els titulars d'Ascó I guanyen en un dia el doble de la sanció màxima que rebrien

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va garantir ahir una multa «contundent» als titulars de la central nuclear d'Ascó, per la gestió de la fuita radioactiva del novembre, i va anunciar que al setembre obrirà l'expedient sancionador. Amb tot, Sebastián no va concretar a quant ascendirà la sanció, que estarà dins d'una forquilla d'entre 9 i 22,5 milions d'euros, segons la proposta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El ministre no va valorar si la sanció és «ridícula», com diuen els ecologistes, tenint en compte els guanys de les empreses. Les companyies Iberdrola i Endesa han tingut uns beneficis de 1.959 milions i 6.002 milions durant el primer semestre, que suposa un benefici diari de 43,6 milions, el doble de la sanció màxima proposada pel CSN. VilaWeb/ElPunt: Els titulars de la central d'Ascó guanyen en un dia el doble de la sanció màxima per la fuita

Oriol Junqueras: LA MANDRA HISPÀNICA

Oriol Junqueras 200808 RAC1 En bona mesura, entre els segles XVI i XIX, la identitat col·lectiva castellana es va construir sobre el fonament del seu vast imperi americà. I, atès que les oligarquies castellanes van construir l'Estat espanyol, no és estrany que l'espanyolitat tingui una clara vocació imperialista. Curiosament, però, quan es conformaven les identitats nacionals contemporànies (filles de la Il·lustració i del Romanticisme), Espanya va perdre gairebé tot el seu imperi i, per tant, va haver de concentrar tota la seva vocació imperial en les dues darreres grans colònies que li quedaven: Cuba i els Països Catalans. No és estrany, doncs, que el nacionalisme espanyol contemporani nasqués precisament a l'Havana i a Barcelona, en contraposició a la cubanitat i a la catalanitat. De la mateixa manera que tampoc ens hauria de sorprendre excessivament que, des de la independència de l'illa caribenya, l'espanyolisme sigui tan profundament anticatalanista. En concret, per posar tan sols un exemple, després de 1898, els oficials de l'exèrcit espanyol repetien a tort i a dret: "Que no nos pase en Cataluña lo que nos pasó en Cuba!". Des d'aleshores, de fet, tal com malauradament constatem un cop i un altre, el pes de Catalunya en la política i en la premsa espanyoles és molt i molt superior als percentatges que representem en el conjunt de l'esforç fiscal, de la producció i de la demografia de l'Estat. Actualment, a principis del segle XXI, els Països Catalans som la darrera província d'un vell imperi que ens va incorporar tres segles enrere. Ara, doncs, la vella identitat imperial troba tota la seva raó de ser en una única colònia. No es tracta tan sols dels recursos econòmics que n'extreuen. És quelcom molt més transcendent. Tant és així que, si nosaltres desapareguéssim, ells mateixos s'haurien de reformular de cap a peus. I és evident que això els fa molta mandra.