![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSN8hoSkvxxaiB7UEsb_gudYXde0cRYYZAlC7rzOSrGgF_xzG8Xrpr79XeRDrRpZ9vVy4GkaKKQb7bvZ3mJBge0a8Xv3vmuyzuycuN1Lg-BqQTH29YH6lm_cPCWOgXmeRAcAW3O2aQuGI/s400/OriolJunqueras1.jpg)
El primer trimestre de 1928, el doctor Carles Cardó va publicar una tríada d'articles tan excepcionals que continuen sent plenament actuals: Tres coses que no tenen importància, Tres coses que tenen importància i L'honestedat, màxima importància.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiEzzEqjpEkbrT4YSY7O_Wu4ykYMkHnC94cf8htZnwi-dJjFoBjM4Bj9rzc6eUgCiuXb5ry3tCMveCdiu7bODssKmIkMkC8yWG5ISEGold8j1OYaZoMJkHHiBjc4bALwuPsgDqWMo4LLM/s400/090116CarlesCardo.JPG)
El primer d'aquests articles començava així: "Entre tanta munió de coses que ens obturen la percepció, n'hi ha tres que no tenen importància: la petitesa material, el fracàs del moment present i la manca d'altaveu". Segons el canonge Cardó, "ser petit no té cap importància, quan es tanca dins la pròpia entranya un esperit capaç de desplegaments magnífics".
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_Xt-u6H-ieP2DWaKSkIzDRcLAB5ieL4E0Gttw1oCSy44cilv6erNcrMZtc8h6uyDE9l8Radh3aQDJgpEcyBJb3GEBtPixEiDHZBC5A8pq3_S_tY1ijgbddiQa50V3Mr917CMZwASB-gg/s400/090116Passolini.JPG)
Per aquesta raó, "la manca d'èxit immediat és una altra de les coses que no tenen importància", perquè "la característica més albiradora i inconfusible de l'home que té raó és que sap esperar". I, en aquest sentit, encara que ens costi ser-ne conscients, el triomf que indubtablement assolirem en el futur ja ens corona de llorer en el present. De fet, és "a les catacumbes on revinclen totes les forces germinatives del planeta".
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihQ7hmT0rvLyAiK88atHb7nsJ2B9siibC4A2URTJHErsbBGszwzGAS99akoTFBMKeJ0OqO3mKc1vYVSPa-ufH5fhVX7pAb_kj8yVJyfh_-1rxddxE9jbCGRlFq13EHYYi6b9yUfk-3BtI/s400/011207mani21.JPG)
I, per tant, no tenir altaveus tampoc és important, atès que és "més penetrant la veu fina que es filtra [...] ànima endins que la veu forta que eixorda l'ambient i fa trontollar solemnement els vidres". Tant és així que, moltes vegades, "on ressonava el plany o la befa, han esclatat clarins de victòria llargs segles inesperats i damunt la terra sequívola i pedregosa on ni la molsa no podia clavar la seva arrel menudíssima han sorgit esplèndides esponeres de civilització". En definitiva, tots nosaltres hauríem de preparar-nos per ser "aquella paraula nova, aquell esperit inèdit, aquell ideal nonat, adorables de silenci, formidables de simplicitat, prenys de les més llargues eficàcies".
Viquipèdia: Carles Cardó i Sanjoan