lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 de gener, 2009

Solbes no dóna xifres del model de finançament perquè "no és el moment"

Pedro Solbes 160109 RAC1 El vicepresident econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes, no ha volgut confirmar ni desmentir les informacions que apunten que l'Estat preveu destinar 7.000 milions d'euros més al sistema de finançament autonòmic.

Tot i que la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va assegurar divendres passat, també a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que aquesta setmana hi hauria xifres en la roda de premsa posterior, Solbes ha afirmat que el seu ministeri "segueix treballant amb les comunitats autònomes amb contactes a diferents nivells" i que "encara no és el moment de parlar d'una xifra".

Solbes ha fet broma, en ser preguntat pels 12.000 milions que reclama la Generalitat, que la quantitat estarà "més a prop dels 7.000 que dels zero"

El vicepresident va mantenir dimecres una reunió a Madrid amb el conseller Castells i prepara una ronda de contactes bilaterals amb tots els consellers en què presentarà les xifres del nou model.

S'intensifiquen les negociacions diplomàtiques per a l'alto-el-foc a Gaza

El Moviment de Resistència Islàmica Hamàs envia avui una delegació al Caire per a dialogar sobre la proposta egípcia d'alto-el-foc a la franja de Gaza. Hamàs ja va dir ahir que acceptava l'alto-el-foc d'un any amb algunes condicions, però de moment, el govern d'Israel no les accepta. El conseller del Ministeri de Defensa d'Israel, Amos Gilad, ha anat al Caire per donar el parer israelià. Segons el diari Ha-Àrets, hi ha divergències en el si del govern d'Israel.

El primer ministre Ehud Olmert, el ministre de Defensa Ehud Barak i la d'Exteriors, Tzipi Livni, no es posen d'acord en la necessitat d'aturar els atacs. Hamàs posa com a condicions per a acceptar l'alto-el-foc durant un any renovable que es retirin totes les forces israelianes abans d'una setmana i que s'obrin tots els passos fronterers, sota la garantia d'Egipte i de la comunitat internacional.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, ha dit que l'alto-el-foc era molt a prop i ha demanat a Israel que aturi l'ofensiva militar abans i tot de l'acord. Avui: Israel i EUA signen un acord que elimina les traves per a un alto el foc

El govern denuncia el fre de Madrid al català a Europa

El govern català, a través d’una de les seves parts més directament sensibilitzades en la difusió internacional del català, el secretari general de Política Lingüística i exeurodiputat, Bernat Joan, va reaccionar ahir amb duresa a l’informe del think tank Horitzó Europa, avançat ahir per l’AVUI, que certifica que Madrid incompleix el 90% dels acords sobre l’ús de la llengua catalana a les institucions europees. Poca estona després que el president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, presentés l’informe que de fet la seva entitat va encarregar a Horitzó Europa, Joan va emetre un dur comunicat en què subscriu els incompliments del govern espanyol i, no només això, sinó que també va assegurar que els catalans que s’han volgut dirigir en català a la Unió Europea en aquests tres últims anys –els acords daten del 2005 i el 2006– han rebut resposta en aquesta llengua, però per les traduccions assumides per la secretaria de Política Lingüística. També Joan va admetre el seu “fracàs absolut” en els requeriments que ha fet al govern espanyol perquè “assumeixi les seves responsabilitats” en aquesta matèria basant-se en el protocol firmat amb Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes.

Els sindicats denuncien que Maragall ja està tirant endavant mesures de la LEC

El sindicats que han comparegut aquest divendres al Parlament en relació al projecte de Llei d'Educació de Catalunya han denunciat que el conseller Ernest Maragall ja està tirant endavant algunes mesures previstes en aquesta polèmica reforma educativa, que tot just ha entrat en discussió parlamentària. Alguns dels sindicats compareixents, CCOO, UGT, Ustec-Stes, també han coincidit a rebutjar la última iniciativa de la conselleria d'oferir als professors la possibilitat de fer hores extres perquè creuen que així no millorarà la qualitat educativa, sinó al contrari i han acusat el Departament de no tenir diners per contractar professors al setembre. Els sindicats també han recordat altres canvis que es desprenen del projecte de llei que s'estan tirant endavant, com ara la municipalització de les llars d'infants, l'expansió de zones educatives o un determinat model d'autonomia de centre, basat en una major jerarquització amb més poder per als directors.

Carod nega haver pactat amb Puigcercós la candidatura a la Generalitat

El vice-president del govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha negat rotundament a través del seu bloc que hagi pactat amb el president d'ERC, Joan Puigcercós, la seva renúncia a ser candidat a la presidència de la Generalitat les properes eleccions, desmentint així la informació publicada avui al diari La Vanguardia. Fonts del partit també han negat rotundament la informació i han assegurat que 'no hi ha ni negociació ni pacte; l'elecció del candidat a les eleccions encara no és a l'agenda del partit.'

La informació de la Vanguardia parla d'un acord que evitaria les primàries dins del partit per elegir un candidat a la presidència de la Generalitat. Segons aquesta informació, els partidaris de Carod, que són minoria en la direcció de la formació, renunciarien a presentar-se a les primàries a canvi de d'assegurar-se una major influència a la cúpula d'ERC. A més de l'equilibri de forces, Carod-Rovira s'asseguraria la presència al govern de la Generalitat, sempre com a vice-president.

eldebat.cat: Carod no es retira

La Plataforma de les Terres del Sénia contra el projecte Castor

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia presentarà una queixa davant la Comissió Europea contra el projecte Castor, que preveu habilitar un dipòsit de gas submarí davant la costa del delta de l'Ebre i una planta terrestre a Vinaròs (Baix Maestrat) prop del municipi d'Alcanar (Montsià). Argumenten que el projecte vulnera diverses normatives europees en aspectes ambientals i de protecció d'espais sensibles com el delta de l'Ebre i les Illes Columbretes. L'entitat presentarà també una sol·licitud d'informació sobre el procediment administratiu per aprovar el projecte, concretament, sobre aspectes que, consideren, no s'han tramitat correctament, com l'estudi d'impacte ambiental.

Avui: La Plataforma de les Terres del Sénia presentarà una queixa contra el projecte Castor davant la Comissió Europea

Les oliveres monumentals del Montsià són de les més velles del món

Les edats d'algunes de les oliveres de la finca de l'Arion a Ulldecona se situen al voltant dels 700 anys. Una edat similar a les de les oliveres més velles datades científicament al món, això les converteix en «arbres excepcionals» i en recomana la preservació. Aquestes són les conclusions principals d'un estudi científic presentat ahir i elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, a proposta del Consell Comarcal del Montsià. VilaWeb/ElPunt: Un estudi establix que les oliveres monumentals del Montsià són de les més velles del món

Oriol Junqueras: Allò que no és important

El primer trimestre de 1928, el doctor Carles Cardó va publicar una tríada d'articles tan excepcionals que continuen sent plenament actuals: Tres coses que no tenen importància, Tres coses que tenen importància i L'honestedat, màxima importància. El primer d'aquests articles començava així: "Entre tanta munió de coses que ens obturen la percepció, n'hi ha tres que no tenen importància: la petitesa material, el fracàs del moment present i la manca d'altaveu". Segons el canonge Cardó, "ser petit no té cap importància, quan es tanca dins la pròpia entranya un esperit capaç de desplegaments magnífics". Per aquesta raó, "la manca d'èxit immediat és una altra de les coses que no tenen importància", perquè "la característica més albiradora i inconfusible de l'home que té raó és que sap esperar". I, en aquest sentit, encara que ens costi ser-ne conscients, el triomf que indubtablement assolirem en el futur ja ens corona de llorer en el present. De fet, és "a les catacumbes on revinclen totes les forces germinatives del planeta". I, per tant, no tenir altaveus tampoc és important, atès que és "més penetrant la veu fina que es filtra [...] ànima endins que la veu forta que eixorda l'ambient i fa trontollar solemnement els vidres". Tant és així que, moltes vegades, "on ressonava el plany o la befa, han esclatat clarins de victòria llargs segles inesperats i damunt la terra sequívola i pedregosa on ni la molsa no podia clavar la seva arrel menudíssima han sorgit esplèndides esponeres de civilització". En definitiva, tots nosaltres hauríem de preparar-nos per ser "aquella paraula nova, aquell esperit inèdit, aquell ideal nonat, adorables de silenci, formidables de simplicitat, prenys de les més llargues eficàcies".

Viquipèdia: Carles Cardó i Sanjoan