lo carrer del riu

lo carrer del riu

28 de març, 2008

La plataforma declara el govern català «transvasista» i ja prepara mobilitzacions

Manolo Tomàs 280308 CATr L'idil·li entre el govern català i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'ha trencat definitivament. Les diferents mesures previstes per la Generalitat per garantir l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, que inclouen un transvasament del Segre, han fet que el moviment social difongués ahir un comunicat per declarar «transvasista» el tripartit. La PDE alerta que la captació de cabals des del Segre perjudicarà la qualitat de l'aigua i el tram final de l'Ebre, inclòs el Delta. En aquest context, el delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va refermar ahir que el govern respectarà el Compromís per l'Ebre signat amb la PDE, però el portaveu Manolo Tomàs va lamentar l'actitud dels seus antics aliats i va confirmar que ja estan preparant mobilitzacions. aigua 280308 CATr VilaWeb: La Plataforma en Defensa de l'Ebre es manifestarà contra el tripartit «transvasista»

Alego: COMUNICAT DE LA PDE: GOVERN TRANSVASISTA

-S'ha de tornar a sortir al carrer. La Plataforma sempre s'ha caracteritzat per la seva transversalitat. Cap transvasament per part de cap partit!!!

El govern espanyol s'oposa al transvasament del Segre

de La Vega 280308 CATr La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha afirmat aquest divendres que l'executiu espanyol no ha variat la seva posició respecte als transvasaments d'aigua i que, per tant, tot i que "no s'hi oposa amb caràcter general", sí que ho fa en el cas de l'Ebre i del Segre, perquè considera que és "insostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental".

El transvasament de l'Ebre, ha dit "ni hi és, ni hi serà" i en aquest cas, "Ebre és Segre". Segons la vicepresidenta, la política de l'aigua de l'executiu a Catalunya serà la mateixa que a la resta de l'Estat, és a dir "treballar i col·laborar utilitzant els instruments que ja s'estan utilitzant".

De la Vega ha fet aquestes manifestacions a la roda de premsa posterior del consell de ministres, que avui ha donat llum verda a inversions de 12 milions d'euros a la dessalinitzadora de Carboneras, a Almeria. Segons ha afirmat en converses amb els periodistes el govern espanyol no té "cap dubte" sobre la qüestió del transvasament i s'hi oposa de manera frontal per "insostenible".

L'executiu espanyol –ha dit en roda de premsa- és "fermament partidari" de fer una "política diversificada de l'aigua", que passa per la potenciació de les dessalinitzadores, ús de les aigües subterrànies, millora i modernització de regadius, i ús dels drets dels regants per treure aigua per a l'abastiment humà.

La vicepresidenta expressa d'aquesta manera la posició de l'executiu espanyol respecte a les propostes del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Aquest divendres el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha dit que Catalunya està en una situació d''emergència nacional' i ha reiterat que el govern no planifica un transvasament d'aigua del Segre al Llobregat sinó una "captació" d'aigua "puntual, extraordinària i d'emergència".

"La nostra posició concreta respecte al transvasament de l'Ebre –ha dit De la Vega– no ha canviat, i no hi ha hagut transvasament de l'Ebre ni n'hi haurà". En aquest punt, ha apuntat que les actuacions a la dessalinitzadora de Carboneras tenen a veure amb la línia d'actuació que vol impulsar l'executiu espanyol, i han de permetre un millor ús de l'aigua potable que produeix a diversos llocs com Barcelona. Aquestes obres permetrien que en dos anys es pugui utilitzar aquesta aigua "des del principi de la solidaritat".

La guerra de l'aigua: Baltasar proposa una cimera entre Montilla i Mas per buscar solucions a la situació "d'emergència nacional"

Baltasar 280308 CATr El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha qualificat d'"emergència nacional" la situació de sequera que viu Catalunya i ha proposat una trobada "d'alt nivell" entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el cap de l'oposició, el líder de CiU, Artur Mas, per intentar buscar solucions.

Baltasar ha fet aquestes declaracions en una entrevista a TV3, en què també ha retret a CiU que atiés la polèmica amb les seves contínues crítiques a la proposta d'un "transvasament temporal".

El conseller de Medi Ambient ha explicat que durant quinze dies no va fer pública la proposta del transvasament perquè "encara no s'havia reunit amb els afectats".

Precisament avui, Baltasar es reuneix amb els alcaldes de Reus i Tarragona per analitzar la sequera que afecta Catalunya, que podria obligar en el futur a traslladar aigua de les comarques tarragonines a l'àrea de Barcelona.

Els pagesos de Tarragona han decidit convocar diverses protestes, que es concretaran la setmana que ve. Així ho va decidir el col·lectiu en una assemblea celebrada ahir per Unió de Pagesos.

Peer la seva banda, Montilla ha afirmat que el seu govern ha d'actuar per assegurar el subministrament d'aigua de boca davant la sequera que pateix Catalunya i ha reiterat que la captació d'aigua prevista del riu Segre seria només temporal, ja que la Generalitat no vol "prendre-la a ningú".

La cooperativa de la Serra d'Almos guanya el premi al millor oli verge extra

La cooperativa de la Serra d'Almos (Ribera d'Ebre) ha estat reconeguda per haver produït el millor oli verge extra de l'any segons el jurat del certamen, format per representants de la Diputació de Tarragona i de l'Ajuntament de Reus, cofundadors del Centre de Desenvolupament de l'Oli (CDO). L'oli guanyador s'inclou en la Denominació d'Origen Siurana i, en paraules del president de l'entitat, Domingo Borrell, el tipifica tenir molts aromes afruitats, també d'algunes hortalisses com la carxofa i una acidesa baixa. L'oli de la Serra d'almos té una producció anual de 50.000 quilos tot i que enguany s'ha obtingut el rècord de 60.000.

Oriol Junqueras: "M'enterro en els fonaments"

Parafrasejant Manuel de Pedrolo, en ocasions podem tenir la sensació que la nostra "obra és un enderroc, el que resta d'un edifici que des de l'inici clivellava. Un edifici de fang. I que no en podrem utilitzar res, perquè el fang no dura, s'esmicola i torna a ser terra que ens empolsa els peus. Però jo la toco amb els dits, la sospeso amb les mans i reuneixo un túmul sota el qual enterro alguna cosa. Sempre cal enterrar alguna cosa en els fonaments, de vegades un home i, en moments excepcionals, potser fins i tot una generació. Potser serà la meva... [...] Cal acceptar el sacrifici i deixar testimoni, encara que potser no en siguem dignes. [...] Al cap i a la fi no hauríem començat aquesta obra si no hi confiéssim".

Aquesta setmana s'han desenterrat moltes destrals de guerra per intentar fer llenya del suposat arbre caigut d'Esquerra. Ja fa anys que molts somien a segar en verd la futura collita de sobiranistes, que brota una mica arreu de la nostra terra. I el cert és que cal reconèixer que és difícil bastir estratègies guanyadores, quan nosaltres som febles i els nostres enemics tan poderosos. Prou poderosos per intentar fer-nos creure que les derrotes no són fruit de la limitació dels mitjans, sinó de la nostra inferioritat moral i intel·lectual.

I, sens dubte, si ens deixem atrapar per la xarxa de mentides que teixeix el poder, estarem cavant la nostra tomba.

Evidentment, Esquerra no enquadra dins les seves files tots aquells que volen la independència; però, probablement, en aquests moments, és la millor de les eines disponibles en el nostre procés d'alliberament nacional... i també per avançar en el camí de la justícia social i de la radicalitat democràtica.

El PNB assegura que hi haurà "confrontació" si Zapatero no dialoga amb Ibarretxe

El portaveu del Partit Nacionalista Basc, Josu Erkoreka, ha parlat clar sobre la postura de la seva formació davant la investidura de Zapatero. Erkoreka ha condicionat el recolzament del seu partit a l'obertura de "vies de diàleg" amb Ibarretxe sobre el "contenciós basc". Del contrari, el PNB seguiria una estratègia alternativa amb un "cert nivell de confrontació amb el Govern", sempre dins de la "lleialtat entre les institucions".

El PSOE, per la seva banda, s'ha mostrat obert a una revisió del model d'autogovern basc però que no contemplaria el reconeixement a l'autodeterminació que demana "el dret a decidir" d'Ibarretxe, consulta encara menys factible amb els terminis proposats pel lehendakari. Ibarretxe vol consultar el poble vasc al juny amb o sense acord polític previ.

Erkoreka ha evitat posar massa condicions prèvies al diàleg sense desautoritzar, però, el projecte d'Ibarretxe.

El primer ministre escocès proposa un referèndum per la independència que inclogui l'opció de més autogovern

Alex Salmond té previst de fer la consulta el 2010

El primer ministre escocès, Alex Salmond, ha llançat la proposta d'una nova modalitat de referèndum per a la independència, previst per al 2010. En una consulta més matisada, els escocesos podrien triar no només entre un 'sí' o un 'no', sinó que hi hauria una tercera possibilitat, la d'augmentar el nivell d'autogovern sense abandonar el Regne Unit. Salmond ha dit que respecta totalment l'opinió dels qui s'oposen a la recuperació de la independència de la nació i que per això proposa aquesta alternativa.

'Ho dic com a demòcrata, no com a nacionalista', ha afegit Salmond.

Per implantar la consulta, el primer ministre necessita el suport de, com a mínim, 15 diputats de l'oposició (laboristes, conservadors o liberaldemòcrates). Els analistes pensen que l'opció de més autogovern, però no d'independència, li pot proporcionar el suport necessari per a poder convocar la consulta.

Els Tories (conservadors) han desacreditat el pla de Salmond i l'han qualificat de 'disbarat d'un home que té pànic'.

Carod-Rovira activa el projecte sobiranista per al 2014

Carod-Rovira 280308 CATr

Josep-Lluís Carod-Rovira ha renunciat a la presidència d'Esquerra, però ja ha alçat la veu en diverses ocasions per advertir als qui tenen intenció de bandejar-lo com a pròxim candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat que no els ho pensa posar fàcil. L'encara número 1 del partit i vicepresident del govern ha agafat la bandera del 2014 i no pensa deixar-la mentre pugui.

Demà mateix el president d'Esquerra exposarà davant d'un centenar de quadres territorials el seu full de ruta fins a la celebració de la consulta que proposa, amb la intenció que s'estengui entre la militància, sigui acceptat i deixi d'interpretar-se com una improvisació de salvació personal davant la imminència del congrés republicà. Aquest full de ruta inclou des de debats oberts fins a una consulta popular i el referèndum.

Carod, que presentarà el projecte a la Casa Elizalde de Barcelona, va decidir apartar-se de la cursa per la presidència d'ERC i mantenir-se com a número 2 de l'executiu català, per si van mal dades. I és precisament des de l'executiu que té intenció de disputar la candidatura que realment valora, la de cap de cartell, a Joan Puigcercós, que aspira a presidir el partit i a ser el pròxim candidat als comicis al Parlament. Des de fa aproximadament un any Carod ha començat a fer el que no havia fet mai, recórrer el territori i establir contacte amb la militància.

Conscient que hi ha poques coses més llamineres per a la militància de la formació independentista que l'horitzó d'un referèndum d'autodeterminació, i fruit, precisament, d'aquestes trobades territorials, Carod ha decidit posar en marxa una sèrie d'actes per dotar de contingut la bandera del 2014, que si li servís per guanyar les primàries per ser el pròxim candidat d'ERC, sens dubte, seria el plantejament amb què es presentaria a les eleccions.

Carod, que de moment no té previst abordar el debat de les aliances postelectorals amb què s'hauria de concretar el projecte, proposa engegar un debat nacional "que culmini el 2014 en uns estats generals de Catalunya". Aquest debat hauria de tenir lloc amb actors polítics, laborals i associatius.

Segons el full de ruta de Carod, amb una majoria parlamentària a favor de la consulta, la cambra hauria de convocar una consulta per establir una nova relació amb l'Estat, com a Escòcia o al Quebec. També proposa un grup parlamentari a Madrid i a Estrasburg i el referèndum final.

Montilla afirma que les balances fiscals es publicaran

José Montilla ha manifestat que no cal témer per la publicació de les balances fiscals perquè és un compromís electoral. PSOE i PSC segueixen marejant la perdiu en aquest tema tan sensible pel país. Així, ahir José Blanco, secretari d'organització dels socialistes espanyols, apuntava un sí però no que deixava obertes força escletxes i més d'un dubte sobre el que acabarà fent el govern. Mentre afirmava que era possible publicar les balances, repetia que encara no hi havia res decidit al respecte.

I per un altre costat, i com a mostra de les diferents sensibilitats socialistes en funció de la comunitat a la que pertanyen, Guillermo Fernández Vara, president de la Junta d'Extremadura, manifestava que considerava immoral i desgavellat, entre d'altres qualificatius gens agradables, donar a conèixer les xifres del transvasament de recursos econòmics entre comunitats.

En una entrevista a la cadena Ser recollida per EuropaPress, Montilla ha reconegut que a alguns presidents autonòmics "pot no interessar-los" aquesta publicació de les balances, però ha remarcat que "la informació mai està de més, perquè permet opinar amb més elements objectius i menys subjectius" al parlar de solidaritat o d'insolidaritat.

"El que cal fer és complir els compromisos electorals", ha insistit, i s'ha mostrat convençut que la publicació de les xifres constatarà que "Catalunya ha estat solidària i vol seguir sent solidària, malgrat que, pel seu lloc, exigeix també un finançament més just i transparent". Respecte a aquest nou finançament, el president català s'ha limitat a assenyalar que no té cap dubte que el govern central complirà la llei i aplicarà el nou Estatut.