Bayern Munich 1 - Barça 1

Puyal 140409

Sense el llustre del partit d'anada, però amb l'eficàcia que li permet el seu ampli catàleg de recursos, el Barça ha tramitat a l'Allianz Arena de Munic la seva eliminatòria davant el Bayern amb un empat (1-1) que el classifica per a les semifinals de la Lliga de Campions. De menys a més durant el partit, el Barça s'ha recuperat d'un inici incòmode per acabar silenciant l'estadi del Bayern. Si a la primera part ha salvat la papereta amb un futbol pràctic, en la segona ha pogut desplegar el joc que ja l'ha situat entre els quatre millors del continent. Mai ha temut per l'eliminatòria, ja sentenciada a Barcelona (4-0). Minvat per les absències de Schweinsteiger i Podolski, el Bayern ha quedat a expenses de la inspiració de Ribéry, pur talent. Però més enllà del francès, el Bayern ha estat un desert futbolístic, un equip metal·lúrgic. Ha plantejat un partit més físic que en l'anada, acompanyat per la sonoritat del seu estadi, però el seu futbol no ha estat a l'altura de la solemnitat del recinte. A empentes, l'equip de Klinsmann ha intentat cohibir el Barça, que ha plantat cara en la batalla psicològica, fidel al seu estil d'afrontar cada partit com si fos l'últim, per més que el 4-0 de l'anada li permetés un còmode marge d'error. En partits així, els primers minuts són decisius. Una jugada ha pogut canviar el panorama de l'eliminatòria. Abidal, de nou titular després de gairebé dos mesos de lesió, ha regalat la pilota a Sosa. El seu centre des de la banda dreta només l'ha acariciat Toni. Un gol hauria posat en dificultats el Barça. L'error del davanter italià ha certificat que l'eliminatòria no tindria història. Amb 45 minuts de retard, el Bayern ha mogut el marcador. L'ha fet Ribéry, el far futbolístic del conjunt alemany. A la sortida del descans, amb els jugadors del Barça encara lligant-se les botes, ha arribat a l'àrea blaugrana, ha fet seure Valdés i ha firmat l'1-0. No s'ha immutat el Barça, amo de la pilota a l'estadi bavarès. Ha respost amb enteresa. Ha desactivat el possible allau del Bayern, que només s'ha quedat en una declaració d'intencions. Els alemanys han semblat conformar-se amb una victòria per la mínima per complir el desig del seu entrenador, caure amb honors. El Barça, en canvi, no està per firmar derrotes. És un equip ambiciós i viu instal·lat en un optimisme febril que li permet disfrutar del seu futbol per sobre de la por a la remuntada del rival. Ancorat per Touré, una muntanya a la medul·lar, i dirigit per la subtilesa de Xavi, el Barça ha governat el partit a la segona part amb una autoritat incontestable. Ha aparegut Iniesta i Messi ha demanat la paraula. Davant, el Bayern no ha trobat manera de persistir en una remuntada impossible. El seu joc ha acabat en el gol de Ribéry. Ni ha tornat a trepitjar l'àrea de Valdés. Després d'un frustrat remat d'Etoo a dos metres de Butt, el Barça ha trobat el gol que ha premiat el seu esforç. Iniesta, Etoo i Xavi han combinat a l'àrea de Butt com si fos un entrenament del Dream Team. El rondo l'ha tancat Keita, que ha rematat a la xarxa la pilota cedida per Xavi des del punt de penal. Ha estat el millor exemple del futbol coral del Barça. L'empat ha tancat definitivament l'eliminatòria, oberta amb un espectacle futbolístic al Camp Nou i clausurada amb un gol d'estil Barça, davant de la impotència del Bayern. No li ha quedat una altra cosa a l'equip alemany que rendir-se davant el futbol del Barça, que avança amb peu ferm a Europa després de créixer a Munic. A partir d'una arrencada sòbria, ha acabat dictant una lliçó de futbol col·lectiu. En semifinals ja l'espera el Chelsea. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit

Visca la República!!*!!

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió". El president de la Diputació, Joan Maluquer, li respongué "només li cediré el palau per la força" i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu "consideri-ho un acte de força". Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), just hores abans que Niceto Alcalá-Zamora proclamés la república des de Madrid. Viquipèdia: República Catalana

Ausàs assegura que el Govern aprovarà les vegueries abans de l'estiu

Jordi Ausàs 140409 CATr

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha assegurat avui que el Govern aprovarà la nova divisió territorial que dividirà Catalunya en vegueries 'abans d'anar de vacances'. Tot i que la Llei no estableix quantes ni quines seran les vegueries, hi hauria les de Girona, Barcelona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran. La divisió territorial és una assignatura pendent de fa anys. El 2001 es va elaborar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut popularment com l'Informe Roca però des de llavors no s'ha pres cap decisió política per implementar canvis ja que hi ha poblacions que discrepen de la seva ubicació i d'altres que reclamen agrupar-se en altres vegueries com el Penedès, o formar altres comarques com el Moianès. Anteriorment, Ausàs havia posat com a data el mes de març i també havia donat per bona l'aplicació un cop passades les municipals de 2011.

Els governs català i espanyol discorden novament sobre l'estat de la negociació del finançament

El nou vice-president tercer del govern espanyol, Manuel Chaves, ha dit avui que farà aviat 'una ronda' per les comunitats autònomes per a entrevistar-se amb els respectius presidents i presentar-los l'oferta del nou model de finançament del govern espanyol. El govern català el rebut l'anunci amb escepticisme i ha reiterat que la negociació no ha avançat pas malgrat l'urgència. La discòrdia entre ambdós governs ja es va palpar en l'acte d'investidura dels nous ministres de Zapatero, en què Chaves va dir que volia un finançament igual per tothom. El president de la Generalitat, José Montilla, ha reiterat avui després del Consell de Govern que no rebaixarà els plantejaments fixats pel seu govern en la negociació i que, per tant, no acceptarà 'un mal finançament per a Catalunya.' El president considera que el context actual de crisi fa més necessari que mai el finançament i ha demanat al govern espanyol que canvïi les propostes plantejades fins ara. Montilla també ha dit que no creu que l'acord es pugui tancar d'aquí a poques setmanes, tal com ha vaticinat també avui el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Avui: Falten 7.272 milions

La PDE diu que amb el Sénia a la conca de l'Ebre serà més fàcil fer un transvasament

El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha fet públic un esborrany de reial decret per modificar l'àmbit geogràfic de les conques hidrogràfiques, que ha encès totes les alarmes a l'Aragó i a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El document passa el riu Sénia a la conca hidrogràfica de l'Ebre, tot obrint les portes a un transvasament al nord de Castelló.

Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va valorar molt negativament l'esborrany presentat pel Ministeri de Medi Ambient. Segons Panisello, «és una maniobra per aplanar el camí i poder fer el transvasament al nord de Castelló, que serà legal si el riu Sénia forma part de la demarcació de l'Ebre». «Ens estan donant la raó, quan diem que el canal Xerta-Sénia és un transvasament encobert», va afegir-hi Panisello.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha volgut denunciar les «pressions molt fortes» que estaria fent la Generalitat per «boicotejar» la concentració del 19 d'abril contra les obres dels pous d'emergència que s'estan construint a Vinallop. Uns pous que estan vinculats a la descontaminació del pantà de Flix, però que la PDE i la Unió de Pagesos creuen que serviran per reforçar el minitransvasament a Tarragona. Segons el portaveu Joan Antoni Panisello, responsables de la direcció general de Carreteres haurien amenaçat amb una multa el propietari de la finca en què s'ha de fer la concentració reivindicativa de diumenge, una convocatòria que el 28 de març passat ja es va haver d'ajornar a causa de la pluja. «L'home primer es pensava que era una broma; però després li van dir que si no despintava el mural reivindicatiu li obririen un expedient sancionador, ja que podia distraure els conductors que circulen per l'eix de l'Ebre», va concloure Panisello.

97 anys de l'enfonsament del 'Titanic'

Avui dimarts, 14 d'abril, es compleixen 97 anys de l'enfonsament del vaixell anglès Titanic, el més gran del seu temps, després de col·lisionar amb un iceberg durant el seu viatge inaugural des de Southampton (Anglaterra) fins a Nova York (Estats Units).

Segons informa el Discovery Channel, degut a la seva construcció en acer, el vaixell va ser considerat a l'època com "insubmergible". Després del xoc, el buc del vaixell va quedar tan malmès que tones d'aigua van inundar tots els compartiments. Concretament, una hora després del xoc la proa del vaixell estava sota l'aigua i mentrestant la banda de música va continuar tocant, al saló de fumar de primera classe els homes jugaven tranquil·lament a cartes i l'hereu de Guggenheim, per exemple, insistia a vestir-se amb les seves millors gales, dient que almenys volia "morir com un cavaller".

Finalment, el Titanic es va partir pel mig i es va enfonsar. Com que no hi havia prou bots salvavides, prop de 1.500 persones van morir en l'accident. Després de l'enfonsament del Titanic es va crear la Patrulla Internacional del Gel, que controla tots els icebergs de l'hemisferi nord.

L'aranès, de la teoria a la pràctica

La situació legal de l'aranès, la variant de l'occità parlada a la Vall d'Aran, és un cas veritablement singular per diverses raons. Es tracta de la llengua oficial amb menys parlants de l'Estat espanyol, alhora que la Vall d'Aran n'és l'únic territori oficialment trilingüe. L'Aran, en relació al domini lingüístic al qual pertany, Occitània, és l'única zona amb reconeixement oficial, tot i que significa una part molt petita tant del territori com de la població. L'occità es parla en un territori de gairebé 200.000 quilòmetres quadrats, amb una població global de 15 milions de persones, de les quals amb prou feines parlen la llengua el 3%, però només està reconegut oficialment en un territori de 633 quilòmetres quadrats, amb poc més de 10.000 habitants, dels quals parlen l'aranès un 62%. A França la llengua no està reconeguda legalment i a Itàlia només està "protegida".

Aquesta oficialitat és, a més, extensiva a tot el territori del Principat de Catalunya des de l'any 2006, quan es va aprovar el nou Estatut. En teoria, doncs, tots els ciutadans catalans, no únicament els aranesos, poden utilitzar aquesta llengua en les seves relacions amb les administracions públiques catalanes. Tot i això, els efectes pràctics d'aquesta oficialitat encara estan per demostrar, encara més si tenim en compte que l'Estatut aprovat ja fa tres anys encara no s'ha pogut desplegar completament. Avui: L'aranès, de la teoria a la pràctica

Isabel-Clara Simó: Ens vigilen, els vigilem

Resulta que hi ha càmeres. A tot arreu. Hi ha les dels manaires: ens posen càmeres a les carreteres, als edificis oficials, ens escanegen les bosses de mà, ens escorcollen si volem agafar un avió i fins i tot hi ha gossos ensinistrats per ensumar-nos les zones íntimes. Ens vigilen. Si fas servir la targeta de crèdit, el teu número és controlat a l'acte i el del teu mòbil. Pel que fa als acaparadors de riquesa, és a dir, els bancs, una càmera et vigila sempre. Per a la teva seguretat, però et capta quan passes per davant, no sols quan entres a l'entitat. A tot arreu hi ha un ull que et mira i que, quan camines, et segueix, pel teu propi bé. I et conten les horribles desgràcies que t'esdevindrien si no estiguessin tan amatents als teus passos. Si tens gana, però, no et segueix ningú. Si t'has quedat sense sostre, no et vigila ni un sol objectiu. Pel teu propi bé. Ah, però, vet aquí la terrible venjança de Moctezuma, com solen dir els mexicans quan els espanyols hi van a fer turisme i agafen una diarrea: nosaltres també tenim càmeres. En tenim al telèfon mòbil i una persona sense telèfon mòbil és una raresa arqueològica. Així doncs, també filmem. Filmem manifestacions i demostrem que érem més dels qui diuen i volen, i filmem una pallissa despietada que un policia li clava a un protestaire del G-20 en el cor de Londres. I està tan ben filmat que es veuen les cares i ara tot són corredisses per exculpar Scotland Yard (i ara!, uns angelets, que vetllen pels seus compatriotes!). I hom es troba que se'ls ha posat el mirall al davant i que els vigiladors han esdevingut vigilats. I això no hi ha qui ho aturi, com sabem des de Galileu. Us ho imagineu? Tothom vigila tothom. S'ha perdut la innocència.