Barça 3 - Betis 2

Puyal 240908

Click To Play

Una primera part magnífica, plena de virtuts i de detalls; i una segona en què el Betis ha equilibrat la demostració dels primers 45 minuts. El Barça ha patit per aconseguir la seva segona victòria consecutiva de la temporada, que no ha assegurat fins al minut 80, amb un gol d'Eidur Gudjohnsen. Guardiola s'ha apuntat a les rotacions. S'han quedat fora dos fixos: el central Carles Puyol i el migcentre defensiu Sergi Busquets, han entrat Martín Càceres i Touré Yayá. L'equip no semblava notar-ho. Ha estat un Barça bipolar, a l'estil doctor Jekyll i Míster Hyde. Superb en el començament, desconegut així que els de Paco Chaparro han decidit anar-se'n cap endavant. En el primer temps, el Barça ha marcat dos gols; en el segon, el Betis ha igualat i ha vist com l'àrbitre no ha assenyalat com a penal una jugada de Cáceres sobre Sergio García. Al final, Gudjohnsen, que ha entrat al minut 71, l'ha encertat al caçar un centre d'Alves per batre Casto i donar la victòria al seu equip, un triomf que ha merescut de sobres en el primer temps, però que se li ha complicat en el segon. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Memòries antinuclears

Un ex-regidor de l'Ajuntament d'Ascó recorda en un llibre la lluita de fa trenta anys contra la instal·lació de les dues centrals al municipi Antonio Ribes va néixer a Ascó el 1934, on va fer d'electricista, de missatger i d'obrer de la construcció. Del 1979 al 1983 va ser regidor, i el 1985 se’n va anar a viure a Malgrat de Mar. 'Memòries d'un regidor de l'Ajuntament d'Ascó' va rebre el Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2007, atorgat per l'Ajuntament de la Roca del Vallès.

En ple debat sobre el futur energètic i el nivell de seguretat de les centrals nuclears del nostre país (Ascó, Cofrents i Vandellòs), Viena Edicions acaba de publicar Memòries d'un regidor de l'Ajuntament d'Ascó, que analitza en primera persona la lluita contra la instal·lació de les dues centrals en aquest municipi de la Ribera d'Ebre ara fa trenta anys. Antonio Ribes Serrano, regidor de l'Ajuntament d'Ascó entre 1979 i 1983, hi repassa en to (i estil) molt personal des dels anys previs a la construcció (quan al poble es parlava de la possible instal·lació d'una fàbrica de xocolata i es començaven a comprar els primers terrenys) fins a la seva marxa d'Ascó, el 1985, just després de la posada en marxa del primer reactor. Al relat, farcit de records i converses de primera mà, hi repassa l'important moviment de resistència antinuclear que es va aixecar al poble, amb el batlle del primer ajuntament postfranquista d'Ascó, Joan Carranza, al capdavant. I hi denuncia, també, les irregularitats i el desgavell que van envoltar la construcció dels dos reactors i les pressions que, després de l'entrada en funcionament, van rebre molts dels primers opositors.

Durant els quatre anys de govern municipal (1979-1983) de l'associació de veïns, a la qual participaven activament Joan Carranza i l'autor del llibre, Antonio Ribes, es va intentar demostrar mitjançant l'encàrrec d'un informe tècnic de la perillositat de les centrals nuclears, però interessos de tota mena van causar profunds efectes polítics i socials al municipi, dividit en dos bàndols.

Sectors de CDC i ERC aposten per López Tena com a candidat de consens per a les europees

Alfons López Tena, fins aquesta setmana membre del Consejo General del Poder Judicial i figura emergent i de prestigi entre les faccions sobiranistes de CDC, les diverses plataformes de la societat civil pel dret de decidir i Esquerra Republicana, podria ser el candidat de consens en cas de fructificar una llista unitària per a les eleccions europees de la propera primavera.

La idea de la candidatura única del catalanisme a Europa la va plantejar inicialment Joan Puigcercós durant el procés congressual per a la presidència d'ERC i més concretament en les eleccions primàries que es van celebrar el passat mes de juny. Abans de l'estiu, Puigcercós va traslladar la proposta personalment a Artur Mas durant la trobada que tots dos líders van mantenir al Parlament de Catalunya i el dirigent convergent va dir al seu homòleg d'Esquerra que ja li donaria resposta. VilaWeb/ElPunt: ERC nega haver proposat a CiU que López Tena encapçali una candidatura conjunta a les europees

Detenen a Euskadi Nord el portaveu i dotze dirigents més de Batasuna

La policia francesa ha detingut avui a la matinada en unes quantes localitats d'Euskadi Nord catorze membres de Batasuna, entre els quals el seu portaveu, Xabi Larralde. Larralde havia format part de la mesa nacional de Batasuna i de la comissió negociadora encapçalada per Arnaldo Otegi durant el frustrat procés de pau. L'operació policíaca contra Batasuna, que és una organització legal a Euskadi Nord, inclou l'escorcoll de la seu del partit a Baiona.

A més de Larralde, la policia ha detingut Jean François Lefort, Maider Duhalde, Jean-Claude Agerre, Patricia Martinon, Haritza Galarraga, Giuliano Cavaterra, Frederic Carricart, Jokin Etxebarria, Antton Etxeberri, Anita Lopepe, Jon Irazola, Eñaut Elosegi i Aurore Martin, i busca Zigor Goieaskoetxea, que no era a casa seva.

Segons algunes fonts, l'operació és fruit de dues investigacions: l'una, de la justícia espanyola, per lligams amb l'il·legalitzat Partit Comunista de les Terres Basques, i l'altra, de la justícia francesa, per uns atemptats comesos fa dos contra el complex hoteler Ostape, a Euskadi Nord, en què participava com a empresari el xef Alain Ducasse.

Espanya deixa les coses clares

Sovint ens queixem que els catalans ens emmirallem excessivament en el País Basc, la realitat del qual poc o res té a veure amb la nostra. I sens dubte la queixa té la seva raó de ser. Però, per una vegada, el que acaba de passar en relació al País Basc té un impacte directe sobre nosaltres com a nació: el Tribunal Constitucional espanyol ha prohibit la consulta que el lehendakari Ibarretxe pretenia adreçar al seu poble sobre el conflicte basc. Tot i no ser vinculant, el TC assegura que aquest detall és "completament irrellevant", que la consulta suposa una amenaça a la sobirania espanyola i que aquesta és intocable. És a dir, que ni tan sols per preguntar-se a ells mateixos el que volen tenen les mans lliures, els bascos. A més de nega'ls-hi el dret de decidir, li neguen als seus governants el dret a preguntar. Una lliçó que ens ensenya, un cop més, que Espanya no és el Regne Unit ni Canadà, i que la independència només es podrà plantejar en el marc d'una confrontació democràtica amb l'Estat. Dues coses seran imprescindibles en aquest sentit: tenir una majoria social favorable a la sobirania i disposar d'aliats internacionals. El lehendakari i el nacionalisme basc ja estan mans a l'obra en una cosa i en l'altra. El sobiranisme català treballa de valent per consolidar una majoria social a favor de la sobirania, però ha d'establir com a prioritària la tasca d'internacionalitzar el cas català. I ens corre presa, perquè Espanya ja ha deixat clar el que pensa.

Michael Moore hi torna !!!

El controvertit director de cinema nord-americà Michael Moore continua molt preocupat pel seu país. Després de dedicar demolidors films documentals al potent lobby armamentista dels EUA, a la política conservadora de l'actual president nord-americà George W. Bush o al sistema sanitari, Moore ha decidit centrar-se en la desafecció política del jovent coincidint amb aquest any electoral. Slacker Uprising, produïda per Brave New Films, és una passejada del cineasta per seixanta-dues ciutats clau nord-americanes durant les últimes eleccions presidencials, ara fa quatre anys, amb què intentava mobilitzar el vot jove (entre 18 anys i 29). Més enllà del to crític amb la política de l'actual president, en concret, i del Partit Republicà, en general, Moore incorpora un element nou en aquest documental: 'Slacker Uprising' no s'estrena als cinemes, sinó que es distribueix exclusivament per internet. Des d'avui, els ciutadans dels EUA i del Canadà ja poden descarregar gratuïtament el film.

Arriba a l'Octubre l'homenatge a Josep Vicent Marquès

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) aprofita el començament de la nova temporada per retre aquest vespre homenatge al sociòleg i escriptor Josep Vicent Marquès, que va morir el 4 de juny amb seixanta-cinc anys. A les set del vespre hi haurà una taula rodona per parlar de qui fou un notable representant intel·lectual de l'esquerra valenciana. La setmana passada ja es va fer un acte d'homenatge a Ca Revolta amb diverses actuacions.

En la taula rodona hi participaran Rafa Xambó, professor de la Universitat de València; Vicent Àlvarez, membre del consell Valencià de Cultura; Rafael Castelló, professor de la Universitat de València; el pedagog Ferran Zurriaga; l'escriptor Alfons Cervera; i Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Josep Vicent Marquès era molt conegut pels seus articles de premsa i pels seus llibres, especialment per 'País perplex', que li meresqué el Premi Octubre del 1974, 'No és natural', i 'Tots els colors del roig'. Marquès, que era professor de la Universitat de València, s'havia destacat com a militant de grups nacionalistes clandestins: Moviment Social-cristià de Catalunya, Germania Socialista, Partit Socialista Valencià. En les eleccions del 1979 fou candidat al senat espanyol per una coalició de grups de l'esquerra valencianista.

Mor el cantant Ramon Calduch

El cantant Ramon Calduch, que es va fer popular a la dècada dels 50 i 60 cantant temes melòdics i versions d'artistes internacionals, ha mort avui a Barcelona als 79 anys després d'una llarga malaltia, segons ha informat la família de l'artista.

Nascut a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) el 5 de novembre del 1928, Calduch va començar la seva carrera professional el 1948 i es va donar a conèixer al Festival de la Cançó Mediterrània i al Festival de Benidorm.

Durant els anys 50 i 60 va ser conegut per cançons com Los gitanos o El viejo frac, i per versions de Beguin the beguine i d'Et maintenant, entre moltes altres.

Calduch, que va començar a cantar en català a mitjans dels 60, va treballar amb artistes com Rudy Ventura, José Guardiola, Sara Montiel i Carmen Sevilla, i va viatjar per Sud-amèrica i Itàlia.

El 1965 va gravar un primer disc en català amb temes d'Andreu Borrell (Amb una mirada) i d'altres autors, i el 1976 va publicar un disc amb cançons patriòtiques catalanes, Catalunya Triomfant, que va tenir gran repercussió.

Calduch va continuar cantant, ja gairebé sempre en català, fins als 70 anys, quan va començar a tenir problemes de salut. L'any 2002 se li va retre un homenatge a la seva localitat natal. VilaWeb/ElPunt: Mor Ramon Calduch, una veu per recordar

Talen el plàtan centenari de Girona afectat per les obres del TGV

El plàtan centenari del carrer Josep Maria Gironella afectat per les obres del TGV finalment ha estat talat. Tot i l'oposició de la Plataforma TGV Girona, finalment aquest dimarts ha estat el dia que els operaris han talat l'arbre després que els informes dels tècnics avalessin la decisió per la dificultat de trasplantar l'arbre a un altre punt de la ciutat. Segons ha explicat la tinenta d'alcalde de Mobilitat, Coordinació Territorial i Seguretat, Isabel Salamaña, es tracta d'una actuació que ja era 'urgent' perquè la presència del plàtan impedia que es puguin llegir els moviments d'alguns dels edificis de la zona afectada pel pas del tren pel centre de la ciutat.

Per controlar els moviments dels edificis més pròxims a la zona d'obres de la línia del TGV Adif ha col·locat uns prismes a les façanes dels blocs de pisos que envien informació a un lector sobre quin és el moviment natural del terreny. Aquestes lectures inicials serviran per fer un contrast amb el nivell de moviment durant les obres. Com que la construcció de pantalles ha de començar aviat, Salamaña ha explicat que és 'imprescindible' que aquestes lectures es puguin fer quant abans millor.