La desconfiança en l'Ajuntament

L'Ajuntament es pregunta per què encara hi ha una majoria de veïns que són contraris al MTC, quan des de fa 6 mesos només ens diuen que coses bones d'ell. La veritat és que són molts els que confessen que se sentirien temptats pel projecte , si no fos per la desconfiança que els desperta tot allò que els hi vingui de l'Ajuntament, perquè gairebé no passa dia que la realitat no s'entossudeixi a desmuntar les seves mentides. Heus-ne aquí alguns exemples:

-l'ajuntament decidí tirar endavant la candidatura al MTC sense consultar-nos en referèndum, amb l'excusa que no hi havia temps. Els 4 anys que han passat des de la compra dels terrenys (3 amb sociovergència) no han estat temps suficient per a convocar-nos?

-els agents socials defensen la candidatura. Ens posen com a exemple la Cambra de Comerç de Reus i el sindicat UGT. En tots dos casos, però, el suport és només dels seus líders, els senyors Sanromà i Álvarez, a títol personal, donat que en cap cas s'ha votat el tema entre els seus afiliats. És més, molts empresaris de la Cambra expressen públicament el seu malestar per les manifestacions del Sr. Sanromà.

-les 4227 signatures entregades per 4 plataformes veïnals demostren el consens a la comarca a favor del MTC. Resulta curiós que una mica més de 4000 signatures demostrin que la comarca vol el MTC, però en canvi les 10000 recollides per la CANC no demostrin que la comarca no el vol. Serà que la signatura de determinades persones val encara no la meitat?

-una instal·lació d'aquest tipus és una font inesgotable de treball. Només cal veure els 50 treballadors que hi ha al MTC holandès o el desencantament a la zona del Cabril!

-el suport a la candidatura al MTC a Ascó gira al voltant del 70%. Si això fos veritat, l'ajuntament ja ens hagués convocat a un referèndum, perquè un resultat de 70% de vots favorables desmuntaria qualsevol oposició per manca de consens! (el resultat contrastable més proper és el referèndum que convocaren a Vinebre, amb més d'un 90% d'oposició)

Amb un currículum tan extens en l'art de la mentida, qui volen que no desconfiï del MTC, per molt que independents científics a sou d'Enresa ens n'expliquin tantes bondats?

Cercavila a Reus en contra del cementiri nuclear d'Ascó

El proper divendres, la CANC i el Grup Intercomarcal Veïns d'Ascó han convocat una cercavila fins a les seus de l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears i de la Cambra de Comerç de Reus que començarà a les sis de la tarda a la plaça Prim. Hi ha la sospita que en ple estiu es farà públic on va el magatzem nuclear.

Tant la CANC com els veïns d'Ascó contraris a la instal·lació del magatzem de residus volen mostrar així el seu malestar amb el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, que es va pronunciar públicament a favor del cementiri nuclear a Ascó. La CANC assegura que, després d'haver parlat amb alguns empresaris, han constatat que la posició és personal i que no ha estat aprovada pels membres de l'entitat empresarial.

La CANC no vol que l'anunci d'un possible acord entre el PSOE i el PP per decidir l'emplaçament del magatzem puga desmobilitzar els partits, les institucions i els col·lectius socials que s'oposen a la candidatura d'Ascó. Desconfien que el pacte d'Estat en energia puga fer ajornar la decisió sobre el magatzem nuclear més enllà de l'estiu, i que esperaran novetats fins al 30 de juliol.

López Tena, Cardús i Requejo analitzen la sentència del TC i tracen vies de futur

Alfons López Tena, Salvador Cardús i Ferran Requejo participen en un debat en vídeo, moderat per Vicent Partal, sobre la sentència del Tribunal Constitucional, on exposen algunes de les vies que s'obren. 'El senyor Montilla enganya els ciutadans; que digui com pensa refer la situació', diu López Tena; 'senyors polítics, no ens repeteixin més els discursos caducs', demana Requejo; 'els autonomistes han de reconèixer el seu fracàs', rebla Cardús. El debat ha tingut un rècord històric de visites a VilaWeb TV.

Carod: “Espanya acceptaria amb més naturalitat una Catalunya independent que una Espanya federal”

El vicepresident del govern, Josep Lluís Carod-Rovira, s'ha mostrat aquest dimecres convençut que els intents que s'han fet des de Catalunya per aconseguir una Espanya plural han estat en va. “El projecte d'Espanya ja està acabat. Espanya no vol ser d'una altra manera. Amb monarquia o república, manin les dretes o manin les esquerres, crec que Espanya acceptaria amb més naturalitat una Catalunya independent que una Espanya federal”, ha assegurat Carod.

Aquesta és la conclusió d'un raonament que -segons ha explicat Carod en declaracions a Els Matins de TV3- se sustenta en fets com que cada vegada “que el poble de Catalunya ha aprovat un Estatut, hi ha hagut sempre retallada” o bé que els elements més o menys federalitzants que sortien a l'Estatut han desaparegut. “Fora de Catalunya, on són els federalistes espanyols? La veritat és que ningú es vol federar amb nosaltres”, ha dit.

A més, el vicepresident del govern considera que el fet que surti tantes vegades “la indissoluble unitat d'Espanya” en la sentència del TC vol dir que no ho tenen tan clar. “Quan una cosa la tens clara no surts en la seva defensa”, ha afirmat Carod.

Per tot això, Carod creu que el que cal ara és “preparar un procés de transició cap a un moment en què el poble català pugui manifestar com vol viure amb Espanya, amb la Unió Europea i amb la resta del món”.

I és que, al seu entendre, Espanya “s'està demostrant incompatible amb la pluralitat” i això provoca “un conflicte permanent amb la diferència que ara cada vegada hi ha més gent que creu que estem gastant massa temps, diners i energia en trobar una solució amb Espanya quan de l'altra banda no arriba res en concret”.

Romeva proposa una Catalunya independent en una Europa federal

L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva ha publicat una carta al seu bloc en què es dirigeix 'als amics i amigues d'Espanya' per demanar-los 'respecte' cap als catalans i les seves decisions. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, Romeva diu que ara és moment d'apostar 'per uns altres federalismes' i proposa una Europa federal on l'ens a federar sigui Catalunya, 'i no necessàriament formant part d'un estat espanyol que ni la vol ni la respecta ni tampoc no la representa'.

De fet, recorda que va votar a favor de la independència en les consultes populars i diu que si avui hi hagués un referèndum oficial faria el mateix.

'Carta a los amigos y amigas de España', de Raül Romeva.

Joan Rigol: Acatar no és acotar el cap

La sentencia no és només una qüestió jurídica. És, políticament, anar contra la dignitat del nostre poble. Qui són ells per dir el que som i el que volem ser els catalans? És que en nom d'una interpretació constitucional ens hem de dissoldre com a catalans per esdevenir simplement membres del pueblo español? Qui són ells? Nomenats pels dos grans partits espanyols que han compartit la irresponsabilitat de no renovar i no rellevar els que han mort. Sense aquesta complicitat d'aquest partits espanyols no hi hauria hagut aquesta sentencia. Quants catalans que vàrem votar sí a la Constitució del 78, avui diríem no? Sobretot sabent a quina mena de personatges de l'espanyolisme més jacobí ha anat a parar la interpretació constitucional. De fet, és cada vegada més estret el marge que deixen els possibilistes d'una convivència positiva i solidària.

Davant aquest atac a la dignitat no podem acotar el cap. Per a nosaltres ser una nació no és un fet irrellevant jurídicament.

...

L'IEC adverteix que els drets de Catalunya són "previs a la Constitució"

l'Institut d'Estudia Catalans ha fet public aquest dimecres els seu rebuig més enèrgic a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

En un comunicat oficial, l'entitat entén que "és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s'atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l'Estatut d'autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Català”.

L'IEC considera que “la sentència, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l'abast de l'oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum”.

Afegeix que aquesta resolució posa de manifest “un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya”.

En el mateix sentit, l'Institut considera que “Catalunya, com a poble mil·lenari, s'ha reconegut com una nació i, per tant, té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l'àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat”.

l'Institut d'Estudis Catalans rebutja “qualsevol acte que limiti l'eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l'ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics”.

Finalment, l'entitat expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del TC, que “desnaturalitza l'Estatut d'autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur”.

VilaWeb: El IEC condemna que el TC suprimeixi l'ús preferent del català

Chacón està 'satisfeta' per la sentència i no anirà a la mani

No t'hi esperàvem !!! La ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, ha dit que està 'satisfeta' per la sentència de l'Estatut i ha demanat 'posar les coses en perspectiva'. Ha afegit que no participarà a la manifestació del 10 de juliol perquè li coincideix amb un altre acte. Ha fet aquestes declaracions després de visitar l'Hospital Central de la Defensa Gómez Hulla, a Madrid. Aquest pronunciament de Chacón la posiciona al costat de l'opinió expressada per la vicepresidenta primera, Maria Teresa Fernández de la Vega, de l'executiu presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. En canvi, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, va dir dimarts que donava suport a les paraules del president del Govern, José Montilla.

El Parlament aprova la Llei de Cinema per normalitzar el català a les sales

Ni les protestes del Gremi d'Exhibidors cinematogràfics i de les majors nord-americanes han pogut evitar que la normalització del català als cinemes acabi sent una realitat. El Parlament de Catalunya ha aprovat amb els vots del tripartit i CiU l'esperada Llei de Cinema, que garanteix un mínim del 50% de còpies en català a les pantalles del país, després de mesos de pressions dels empresaris cinematogràfics, que no han parat de fer campanya contra la Llei amb la polèmica vaga i anuncis oposant-se a millorar l'ínfim 3% actual de cinema a les sales. De fet aquestes pressions empresarials del lobby cinematogràfic han arribat a la mateixa votació final d'aquest dimecres, ja que una esmena d'última hora de CiU pretenia relativitzar la implantació de les quotes. Els convergents proposaven que les quotes de cinema en català no es fixin per llei al Parlament, sinó que s'estableixin posteriorment a través dels reglaments 'negociats' amb el sector.

La Viquipèdia ja té 250.000 articles en català

La Viquipèdia en català, l'enciclopèdia lliure d’internet, ja té 250.000 articles. La fita es va aconseguir amb la publicació de l'article sobre la Mare de Déu del Claustre, ahir, 29 de juny de 2010, a les 13.34. La Viquipèdia catalana va posar-se en camí l'any 2001 i va ser la primera a tenir articles després de l'anglesa. La comunitat va assumir amb delit la fita de fer una obra en què tothom tingués accés a tot el coneixement humà en català.

Actualment la Viquipèdia en català és la catorzena versió idiomàtica en nombre d'articles, més amunt que no pas fa uns quants mesos. Es manté en el primer lloc d'un índex que mesura la qualitat dels mil articles més importants, d'un total de 272 llengües. Conté 322 articles de qualitat reconeguda, com ara 'Cristòfor Colom', 'Pla Cerdà', 'La Baronia de Rialb' o 'Evolució dels mamífers'.

La central nuclear d'Ascó I realitza el simulacre anual d'emergència

Ja estic més tranquil !!! La central nuclear d'Ascó I va realitzar ahir el preceptiu simulacre anual d'emergència, segons el que preveu el pla d'emergència interior (PEI), amb la participació de l'Organització de Resposta davant d'Emergències del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). L'actuació del consell va tenir lloc des de la sala d'emergències, tot realitzant el seguiment de l'estat de la planta i les actuacions del titular «per a la recuperació de les condicions de seguretat». L'exercici va començar a les 9.35 hores amb la notificació al CSN de la declaració d'un incendi, de durada superior a 10 minuts, a la sala del tanc d'oli de lubricació de turbina, que hauria estat sufocat amb el suport dels bombers de fora de la central. A més, es va simular la intrusió de tres individus a la central.