lo carrer del riu

lo carrer del riu

23 de març, 2010

Vandellòs II es reconnecta a la xarxa elèctrica després de l'incident del 3 de març. Ai, mare !!!

La central nuclear Vandellòs II s'ha tornat a connectar a la xarxa elèctrica després de patir una parada no programada el 3 de març. Segons va informar l'empresa gestora de la central, ANAV, al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l'aturada es va produir per la inserció completa en el nucli d'una de les barres i el desplaçament de tres més fins a una alçada intermèdia del nucli mentre es duia a terme una prova periòdica de moviment de barres de control.

La central, que s'ha mantingut desconnectada durant 471 hores, es va connectar de nou a la xarxa aquest dilluns cinc minuts abans de tres quarts de dotze de la mitjanit.

Un cop detectada la incidència, la central va abaixar la càrrega fins a arribar al mode d'espera calent per analitzar-ne les causes. El CSN, per la seva part, va efectuar, els dies 11 i 12 de març, una inspecció amb la qual va concloure que les pautes executades pel titular en el moment del succés van ser "les adequades, així com les mesures correctores" que la mateixa ANAV hauria dissenyat per solucionar futures reincidències d'aquest tipus.

El fet ha estat classificat com a nivell 0 (us estranya?) en l'escala internacional de successos nuclears (INES) i, segons l'ANAV i el CSN, no ha suposat cap risc per als treballadors, la població ni el medi ambient (com sempre, tenen el classificador aturat com els sensors que apaguen per a que no piten). Tranquils, tots a la platja com si res!!!

Amb els residus nuclears al costat de casa

S'ha obert definitivament la campanya electoral per conscienciar el territori de les bondats o maldats que Ascó rebi el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Partidaris i detractors van coincidir ahir a dur a la demarcació veus qualificades de regions europees on ja funcionen instal·lacions similars. Mentre la copresidenta dels Verds al Parlament Europeu, Rebecca Harms, natural de la Baixa Saxònia, exposava a Tarragona la nova política nuclear alemanya, i la mala experiència de la seva regió, Jaap Gelok, l'alcalde del poble de l'MTC holandès, en destacava les virtuts, de ruta per Lleida, Ascó i Flix. Mentrestant, els alcaldes de la zona de El Cabril –el magatzem andalús de residus de mitjana i baixa activitat–, no n'estan gaire contents i ja han demanat més compensacions.

El senador republicà Pere Muñoz preguntarà avui al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, quines actuacions té previstes el govern de l'Estat per incentivar la instal·lació de noves empreses i impulsar la diversificació econòmica de les zones amb nuclears. Muñoz plantejarà la qüestió en la sessió de control a l'executiu espanyol i recordarà el rebuig del Parlament a la instal·lació de l'MTC a Ascó.

Rebecca Harms: «La Baixa Saxònia manté els nivells d'atur i PIB dels anys 70»

Des del 2009 que és copresidenta dels Verds al Parlament Europeu, però presenta un vast currículum que va començar fa 35 anys com a «militant antinuclear», segons recorda ella mateixa. L'eurodiputada alemanya Rebecca Harms va aprofitar un consell del Partit Verd Europeu a Barcelona el cap de setmana passat per desplaçar-se, convidada per ICV, a Tarragona a explicar-hi la seva experiència sobre els diversos magatzems temporals de residus nuclears que hi ha a la seva regió, la Baixa Saxònia, al nord-oest del país. «Als anys setanta el govern va convèncer les autoritats locals dient-los que es crearien molts llocs de treball i que suposaria una gran millora econòmica», explicava. I és cert que es va invertir molt en alguns edificis i en la indústria nuclear, però les constructores van venir de fora i a la regió després només hi van quedar feines de vigilància i seguretat, no les qualificades. «Avui continuem sent una de les regions més pobres d'Alemanya, amb els mateixos nivells d'atur i PIB per capita que als setanta, amb l'afegit de la fractura social que tenim sobre la nuclear; enlloc com aquí hi ha tanta confrontació amb l'Estat», va dir, i va recordar que l'agricultura continua sent una de les principals activitats de la zona, tot i que temen pel seu futur si no poden desempallegar-se de l'etiqueta de regió nuclear.

Harms també és molt crítica amb el transport dels residus, que ara es fa un cop l'any enmig de grans mesures de seguretat. «Els acompanyen 25.000 policies; allò sembla una guerra civil!», es va exclamar. Uns policies que han de fer uns torns i seguir uns mètodes molt estrictes, perquè «està provat que en el transport hi ha un gran risc de radiació».

«Aconsellaria als ciutadans d'aquesta zona que es preguntin què passarà després dels 60 anys de l'MTC, perquè no veig que Catalunya estigui preparada per a una solució final, i si no es pensa on poden anar definitivament, pot ser que es quedin on es decideixi ara», va alertar Harms, i va recordar que «la primera solució és aturar-ne la producció per adonar-nos de la magnitud del problema». L'eurodiputada, que també s'oferia a les autoritats locals per fer visites a la Baixa Saxònia, va demanar que ningú s'aferri al projecte, quan, a més, «l'Estat espanyol no necessita més electricitat nuclear, i hi ha alternatives com ara l'energia solar i l'eòlica». Per això està perplexa: «No entenc que un municipi vulgui residus nuclears, amb el risc d'accident que a més hi ha en cada transport. Cap altre negoci no anirà a Ascó, com a la nostra regió no hi ha hagut inversió de cap altra branca d'activitat.»

Jaap Gelok, ahir a Flix

L'alcalde socialista de Borsele, població que té l'únic cementiri nuclear d'Holanda, va demostrar ahir a Flix que prefereix anar amb la veritat per davant. Així, Jaap Gelok no va tenir cap problema a l'hora d'admetre que la seua ruta per Lleida, Ascó i Flix havia estat finançada per l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC). Acompanyat per un traductor i per la seua esposa, Gelok va relatar que Borsele i l'AMAC treballen plegats «des de fa vuit anys», que és el mateix temps que ell fa que és alcalde.

Potser a causa d'una sobretaula massa llarga, Gelok va arribar a la Unió Social de Flix amb un quart d'hora de retard, en el mateix cotxe en què viatjava el gerent de l'AMAC, Marià Vila d'Abadal.

«No sóc aquí per vendre l'MTC, ni ho sé tot sobre el tema, però penso que pot haver-hi una manera correcta, segura i moderna de gestionar els residus nuclears», va dir Gelok. De fet, l'alcalde de Borsele va assegurar que ell mateix havia estat un activista antinuclear a principi dels anys setanta, quan els residus es llançaven directament al fons del mar del Nord, dintre de barrils de formigó. Uff, si que hem avançat!!!

Jaap Gelok: «No us vinc a vendre l'MTC, però els residus es poden gestionar bé» (El Punt)

El Cabril: Un creixement que no arriba

Els quatre municipis andalusos de l'àrea d'El Cabril, el magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana activitat, sostenen que no s'han complert les expectatives creades quant a ocupació i riquesa i volen més compensacions Només un veí d'Alanís (Sevilla) treballa a El Cabril, el magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana activitat que fa dècades que funciona. «Quan es va posar en marxa es van aixecar moltes expectatives als pobles del voltant, pensàvem que rebríem moltes compensacions i que seria un estímul per a l'economia de la zona», ha explicat l'alcalde d'Alanís, Cecilio Fuentes de la Fuente. Alanís és un dels municipis de l'àrea d'El Cabril com també ho són Hornachuelos (Còrdova), Fuente Obejuna (també a Còrdova) i Las Navas de Concepción (Sevilla). Els anys vuitanta aquestes quatre poblacions tenien una població d'uns 17.000 habitants, que avui en dia es redueix a 14.000 habitants. Precisament la pèrdua de població és un dels arguments que fan servir els contraris a la instal·lació del magatzem de residus nuclears d'alta activitat (MTC) a Ascó per rebutjar el projecte. «El Cabril no ha servit per mantenir el cens de població», ha lamentat l'alcalde d'Alanís.

La Coordinadora vol promoure un referèndum d’independència el 2011 fent ús de la llei de consultes

La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha anunciat aquest dimarts que vol promoure una iniciativa popular per forçar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació oficial el 2011 fent ús de la Llei de consultes per via de referèndum aprovada pel Parlament. La direcció de la coordinadora de les consultes interpreta que la llei és un ‘instrument polític i una escletxa legal’. Volen forçar que els grups del Parlament, especialment ERC i CiU, demostrin amb el seu vot la seva voluntat política perquè Catalunya decideixi el seu futur polític i, si el Parlament n’acceptés la tramitació, posar en evidència l’Estat espanyol a nivell internacional en cas que s’hi oposés.

Avui: La Coordinadora Nacional vol promoure un referendum sobre la independència vinculant el 2011

Nova protesta independentista contra la visita dels Borbons a Lleida

Diverses desenes d'independentistes s'han concentrat aquesta tarda davant la subdelegació del govern de l'Estat per mostrar el seu rebuig a la nova visita dels reis espanyols Joan Carles i Sofia a Lleida, aquest cop per presidir la inauguració oficial de La Llotja, tal com desitjava l'alcalde socialista de la ciutat, Àngel Ros. Sota crits de 'els catalans no tenim rei', 'Borbons foteu el camp dels Països Catalans' i reclamacions d''independència', els concentrats han intentat avançar en direcció al teatre però al cap de pocs metres han estat aturats pels nombrosos efectius policials que supervisaven la mobilització, que ha acabat sense incidents. Tant des de la CUP com d'ERC s'han desmarcat de la visita, que creuen fruit de l''obsessió' de l'alcalde Ros amb la corona. La d'aquest dimarts és la quarta visita de membres de la casa reial espanyola a Lleida aquesta legislatura.

Acusen el PSC d'omplir el míting de Montilla enganyant la gent gran que hi va assistir

El bany de masses que el president de la Generalitat, José Montilla, va donar-se aquest dissabte en un míting multitudinari adreçat a la gent gran, no és del tot honest. Algunes de les 3.000 persones que el PSC es vanta d'haver aplegat aquest dissabte a la Fira de Barcelona haurien estat víctimes d'un engany. Segons denuncia Daniel Camon i Pastor, la seva mare de 76 anys i altres amigues seves van ser convidades a una festa per a gent gran on s'oferiria dinar de franc, sense esmentar en cap cas que es tractés d'un acte de partit. Un cop allà van trobar-se per sorpresa que la festa i el dinar anava precedida per un míting del PSC i que havien estat utilitzades per omplir la primera Festa de la Gent Gran, que els socialistes volen convertir en un acte anual. Fonts del PSC asseguren que el partit 'dóna per fet' que totes les persones que assisteixen a un acte ho fan de forma voluntària i són persones adultes que saben perfectament on van.

socialistes.cat: Montilla amb la Gent Gran

Zapatero ja prepara el terreny per la retallada de l'Estatut

El president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha començat a preparar el terreny davant la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol. En l'entrevista que li ha realitzat la directora de TV3, Mònica Terribas, al sincrotó Alba , 'la instal·lació científica més important de la història d'Espanya' segons Zapatero, el cap de l'executiu espanyol ha explicat que l'Estatut 'té molts articles i el tribunal podrà fer-ne una revisió d'algunes parts'. 'Això no és blanc i negre', ha assegurat el líder espanyol, 'poden haver-hi articles que el Tribunal els contempli com a no constitucionals'. Respecte al creixement de l'independentisme a Catalunya, el president espanyol ha recordat que l'Estatut és la 'norma' aprovada pels ciutadans, i ha assegurat que 'no es poden modificar les relacions Catalunya-Espanya cada pocs anys'.