lo carrer del riu

lo carrer del riu

31 d’agost, 2007

Entrevista a Alfons López Tena a Catalunya Ràdio (30/8/2007)

Alfons Lopez Tena 300807 CATr Entrevista a a Alfons López Tena a El Matí de Catalunya Ràdio. López Tena és vocal del Consell General del Poder Judicial i promotor del grup d'intel·lectuals que pretén obrir un procés que acabi amb la constitució d'un Estat propi a Catalunya.

"L'esfondrament econòmic i social de Catalunya s'esdevindrà en un termini de cinc a deu anys"

ALFONS LÓPEZ TENA (Sagunt, 1957) és notari i vocal del Consell General del Poder Judicial. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, és membre del Consell Social de la facultat de Dret de la Universitat Ramon Llull, d’Òmnium Cultural i del consell assessor d’Acció Cultural del País Valencià. Ha publicat “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia”, un treball que li ha dut tres anys de reflexions i que ha tingut un gran ressò.

Una altra entrevista a blocs.mesvilaweb.cat(tampoc té pèrdua).

Ibarretxe està disposat a convocar un referèndum paral·lelament al procés de Pau

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, pensa que la violència d'ETA no pot condicionar que el País Basc abordi un procés de "normalització política", que finalitzarà amb una consulta popular, tot i que "no sap quan".

Ibarretxe ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa, després de presidir el primer Consell de govern del curs polític a Sant Sebastià, on ha anunciat que en l'últim tram d'aquesta legislatura impulsarà el debat sobre el "dret a decidir" de la societat basca.

El lehendakari, qui va eludir aclarir si hi haurà o no un referèndum en aquesta legislatura, s'ha compromés a donar al poble basc la pau i la paraula abans que finalitzi el seu mandat.

-Aquest tipus de polítics falten a Catalunya; amb direcció, convicció, fidels als seus ideals i tot i sent de dretes, aplicant més politiques socials que la resta d'esquerres de tot l'Estat.

-El que falla a Catalunya no son els polítics!!! Els polítics son reflex de la societat. Al País Basc es viu Euskalerria a cada carrer, bar, porta. . . quan s'han de manifestar surten tots. A Catalunya. . . enterrament d'en Xirinacs i menys de 2000 persones, Diada del 11 de Setembre més multidinària, ara fa més de 30 anys. . . etc i etc. EL QUE FALLA A CATALUNYA SOM NOSALTRES, LA SOCIETAT CIVIL ES LA QUE HA DE MOURE FITXA AMB CONVICCIO.

-actualment la llei preveu que els referèndums només els poden convocar el govern de madrit i els ajuntaments per determinades qüestions. . . un govern de CCAA no pot fer-ho perquè la llei no li ho permet. per tant, si la llei no val, cal canviar la llei.

30 d’agost, 2007

25 anys de la mort d'Ingrid Bergman (30.08.1982)

Pocs dies després de la desaparició del director d'El setè segell, avui fa 25 anys de la mort d'Ingrid Bergman. Van treballar junts a Sonata de tardor, ja a les acaballes de la carrera de l'actriu sueca. Prèviament, ella havia triomfat a Hollywood, Casablanca la va convertir en un mite i Rossellini en va fer un objecte de culte. Contractada per interpretar Casablanca només quan Hedy Lamarr va rebutjar el paper, i amb un sou molt per sota de Humphrey Bogart, la Bergman es va fer seu el paper que seria el de la seva vida. El càncer va tallar la seva vida quan només tenia 67 anys. A mesura que Casablanca esdevenia una icona de Hollywood, el mite de l'actriu també va arribar als altars de la cinefília. Espectadors de tot el món reciten de memòria els diàlegs d'aquest film, des del "Toca-la un altre cop, Sam !" fins a "Són canonades o els batecs del meu cor ?". A la gavardina de Bogart, en la memorable escena final, li correspon una part de la glòria. La resta és de l'actriu sueca.

"Toca-la un altre cop, Sam !"

“Sempre ens quedarà París !”

Viquipèdia: Ingrid Bergman

29 d’agost, 2007

No al linxament de la Rosa Regàs !!!

Rosa Regàs 271107 RAC1

"Desmadre en la Biblioteca Nacional" Veient el que diuen els fatxes de la Rosa Regàs, només puc pensar que ho ha fet de puta mare, segur.

Rosa Regàs presenta la seva dimissió

Entrevista a Rosa Regàs

VilaWeb: El ministre espanyol de Cultura desmenteix Regàs

27 d’agost, 2007

Carod-Rovira creu que l'actitud de Madrid fomenta l'independentisme.

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, va asegurà ahir a Sant Feliu de Guíxols (Girona) que "l'Estat ajuda a crear conciència independentista per fatiga, atès que tot el que ve d'España i de Madrid no funciona, com Renfe, l'Ave o Aena". Carod-Rovira fixa el 2014 com a data per convocar un referèndum d'independència usant vies "democràtiques i pacífiques".

Carod s'ha mostrat convençut que actualment hi ha més persones que se senten independentistes que fa 30 anys.

El vicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, ha carregat contra el president de l'estat espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero i ha dit que el seu projecte d'estat "no passa de l'amabilitat, la correcció i l'educació". "Zapatero ha estat incapaç d'impulsar un projecte d'estat plurinacional com recomanaria el sentit comú", ha declarat.

Carod-Rovira ha dit que la gestió de l'estat a Catalunya està "ajudant" a que cada vegada hi hagi més independentistes. "Tot el que ve de Madrid no funciona ni amb rodes i el que gestionem des d'aquí no comporta problemes", ha justificat Carod qui s'ha fixat pel 2014 –quan farà 300 anys que Catalunya va perdre la condició d'estat- la data per convocar un referèndum per decidir si Catalunya vol ser independent.

En aquest context, el líder d'ERC ha declarat que el 2014 "seria una bona data" perquè Catalunya decidís si vol ser un país sobirà. "Caldrà buscar una majoria de parlamentaris que defensin un país sobirà més enllà del partit que siguin", ha declarat el republicà que ha apostat per la independència usant "les vies democràtiques i pacífiques".

26 d’agost, 2007

Comencem bé !!!

El Barça i el Racing empaten a zero. Puyal 260807 "És el que hi ha", afirma Frank Rijkaard respecte al resultat a l'inici de la roda de premsa.

El Barça i el Racing han empatat a zero en el primer partir de la temporada, al camp de Santander. El Barça ha acabat jugant amb un jugador més que el rival, però ha estat incapaç de fer un gol. Henry ha estat reserva, i quan Rijkaard ha decidit fer-lo entrar, ha sacrificat Messi.

VERGONYÓS: Catalunya es queda sense escoltar els Segadors !!!

EL 'C-33' HA COMENÇAT AMB RETARD!!!

La Televisió de Catalunya emet pel Canal 33 la final de la Carnegie Challenge Cup, en la que s'enfronten els Catalans Dragons i el Saint Helens. El moment més esperat pels milers de seguidors catalans que estan seguint el partit per televisió era la interpretació dels Segadors per part de l'orquestra i els cors de la Reina d'Anglaterra, Isabel II. Però no s'ha pogut escoltar. I és que la retransmissió de la final ha començat amb tant retard que ja havia sonat l'himne nacional de Catalunya a la gespa de l'estadi de Wembley.

25 d’agost, 2007

Catalans, catalans !!!

Final de la Carnegie Challenge Cup amb els Catalans Dragons a l'estadi de Wembley El mític estadi s’omplirà amb 90.000 aficionats, uns 4.000 dels quals, la majoria arribats de la Catalunya Nord, animaran els Dragons

“Catalans, catalans!”. Aquest és el crit de guerra amb què els aficionats dels Catalans Dragons de Perpinyà animen el seu equip, i el crit que s’escoltarà aquesta tarda (25.08.2007, 16.00 h, C33) a les graderies del nou estadi de Wembley en la gran final de la Carnegie Challenge Cup, que no és altre esdeveniment que la Copa anglesa de rugbi a XIII, una competició de primera línia al Regne Unit.

Els Catalans Dragons aspiren avui a una fita sense precedents: convertir-se en el primer equip no anglès que guanya la Carnegie Cup. Bé, de fet, els de Perpinyà ja són el primer equip no anglès que arriba a la final. Una final que els enfrontarà al Saint Helens, el campió del món de clubs, i que es presenta amb un pronòstic incert.

El mític i renovat estadi anglès s’omplirà amb la presència de 90.000 aficionats, dels quals uns 4.000, la gran majoria arribats de la Catalunya Nord, donaran suport als Catalans Dragons. Aquests seguidors ben segur que viuran un moment ben emotiu quan, en els prolegòmens de la final, els cors i l’orquestra de la reina Elisabet II interpretaran a la mateixa gespa Els segadors, l’himne de Catalunya, que també és l’himne oficial del club de Perpinyà, que escolten els jugadors abans de cada partit. També s’escoltaran els himnes del Saint Helens i el d’Anglaterra, el God save the Queen.

Ea, ea, ea, españa se cabrea. Vinga catalans dragons, a guanyar la copa. Visca els Països Catalans !!!

No sóc espanyol, em sento Català i tinc la pell de gallina llegint això. VISCA CATALUNYA LLIURE !!!

Teresa de Calcuta va perdre la fe en Déu 50 anys abans de morir

"Miro i no veig res, escolto i no sento res", va escriure abans de rebre el Nobel de la pau.

Un llibre recopila les 40 cartes en què la religiosa va exposar "penes" i "turments".

Foscor, soledat, tortura, infern, dubtes. Aquestes són algunes de les paraules amb què la Mare Teresa de Calcuta (1910-1997), la santa dels pobres, va descriure la seva crisi de fe durant 50 anys als seus consellers espirituals. La religiosa, nascuda als Balcans i traslladada a Calcuta als 18 anys, va plasmar els seus neguits en 40 cartes que ara recull el llibre Mother Teresa: Come Be My Light --Mare Teresa: Sigues la meva llum-- (Editorial Doubleday) i que no van ser destruïdes malgrat els seus desitjos.

Moltes d'elles són inèdites i revelen com durant la meitat de la seva vida no va sentir la presència de Déu "ni al seu cor ni a l'eucaristia", escriu el reverend Brian Kolodiejchuk, editor de l'obra, membre de les Missioneres de la Caritat i encarregat de recopilar documents sobre la vida i miracles de la religiosa de cara a la seva santificació.

La Mare Teresa no va estar més exempta de pensar que la religió és una fabricació humana que qualsevol altre.

Viquipèdia: Mare Teresa de Calcuta

24 d’agost, 2007

Rectificar és de sàbits !!!

Diu que els catalans són prou "espavilats" com per no haver d'esperar el finançament de l'estat. Maragall diu que l'Estatut no resoldrà les infraestructures i que Catalunya ha de buscar finançament "on sigui".

L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha advertit que l'Estatut no pot arreglar els problemes d'infraestructures de Catalunya, perquè "dóna més competències i diners però no pot fer carreteres".

Per Maragall, els catalans són prou "espavilats" com per no haver d'esperar el finançament de l'estat sinó anar a buscar-lo "on sigui".

Maragall ha recordat a la Universitat Catalana d'Estiu que els primers túnels del país es van fer amb peatges perquè no hi havia diners estatals. Pel que fa a la construcció de l'Euroregió, l'expresident socialista ha advocat per buscar finançament a Europa però també de la iniciativa privada, especialment de les caixes d'estalvis i les institucions culturals. Maragall forever !!!

"Como te digo una cosa, te digo la otra".

Deu anys sense Tete Montoliu

A finals del 2006 una carta comunicava als principals programadors de jazz de tot l’Estat que el 2007 es complien deu anys de la mort de Tete Montoliu. Per aquest motiu, s’agraïa a tots aquells que ho volguessin tenir en compte en les seves programacions per mantenir viu el record de la figura i l’obra del músic barceloní mort a causa d’un càncer de pulmó el 24 d’agost de 1997. La carta la signava Montserrat García-Albea, segona esposa i vídua del músic. “Vaig creure que era una manera senzilla, oberta i discreta, com a ell li agradaven les coses, de convidar a tots aquells que volguessin recordar-lo”. I afegeix: “Pel que fa a mi, íntimament, encara sento el buit de la seva absència, però musicalment el tinc tan viu com el primer dia i per això no em calen homenatges”. Qui sap si és això mateix el que pensen el ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que al llarg de tot aquest any no han fet el més mínim gest que indiqués la seva sensibilitat envers l’efemèride. Per bé que algunes d’aquestes institucions han contribuït indirectament a donar suport a algunes iniciatives impulsades des d’alguns festivals i col·lectius, en cap cas han considerat oportú donar oficialitat a un possible any Tete i festivals de titularitat pública com el Grec han desaprofitat l’ocasió de retre homenatge al músic que va situar Barcelona i Catalunya en el mapa internacional del jazz.

Tete Montoliu - Blues for Núria

Viquipèdia: Tete Montoliu

La dimissió del batlle del PP a Aitona dóna l'alcaldia a ERC

Jordi Quer no ha avisat el partit de la seva decisió. L'alcalde d'Aitona(Segrià), Jordi Quer (PP), ha dimitit del càrrec sense comunicar-ho a la direcció del partit. En el ple extraordinari que s'ha fet al municipi del Segrià, Quer es va abstenir en la votació per elegir el nou batlle. Aquesta abstenció ha fet que el candidat d'ERC, Pau Blanco Espax, amb els vots del PSC, hagi esdevingut el nou batlle del municipi. Aquesta decisió no ha agradat la direcció del PP a Catalunya, que es recupera de la crisi provocada per la sortida de Josep Piqué. El secretari d'organització dels populars catalans, Xavier García Albiol, ha lamentat que Quer hagi pres la decisió de manera unilateral, i ha dit que conceptualment és difícil d'entendre que un regidor del PP, amb la seva abstenció, faci batlle un batlle d'Esquerra. Quant a les causes, García Albiol, en declaracions recollides per Europa Press, ha apuntat al trencament del pacte de govern establert entre el PP i CiU. Un de menos!!!

Viquipèdia: Aitona

La gent de l'Ebre crea una altra plataforma, ara contra el dipòsit de gas

L'auditori d'Alcanar va ser dimarts a la nit l'escenari de la constitució de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, contrària al projecte d'una planta de tractament de gas al terme municipal de Vinaròs (Baix Maestrat), així com del dipòsit submarí més gran de l'Estat a la desembocadura del riu Sénia. Unes set-centes persones van assistir a l'assemblea de la nova plataforma, que ara s'organitzarà en unes comissions de treball que concretaran el calendari de mobilitzacions durant les pròximes setmanes. Un dels portaveus, Lluc Ulldemolins, va advertir ahir que el projecte també preveu la construcció d'una altra planta davant de Salou.

23 d’agost, 2007

80 anys de l'execució de Sacco i Vanzetti (23.08.1927)

Nicola Sacco (22 d'abril, 1891 – 23 d'agost, 1927) i Bartolomeo Vanzetti (11 de juny, 1888 – 23 d'agost, 1927) eren dos Italians anarquistes, que van ser arrestats, jutjats, i electrocutats a Massachusetts el 1927 sota l'acusació de robatori de 15,766.51 dòlars d'una fàbrica de sabates, assassinat del seu comptable anomenat Frederick Parmenter i d'un guàrdia de seguretat anomenat Alessandro Berardelli, tot i haver-hi molts dubtes de la seva culpabilitat. Els fets ocorregueren l'abril de 1920, amb tres atracadors. Ambdós tenien coartades, però eren els únics acusats del crim. El Jutge del cas, Webster Thayer, descrigué els acusats com a "bastards anarquistes". Sacco era un sabater nascut a Torremaggiore, Foggia, Puglia. Vanzetti era un pescador nascut a Villafalletto, Cuneo, Piemonte. Here's to you - Ennio Morricone, Joan Baez

Viquipèdia: Sacco i Vanzetti

22 d’agost, 2007

Lo 'Jueves' hi torna !!!

Un mes després que el jutge Juan del Olmo dictés el segrest d'un número d'El Jueves per un presumpte delicte d'injúries a la Corona, la publicació satírica torna a la càrrega amb una portada en què apareixen el Rei i Letizia.

En aquesta ocasió, la caricatura s'inspira en les fotos de la Princesa en biquini per les quals Hola va pagar 300.000 euros, segons algunes informacions. El dibuix mostra Joan Carles, amb la càmera a l'espatlla, oferint a la revista Interviú per 600.000 euros una imatge de Letizia a la dutxa.

-Si és que tenim un borbó que no mol mereixem! És un catxondo! I ara que direu los independentistes? Eh?

-L'altra caricatura era més innocent. No tenia la perversió del "voyeurisma".

20 d’agost, 2007

El Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Poema de Frederic Soler, on relata romanticament la caiguda de Barcelona en mans dels Espanyols el 1.714.

18 d’agost, 2007

La sardana - Lluís Maria Xirinacs

Rodona, sense presidències,
sense darrers llocs.
Tancada, comunitària,
íntima.
Oberta a tots els qui hi vulguin entrar,
sempre creixent.
Rigorosa, amb una llei íntima,
tot comptat i amidat.
Assenyada al principi,
amb serenor i mesura.
Arrauxada al final,
folla i disbauxada.
Inspirada per un mestre que no es veu,
que no balla, que no vol lluir-se.
Animada, per una cobla enlairada
que no està de festa sinó de servei.
Festiva, per tot un poble
que dansa joiós.
Delicada, els peus de puntetes,
els dits enllaçats.
Dona i home, dona i home
ambdós iguals sense privilegis.
Al cor dels pobles i ciutats,
al bell mig de la plaça major.
Així vull que sigui la meva pàtria.
Així somnio la companyonia universal de tots els homes.

Xerrada amb Lluís Maria Xirinacs

16 d’agost, 2007

Vaca suïssa - Pere Quart

Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

I no sabeu que l'amo, un modernista,
em volia succionar els mugrons
amb un giny infernal, cosa mai vista,
que em deixaria eixuta en pocs segons?

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Car jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet! (Pere Quart)

lo carrer del riu: Joan Maragall: La vaca cega

Amb qui mos juguem los quartos?

Quina repassada que mos han fet el Manuel Pizarro, si, el d'ENDESA, la Magdalena Álvarez, la de l'AVE i el Luís Atienza, el dels fils de la llum REE. Els nostres polítics han quedat sense respiració. Amb la cara paguen !!! Una mica més ils peguen i tot !!! Quanta raó en les paraules de ||*||Xirinacs !!!

LaMalla.cat: Creuament d’acusacions entre Fecsa i Red Eléctrica per l’apagada elèctrica

elPeriódico: Endesa i Red Eléctrica duen el seu intercanvi d'acusacions al Parlament

30 anys amb/sense l'Elvis

Com si hagués acabat ara mateix un dels seus concerts a Las Vegas, quan els quilos s'havien acumulat en un cos massa acostumat a massa barbitúrics, sedants i altres medicaments inaccessibles sense recepta, Elvis Presley està amarat de suor. Perquè avui es poden complir 30 anys des que el rei del rock and roll, simplement, el Rei, amb majúscula, va ser trobat mort en un bany de Graceland. Però Elvis, que llavors tenia 42 anys, segueix viu.

Viquipèdia: Elvis Presley

S'obre el debat per la independència d'Escòcia

El govern escocès publica les bases del referèndum per la independència.

“Avui demano a cada escocès que s’aturi i reflexioni sobre el país que podríem ser, el país que hauríem de ser”. Contra un enorme fons blau en moviment, les paraules del primer ministre escocès, Alex Salmond, han ressonat en cada racó de les illes britàniques. El govern en minoria del Partit Nacional Escocès (SNP) ha fet públic l’esborrany del referèndum per la independència d’Escòcia i ha inaugurat un programa de debats sota el lema Una conversa nacional, davant l’atenta mirada dels principals mitjans de comunicació del Regne Unit. I dels britànics.

Viquipèdia: Alex Salmond

15 d’agost, 2007

Xirinacs 1932-2007/Blade Runner (1982)

Xirinacs: "He viscut esclau 75 anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquest esclavatge tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo estic en vosaltres, amics! En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç, no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui com jo estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies!".

Ara ens toca a nosaltres. Discurs al Fossar de les Moreres en el comiat a Lluís Maria Xirinacs, per Víctor Alexandre. dijous, 16 agost 2007

Roy: "És tota una experiència viure amb por. Veritat? Això és el que significa ser esclau!