lo carrer del riu

lo carrer del riu

25 de novembre, 2008

Carod es postula com a candidat a la Generalitat en una ERC refundada

Carod-Rovira 251108 RAC1 L'exlíder d'ERC i actual vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'ha postulat aquest dimarts com a candidat a la presidència de la Generalitat en una Esquerra "refundada" per adaptar-se a la Catalunya actual i seguir creixent com a partit de govern.

En una conferència pronunciada a la Biblioteca Jaume Fuster organitzada pel Casal d'ERC al barri de Gràcia de Barcelona davant d'unes 250 persones, Carod-Rovira ha començat per remarcar la validesa de la línia política empresa el 1996 al Congrés de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), que segons la seva opinió els ha permès "créixer i aconseguir els resultats obtinguts fins avui".

De la mateixa manera que va passar fa un mes amb la conferència de l'actual líder d'ERC, Joan Puigcercós, el vicepresident del govern català no ha expressat de forma directa la seva intenció de ser candidat a les eleccions catalanes del 2010, però sí que ha reiterat la seva disposició a seguir estant "en primera línia" en les responsabilitats que el partit li confiï.

Això ha donat peu a les persones més pròximes a Carod-Rovira a interpretar que s'ha postulat com a candidat, encara que sense explicitar la necessitat de "fer eleccions primàries" dins d'ERC i sense renunciar al diàleg amb l'actual direcció per trobar una solució de consens. De fet, Carod-Rovira ha subratllat la seva voluntat de donar "un vot de confiança" a Puigcercós i al secretari general, Joan Ridao, "perquè són els dirigents que els militants han volgut que tinguéssim i es mereixen el dret a fer les coses bé".

Ha recordat, tot i això, que en els últims congressos d'ERC els militants van optar per "la filosofia de distingir entre lideratges institucionals i de partit, i crec que cal expressar el màxim respecte a això".

Sobre la refundació d'ERC, Carod-Rovira ha recordat en primer lloc la seva aposta perquè ERC segueixi sent un partit de govern que aspiri a assumir "les màximes responsabilitats" del país, "i això -ha dit- no té res a veure amb actituds extraparlamentàries, i amb la cultura del 'no' a tot".

"Ha de ser un partit amb vocació de majories, cosa que no té res a veure amb el de ser pocs però bons, perquè si som pocs mai serem res, i un partit que ha de situar-se al centre de l'escenari polític, però ideològicament en l'esquerra", ha de ser "un partit constructiu i positiu, que generi sensació de confiança, de seguretat i estabilitat", a la vegada que "madur, seriós, creïble i sòlid". Segons l'actual vicepresident del govern català, ERC ha de ser capaç de defensar la construcció d'"una nova identitat nacional a partir de la suma de la nació heretada dels nostres familiars amb el d'una nació voluntària, cívica, de gent que vol estar-hi".

"Fa anys –ha recordat– vaig proposar la refundació d'ERC, i crec que el partit ha de tenir el mateix coratge que la nació i fundar-se i refundar-se permanentment" ja que "per això som un col·lectiu dinàmic", i s'ha de "posar les bases perquè sigui un instrument útil per a la societat catalana". Carod-Rovira ha considerat que en aquest esforç per refundar-se, ERC ha de ser "un partit obert que no tingui por de créixer, tolerant, flexible, català i cosmopolita, però no un partit antiespanyol perquè no anem contra ningú, sinó a favor nostre".

En clau de política catalana actual, ha remarcat que ERC ha de tenir personalitat pròpia i "no ser un subsistema de ningú", i en una clara advertència sobre la possibilitat d'una sentència contrària a l'Estatut ha dit que "no acceptarem que ningú, per molt tribunal que sigui, decideixi pels catalans".

Avui: Carod es postula

VilaWeb/ElPunt: Carod reclama una 'refundació' d'Esquerra

directe.cat: Carod aposta per 'refundar' ERC i es postula com a candidat a la Generalitat

Vídeo: Carod crida a 'refundar' ERC

Conferència del vice-president de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira a l'acte de cloenda de la commemoració del 30è aniversari del Casal Francesc Macià (Gràcia)

El rebuig de la violència contra les dones a internet

La violència contra les dones ha existit sempre, però no fou fins el 1995, a la quarta Conferència Mundial sobre la Dona, que l'ONU va identificar-la i definir-la: 'Tot acte de violència sexista que té per resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s'esdevé en la vida pública com en la privada.' El rebuig a aquesta xacra s'expressa aquests dies a internet: en parlen nombrosos blocs i webs, no exclusivament de dones i feministes. Fins i tot Facebook, una xarxa social sovint qualificada de frívola, hi té un grup en contra. Entre els blocs més seguits hi ha Coc Ràpid, de la membre del consell nacional de CiU Carme Laura Gil, que avui fa un apunt en homenatge a les dones assassinades i que segueix des del començament de l'any els casos de violència que surten a la llum. Una altra política, la diputada del PSC Lourdes Muñoz, aporta al seu bloc un ampli ventall de recursos (des de legislació fins a webs relacionades) sobre la qüestió. El president del Parlament català, Ernest Benach, es fa ressò en un apunt de les xifres de la violència de gènere a Catalunya. La psicòloga Clara Esquena, al bloc Si plores perquè has perdut el sol, mira de descobrir les arrels d'aquesta mena de violència i afirma que els homes violents fan servir el pretext de 'l'amor apassionat' per 'captivar les seves preses'. I l'autora de Registres particulars plasma en un text literari una història de violència de gènere: les agressions d'un fill a una mare.

ERC fracassa en l'intent de modificar la Llei de la memòria històrica

Aquesta tarda s'ha debatut al Congrés una proposició de llei d'ERC per reformar la Llei de memòria històrica. La proposta, que ha provocat una picabaralla entre els republicans i el grup popular, no tirarà endavant per falta de suport.

El diputat d'ERC Joan Tardà ha sigut l'encarregat d'explicar la postura del seu partit, que ja no va aprovar el text ara vigent el desembre del 2007 perquè considerava que era insuficient. Per ERC, és necessari que l'actual llei "reconegui i ampliï els drets a favor d'aquells que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura". També ha demanat que es retirin les "distincions de criminals i s'anul·lin les sentències que tribunals il·legítims van dictar, per exemple la del President de Catalunya, Lluís Companys". Tardà ha destacat que no s'entén que al Congrés hi hagi una sala que dugui "el nom d'un ministre franquista", referint-se a Manuel Fraga. El diputat popular Jorge Fernández Díaz ha respost que tots "els pares de la constitució en tenen".

Tardà ha presentat la iniciativa acompanyat de representants de les entitats memorialístiques que han assegurat que tot i que Garzón ha fet marxa enrere en el judici al franquisme, "ja s'ha guanyat la batalla ideològica".

Ara que la modificació de la Llei no ha prosperat al Congrés, ERC està disposada a situar les qüestions que planteja als tribunals europeus.

Groenlàndia vota amb la mirada posada en la independència !!*!!

Els ciutadans de l'illa de Groenlàndia afronten aquest dimarts un referèndum sobre la reforma del seu estatut d'autogovern que obrirà les portes a una futura independència de Dinamarca ja que reconeix el dret a l'autodeterminació. Segons totes les enquestes, el "sí" a la reforma guanyarà per una clara majoria.

Segons una enquesta elaborada pel diari groenlandès Sermitsiaq, els vots favorables a la reforma podrien arribar a sumar el 61%, mentre que els contraris podrien no passar del 15%. Pel que fa al 24 % d'indecisos, la majoria –fins a un 80% segons l'enquesta– podrien votar favorablement a la reforma. Val a dir que només un partit grenlandès, el Demòcrata, dóna suport al no i que aquest partit va obtenir en les últimes eleccions autonòmiques un suport electoral del 16%.

Diversos polítics han votat a Nuuk, la capital, vestits amb el vestit tradicional groenlandès, entre ells el president autonòmic, Hans Enoksen. El propi Enoksen va encapçalar dilluns a la nit una processó de torxes per la ciutat en favor del nou estatut, que reconeix el dret a l'autodeterminació i amplia considerablement les competències del govern autonòmic i li atorga el control dels hipotètics ingressos procedents del subsòl. El referèndum és de caràcter consultiu i haurà de ser ratificat posteriorment pels parlaments de Nuuk i Copenhaguen, però hi ha un acord implícit de totes les forces polítiques per respectar-ne els resultats.

En cas de victòria del sí, està previst que el nou estatut entri en vigor l'1 de juny del 2009, just el dia que farà 30 anys de l'autonomia groenlandesa, una de les dues que existeixen a Dinamarca, juntament amb l'arxipèlag de les Fèroe.

L'Autoritat Electoral ha pronosticat una participació del 60% i es preveu que els resultats es puguin conèixer aquesta mateixa nit (cap a les tres de la matinada a Catalunya). Groenlàndia té una extensió de 2,2 milions de quilòmetres quadrats i 56.000 habitants.

VilaWeb/ElPunt: Els grenlandesos decideixen sobre el seu dret a la independència

VilaWeb/ElPunt: Grenlàndia aprova ampliar l'autonomia de Dinamarca

Puigcercós veu "legítim" que Carod es postulés com a candidat d'ERC a la Generalitat

El president d'ERC, Joan Puigcercós, considera "una actitud legítima" que el vicepresident del govern i exlíder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, es vulgui postular com a candidat d'ERC a les pròximes eleccions al Parlament. I és que des de fa uns mesos que el vicepresident del govern ha expressat la seva intenció de mantenir la pugna per liderar la candidatura d'Esquerra de cara als pròxims comicis.

No obstant això, Puigcercós ha dit aquest dimarts que ara el que és prioritari "és lluitar contra la crisi econòmica i abordar els problemes que hi ha amb l'Estat".

Isabel-Clara Simó: Dir la realitat

Dir la realitat -la frase emblemàtica de Joan Fuster- és sovint difícil. Els especialistes en percepció ja ens ho adverteixen: només percebem allò que esperem percebre. En tinc tants exemples com qualsevol. El cas màxim és el del futbol, on els gols o les faltes són augmentats o desdenyats segons que es tracti del nostre equip o dels seus rivals. Recordo que quan van començar a existir els subsidis d'atur, tot de veus -provinents de la mateixa classe obrera- denunciaven que hi ha gent que treballava d'amagatotis i s'embutxacava el subsidi; realitzat el pertinent estudi va resultar que aquests espavilats, digui el que digui l'estesa propaganda, no arribaven a un 1% del total. El mateix passa amb el suport genèric als llibres en català: quan va aparèixer, alguns editors editaven en funció d'aquest ajut. De seguida va resultar impossible. Primer, perquè durant anys les condicions van ser severes; segon, perquè no representava més que una mínima part en la facturació dels editors; i tercer, perquè avui el suport genèric ja no existeix. Però això no basta perquè hi hagi qui clami cada dia que el llibre català viu de la subvenció, malgrat que s'ha publicat moltes vegades la migradesa de les subvencions catalanes comparades amb la munificència de les espanyoles o les d'altres països. Pel que fa a les dones, corre la veu que hi ha espavilades que fan falses denúncies de maltractaments contra les seves parelles, i així, les molt oportunistes cobren i van als platós de televisió a fer la llagrimeta. Doncs ara mateix un estudi de l'Audiència de Barcelona diu que les denúncies falses només són el 4,5%. És a dir, que el 95,5% són autèntiques. Vet aquí una manera de dir la realitat.