L'Ajuntament de Flix distribueix una circular en relació amb l'MTC

L'Ajuntament de Flix ha distribuït a la població una circular, signada per l'alcalde Oscar Bosch, informant sobre el posicionament del consistori en relació a la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), tenint en compte que el municipi "va adquirir una circumstancial protagonisme als mitjans per aquest tema i és necessari explicar més i millor la situació des del punt de vista municipal". Es recorda que el ple de l'Ajuntament ja es va manifestar per unanimitat contrari a la instal·lació de l'MTC l'any 2006, afegint que "això no implica cap posicionament antinuclear". La circular està estructurada en diversos apartats, indicant-se que "No s'ha plantejat un procés de comunicació que garanteixi la informació i la participació tal i com el mateix Ministeri preveia", que "No hi ha un consens suficient ni polític ni social" i aclarint també l'actitud manifestada durant l'assemblea de l'AMAC celebrada el passat 27 de gener, on l'alcalde va manifestar que "trobava el procés d'elecció [de la ubicació de l'MTC] mancat de transparència i que calia donar-lo per nul i tornar a començar". Explica que la premsa ha volgut presentar l'Ajuntament de Flix com l'única veu discordant, quan la realitat es ben diferent com s'ha acabat demostrant igualment a través dels mitjans de comunicació. Es manifesta seguidament que "més enllà d'arguments científics sobre la instal·lació, en temes nuclears existeix una percepció personal del risc amb un fort component emocional que només pot compensar-se generant confiança i credibilitat, que no ha estat el cas".

Finalitza la circular afirmant que "la prioritat que hem de compartir continua sent mantenir i diversificar la nostra tradició industrial i energètica, afavorir i impulstar també qualsevol altra iniciativa, intentant que les discrepàncies no duguin a enfrontaments ni a una fractura difícil de curar".

Circular AJUNTAMENT DE FLIX

Greenpeace portarà als tribunals el procés de selecció de l'emplaçament pel cementiri nuclear

Per la falta de transparència, l'absència de mecanismes participatius i la manca d'informació veraç a la població i els municipis L'organització ecologista Greenpeace ha anunciat que portarà als tribunals la decisió del Ministeri d'Indústria a la resolució del BOE del 29 de desembre en la qual es demana als municipis acollir un cementiri nuclear per la 'falta de transparència, l'absència de mecanismes participatius i la manca d'informació veraç a la població i els municipis'. En una acció de protesta, membres de Greenpeace han portat aquest divendres al ministre d'Indústria espanyol, Miguel Sebastián, deu bidons amb 'residus radioactius d'alta activitat' perquè aturi la recerca per al magatzem. Segons els ecologistes, amb aquest procés només s'ha aconseguit un 'rotund refús social i l'absència total de consens territorial i polític'. BLOG EN VIVO/ Acción/ Greenpeace lleva “residuos nucleares” al Ministro de Industria, Miguel Sebastián

eldebat.cat: Activistes de Greenpeace porten bidons 'radioactius' al ministeri d’Indústria

LaVanguardia: Veinticinco activistas de Greenpeace llevan residuos radiactivos de forma simbólica al Ministerio de Industria

PSC, PP i ICV impedeixen que l'Ajuntament de Barcelona cedeixi espais a entitats per fer consultes

El Ple de l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat, amb el vot negatiu de PSC i PP i l'abstenció d'ICV-EUiA, la proposta d'ERC perquè el consistori cedeixi espais i locals públics a entitats i associacions que vulguin celebrar actes participatius o consultes ciutadanes. El debat de la proposició, però, ha acabat convertint-se en un enfrontament sobre independentisme, on PP i PSC han carregat contra CiU per tenir mostres sobiranistes i on ERC ha atacat socialistes i ecosocialistes per 'no saber quin model de país volen'.

Portabella: 'Lamento que es faci un altre pacte a la basca a Barcelona' (VilaWeb)

L'economia espanyola no es recupera

L'estat espanyol no aconsegueix superar la recessió en l'últim trimestre del 2009. Segons el Banc d'Espanya, l'economia va caure un 0,1% i acumula un descens del PIB del 3,6 en tot l'any passat. A més , diu que la reforma de les pensions no serà suficient. Aquestes xifres se sumen a una forta caiguda de la borsa espanyola: ahir va tancar amb pèrdues del 6%, la pitjor xifra en 15 mesos, i la pitjor de les caigudes als mercats europeus, que també van tancar amb pèrdues, però més moderades.

I tot plegat en un clima d'acusacions al govern espanyol per la proposta de reforma de les pensions, la improvisació en la gestió de la crisi i l'esperpèntica actuació de l'executiu de Zapatero, que incloïa la mesura (després retirada) d'augmentar a vint-i-cinc anys els anys mínims de còmput per a rebre la pensió de jubilació.

A més a més, cal tenir en compte les afirmacions del premi Nobel d'Economia, Paul Krugman que en un article a 'The New York Times' va dir que 'Espanya era el gran perill de l'euro' i que l'economia espanyola no tenia més sortida que la de retallar sous.

Tot amb tot, la vice-presidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat que l'economia espanyola 'és forta' i que 'el govern té el timó i un pla'.

El nombre d'alumnes que estudien català a la Catalunya Nord es multiplica per 13 en deu anys

Actualment hi ha 13.500 alumnes de Primària i Secundària que aprenen català a la Catalunya Nord, mentre que una dècada enrere la xifra era només d'un miler, segons ha confirmat Marcel Mateu, vicepresident del consell general dels Pirineus Orientals, el departament francès que comprèn els territoris de la Catalunya Nord. Ja sigui en una escola de la xarxa la Bressola, on es fa immersió lingüística en català; en un centre bilingüe o bé fent unes hores a la setmana, els estudiants de llengua catalana suposen un 16% de l'alumnat del territori. La Catalunya Nord i les iniciatives de foment del català tenen un paper destacat a la fira Expolangues de París, que té lloc fins aquest dissabte.

Gabilondo vol avaluar el castellà per satisfer el PP

“El que sí que hem fet és proposar que es faci una avaluació dels coneixements que hi ha del castellà a totes les comunitats”. Això és el que va assegurar ahir el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, per intentar arrossegar el PP al pacte per l’educació. Ho va exposar al Congrés de Diputats, on els populars van valorar la seva “voluntat de pacte”.

Gabilondo va detallar el resultat de les converses que s’estan fent amb els partits i la comunitat educativa i s’ha de dir que va defensar la LEC i la immersió lingüística afirmant que els “sistemes actuals” són “fruit dels consensos socials” i estan “avalats per la doctrina constitucional”. També va demanar que no s’utilitzin les llengües com a “vehicle de confrontació”. Tot plegat va intentar compensar-ho amb aquesta proposta d’avaluació del castellà i amb la incorporació de diverses propostes del PP al document base del ministeri.

Les tractorades dels pagesos causen quilòmetres de cua

Avui una quarantena de tractors han emprès una marxa lenta que ha provocat quilòmetres de cua a la sortida de Viladamat de la carretera C-31. Sota el lema 'Volem preus justos al camp i a la ciutat!' els pagesos s'han mobilitzat a les comarques de Ponent, al Camp de Tarragona (sortiran de Valls), a les Terres de l'Ebre (sortiran d'Alcanar i de Gandesa) i a les nord-orientals (sortiran de Viladamat). Els pagesos catalans treuen els tractors al carrer per exigir solucions a la crisi del sector. El sindicat Unió de Pagesos (UP) ha convocat, per a avui i demà, tractorades a tot el país per denunciar 'la impassibilitat' de la Generalitat i del govern espanyol en la situació actual, que necessita 'mesures urgents per a aturar la desaparició d'explotacions i assegurar la continuïtat del sector'. Demà, n'hi haurà a les comarques centrals, amb una tractorada que sortirà de Calaf.

Les tractorades d'avui i demà serveixen per escalfar motors cara a la gran mobilització que preveuen fer el dia 20 a Barcelona. El coordinador nacional d'Unió de Pagesos (UP), Joan Caball, ha afirmat que la manifestació de Barcelona servirà per explicar 'a la major part dels ciutadans que no han vist mai cap pagès en viu i en directe' que el preu que paguen a les botigues i supermercats no és el preu que cobren els productors. 'Volem que qui acaba comprant els nostres productes i que fa abús de poder, se'ls posi on se'ls ha de posar', ha afirmat Caball, que denuncia que els intermediaris ofeguen la pagesia amb preus baixos i després cobren pel mateix producte a preus molt més elevats.

El conseller del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Joaquim Llena, acusa els pagesos de prendre 'l'actitud fàcil', de 'criticar l'administració' i assegura que la Generalitat treballa per resoldre aquests problemes.

CEMENTIRIS I BOTIFLERS de Xavier Vega

Començaré pel final: mentre Esquerra estigui al govern de la Generalitat, no hi haurà cap cementiri nuclear a Catalunya. Ho repeteixo, per si hi ha algun dubte: si el lector no vol cap cementiri nuclear a Ascó ni a cap altre lloc del nostre país, només ha de votar Esquerra Republicana de Catalunya, perquè si Esquerra té força, les set mil tones de residus nuclears faran cap a la Cibeles o al Valle de los Caídos, al Bernabeu o a la Moncloa, però no a casa nostra.

La resta de l’article és trivial i es pot obviar. Només serveix per reforçar aquesta idea senzilla, clara, diàfana, a saber: que ERC no consentirà que els traficants d’excrements nuclears s’enriqueixin a costelles d’un territori que ha pagat amb escreix la seua quota radioactiva.

Esquerra no ho permetrà per set raons, per fer un número rodó, com els dies de la setmana, els pecats capitals o els nans de la Blancaneus, perquè podrien ser set-centes, les raons : la primera és semàntica, la segona és econòmica, la tercera, històrica, la quarta, científica, la cinquena, logística, la sisena, ètica i la setena és política. La raó semàntica és que el cementiri nuclear ens és presentat, eufemísticament, com un Magatzem Temporal Centralitzat (MTC; ATC, en espanyol), amb una cínica terminologia que llença la pedra del magatzematge i amaga la mà radioactiva. La segona raó, l’econòmica, és que, en els trenta anys d’indústria nuclear, la Ribera Nord, la zona més directament afectada, ha perdut el seu principal capital: l’humà. Ha passat dels 10.000 habitants als 8.000 que avui sumen Ascó, Flix, Riba-roja d’Ebre, Vinebre i la Torre de l’Espanyol, en un fenomen únic a Catalunya, perquè mentre el país augmentava més d’un 30% la seva població, la zona nuclear en perdia un 20%. I és prou sabut que l’èxode és l’indicador més clar de l’empobriment d’un territori, incapaç d’alimentar la seua gent. Des del punt de vista històric, es parla d’un magatzem per a seixanta anys, o sigui, que quan els nostres fills siguin vells, ja s’ho trobaran. Posició astuta, pròpia d’una intel·ligència privilegiada, sense comptar els 250.000 anys de radioactivitat que ens situen més enllà de la història, a la posthistòria o a la geologia, a l’estupidesa inherent a l’espècie homo sapiens sapiens. La qual cosa ens du a l’argument científic: no en tenim ni fava, de com gestionar aquests residus letals ni de com assegurar-ne la fiabilitat, com ho demostra el fet que del darrer accident conegut, el de la fuita de partícules radioactives (detectada l’abril de 2008, sis mesos després de produir-se), després de tanta mentida i tant d’embolic, ja no se n’ha cantat ni gall ni gallina.

De gallina se’ns ha de posar la pell quan pensem en el transport d’aquests detritus letals, camions amunt, camions avall, vagons amunt, vagons avall, amb unes infrastructures més justes que un pany de cop. I de la logística a l’ètica. O millor dit, a l’absoluta manca d’ètica del procediment administratiu per decidir l’emplaçament del cementiri, una ordre ministerial publicada el 29 de desembre, de nit i a les fosques, de pressa i corrents, sense deixar-nos temps per reflexionar i debatre, com si fóssim uns idiotes o uns desgraciats, o les dos coses alhora.

Quant a la raó política, és pública i notòria: el dia 11 de març de 2008, el Parlament de Catalunya aprovà una resolució contra la ubicació del cementiri nuclear al territori català. I el nostre Parlament és l’expressió suprema de la sobirania de la nació catalana, de manera que qui actuï en contra del seu mandat té un nom que el sap tothom: és un botifler.

XAVIER VEGA CASTELLVÍ