El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) veu com se li gira feina amb la central d'Ascó, després d'haver tancat la proposta de sanció per la fuita radioactiva del novembre. Els Verds-Alternativa Verda van reclamar ahir, a través d'una carta a la directora de seguretat del CSN, una investigació «urgent» de la contaminació de les capes freàtiques, a causa dels moviments del subsòl del complex nuclear. De fet, la carta recorda que el subsòl de la central va registrar una elevació al març de l'any 1977.
21 d’agost, 2008
Alternativa Verda adverteix al CSN que el subsòl d'Ascó podria estar contaminat
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) veu com se li gira feina amb la central d'Ascó, després d'haver tancat la proposta de sanció per la fuita radioactiva del novembre. Els Verds-Alternativa Verda van reclamar ahir, a través d'una carta a la directora de seguretat del CSN, una investigació «urgent» de la contaminació de les capes freàtiques, a causa dels moviments del subsòl del complex nuclear. De fet, la carta recorda que el subsòl de la central va registrar una elevació al març de l'any 1977.
Bernat Joan: “per saber castellà no són necessàries les classes”
El filòleg Til Stegmann assegurava aquesta setmana des de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, que no seria necessari impartir classes d’espanyol a Catalunya, i defensava que els alumnes catalans “aprenguin el castellà a través del mètode EuroCom al mateix temps que aprenen la resta de llengües d’origen llatí”.
Des del mateix emplaçament, el secretari de política lingüística del govern, Bernat Joan, ha afirmat aquest dijous que la reflexió d’Stegmann és una “obvietat”, perquè “la gent sabria castellà encara que no s’ensenyés obligatòriament en el sistema educatiu de Catalunya”. Com Stegmann, Joan creu que el castellà té una presència tan gran al carrer que “s’aprendria per immersió pura”, si bé és cert que potser “el grau de qualitat lingüística baixaria una mica”. Però el càrrec de la Generalitat va recordar que a la pràctica, la proposta d’Stegmann d’ensenyar el castellà al mateix nivell que altres llengües romàniques és inviable perquè el sistema legal actual ho impedeix. Tot i així, Bernat Joan va afirmar que amb una altra legislació corresponent a un Estat propi, “no sé fins a quin punt les classes de castellà haurien de ser obligatòries. A França no tothom ha d'aprendre castellà a les aules, i no vol dir que la gent no en pugui saber igualment”.
En aquest context, Joan va proposar d’obrir un debat sobre “quines llengües de comunicació internacional –incloent-hi el castellà- ens interessen més als catalans, quina hauríem de promoure més i com ens hem de relacionar amb el món”.
Pel que fa al paper d’ERC al govern en matèria lingüística, el secretari de política lingüística ha reconegut que el fet que hi hagi retrocessos o més decantament cap a certes posicions que no són les que defensen els republicans "pot ser motiu de greus friccions”. En referència a la tercera hora de castellà, ha remarcat: “No seria decisió meva si ERC hauria d’abandonar o no el govern per aquests motius”, ha al·legat.
Avui fa quaranta anys de la fi de la Primavera de Praga
El 21 d'agost del 1968 les tropes del Pacte de Varsòvia, a les ordres de l'URSS, van envair Txecoslovàquia per acabar amb l'oberturisme que des del 1960 alguns sectors del Partit Comunista defensaven al país i esclafar l'esperit de la Primavera de Praga, iniciat el 5 de gener d'aquell mateix any. El dirigent eslovac Alexander Dubcek havia accedit a la presidència del govern amb el ferm propòsit d'impulsar un "socialisme de rostre humà", davant la vella guàrdia estalinista, representada per personatges com el secretari general del partit, Antonin Novotny.
L'oposició democràtica, formada bàsicament per intel·lectuals, escriptors, professionals i activistes pro drets humans, va recolzar el reformisme de Dubcek. La Primavera de Praga va ser una explosió de llibertat que va posar en un compromís el poder txecoslovac, va enfortir el sector reformista del sistema i va inquietar el Kremlin, que després de la revolta hongaresa del 1956 no estava disposat a deixar que un dels seus satèl·lits construís un socialisme allunyat dels cànons dictatorials del marxisme leninisme.
Les reformes, que van ser aprovades en l'anomenat programa d'acció pel comitè central del partit l'abril del 1968, plantejaven el ple reconeixement de la nació eslovaca, així com lleis a favor de la creació d'uns altres partits, sempre que respectessin l'ideari comunista, el dret de vaga i sindical, la llibertat religiosa, l'alliberament dels presos polítics i reformes en l'àmbit econòmic. En poques setmanes van sorgir nombrosos grups defensors dels drets humans i la democràcia, sindicats i diaris opositors.
L'URSS, que en el context de Guerra Freda que mantenia amb els Estats Units i els seus aliats occidentals travessava enormes dificultats econòmiques i polítiques, no podia tolerar cap obertura política a Txecoslovàquia. Les tropes del Pacte de Varsòvia van començar a fer maniobres militars al país centreeuropeu i els dirigents soviètics van reunir els seus homòlegs de Bulgària, Polònia, Hongria i la RDA per preparar un pla d'invasió que acabés amb la Primavera de Praga.
Viquipèdia: Primavera de Praga
Isabel-Clara Simó: El conte del llop
Quan ja ho tenia aconseguit, Joan Saura ha fet un retrocés espectacular. Arrencada de cavall i parada de rossí*, diem al País Valencià. I això que la idea era seva, d’Iniciativa: que Zapatero comparegués al Congrés. Doncs n’hi ha hagut prou que De la Vega el cridi, li faci quatre compliments, li doni un caramel i li conti el conte del llop, que se’ns menjarà a tots si badem. Saura ha estat un home feble, perquè la unitat que necessitem és la dels partits catalans per aconseguir no un somni sinó que Madrid compleixi la llei. Els periodistes parlen de gol en pròpia porteria, donat el seu passat futbolístic.
Però, home, Saura, que no té memòria? Recordi el senyor Mas trencant amb la política unitària sorgida del Parlament de Catalunya perquè Zapatero li va tocar la barbeta, i en veure la seva foto, per sobre de la del tripartit, decidint amb “el primo de Zumosol”, li queia la bava. I li ha costat car; els seus electors no ho han paït, i pot ser un escull greu en la seva carrera.
I, encara més: Aznar amb la Unió Europea i amb les Nacions Unides; el crida Bush i perd el cul per fer-se la foto de les Açores, una foto en què es va sentir un personatge important i que li va costar el càrrec i li va estroncar la carrera. Perquè els electors no ho van pair. I perquè, ai las!, encara està esperant el caramelet.
No crec que aquesta primera fissura en la unitat catalana pel finançament sigui irreparable però fa pensar. Els electors no som ximples, i de caramelets, doncs mira, passem. *Arrencada de matxo i parada de ruc (a les terres de l'Ebre)
La Generalitat envia sabó a les empreses amb més accidents per rentar-se les mans en seguretat
El departament de Treball de la Generalitat ha enviat 4.000 caixes que contenen un sabó i una tovallola a les empreses amb un índex de sinistralitat laboral superior a la mitjana del sector, en un missatge que insinua que aquestes companyies "se n'estan rentant les mans" en el tema dels accidents de treball. No és la primera vegada que la consellera Mar Serna es mostra especialment bel·ligerant en el tema dels accidents laborals, com ho va demostrar en l'última inauguració de l'edició de l'any passat del saló Construmat, un dels més grans del sector de la construcció a Europa.
El missatge que acompanya el paquet va personalitzat amb la xifra del nombre de treballadors accidentats en l'empresa i afegeix: "¿I vostè se'n renta les mans?", segons han confirmat fonts de la conselleria.
Ja ho sabíem !!!
Corbacho garanteix que els diputats del PSC votaran a favor dels pressupostos de l'Estat
El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha garantit aquest dimecres que els 25 diputats del PSC votaran a favor dels pressupostos generals de l'Estat del 2009 i que no es plantegen provocar una crisi ni al govern espanyol ni al PSOE pel debat del finançament autonòmic.
El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha garantit aquest dimecres que els 25 diputats del PSC votaran a favor dels pressupostos generals de l'Estat del 2009 i que no es plantegen provocar una crisi ni al govern espanyol ni al PSOE pel debat del finançament autonòmic.
"Els diputats del PSC ni han votat mai en contra del PSOE, ni ho faran, sinó que donaran suport als pressupostos del PSOE, no perquè deguin el seu lloc a un o un altre, sinó perquè el PSC comparteix projecte, ideologia i present i futur amb el PSOE i amb el conjunt dels socialistes espanyols", ha reiterat Corbacho. El ministre ha rebutjat que el PSC "hagi tensat massa les cordes" en aquest debat.
Corbacho, que és membre del PSC i un dels 25 diputats d'aquest grup, responia d'aquesta manera a les declaracions del president del Congrés, José Bono, que ha recordat als diputats del PSC que deuen els seus escons al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, després que alguns dirigents socialistes catalans plantegessin les possibilitat de votar contra els pressupostos de 2009 si no s'arriba a un acord sobre finançament satisfactori per a Catalunya.
L'anunci de Corbacho que el PSC votarà, peti qui peti, a favor dels pressupostos del PSOE és tan poc sorprenent com el contingut d'un ou Kinder que, com saben tots els nens, no n'és gens. Un sector dels socialistes catalans havia filtrat i fet córrer la idea que podien arribar a rebel·lar-se al Congrés. Ningú no s'ho havia cregut, però per alguna raó el ministre de Treball ha sentit la necessitat de deixar clara la seva posició.
Mentre es confirmava que Montilla va amanir el pacte de Vilanova entre Saura i De la Vega –per a vergonya de Joan Herrera–, Corbacho feia ahir un altre gest per exhibir la seva fidelitat a Rodríguez Zapatero. Rivalitzant amb José Bono en espanyolitat i lleialtat al carrer Ferraz, l'exalcalde de l'Hospitalet puntualitzava que el front comú pel finançament és només una "conjuntura molt respectable" i que la possibilitat de votar contra els pressupostos és una "opció partidista" (partidista d'un altre partit, esclar). Antoni Castells era un miratge. Torna l'autèntica veu del PSC: la que mana, si més no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
