Quan ja ho tenia aconseguit, Joan Saura ha fet un retrocés espectacular. Arrencada de cavall i parada de rossí*, diem al País Valencià. I això que la idea era seva, d’Iniciativa: que Zapatero comparegués al Congrés. Doncs n’hi ha hagut prou que De la Vega el cridi, li faci quatre compliments, li doni un caramel i li conti el conte del llop, que se’ns menjarà a tots si badem. Saura ha estat un home feble, perquè la unitat que necessitem és la dels partits catalans per aconseguir no un somni sinó que Madrid compleixi la llei. Els periodistes parlen de gol en pròpia porteria, donat el seu passat futbolístic.
Però, home, Saura, que no té memòria? Recordi el senyor Mas trencant amb la política unitària sorgida del Parlament de Catalunya perquè Zapatero li va tocar la barbeta, i en veure la seva foto, per sobre de la del tripartit, decidint amb “el primo de Zumosol”, li queia la bava. I li ha costat car; els seus electors no ho han paït, i pot ser un escull greu en la seva carrera.
I, encara més: Aznar amb la Unió Europea i amb les Nacions Unides; el crida Bush i perd el cul per fer-se la foto de les Açores, una foto en què es va sentir un personatge important i que li va costar el càrrec i li va estroncar la carrera. Perquè els electors no ho van pair. I perquè, ai las!, encara està esperant el caramelet.
No crec que aquesta primera fissura en la unitat catalana pel finançament sigui irreparable però fa pensar. Els electors no som ximples, i de caramelets, doncs mira, passem. *Arrencada de matxo i parada de ruc (a les terres de l'Ebre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada