lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 de juliol, 2009

Joan Ridao demana a Zapatero una reunió per explicar el canvi de model econòmic i perquè 'doni explicacions sobre la crisi'

El secretari general d'ERC i portaveu del partit al Congrés, Joan Ridao, ha demanat al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que impulsi una ronda de reunions amb els portaveus parlamentaris per 'afrontar les reformes estructurals de l'economia', 'donar les explicacions que s'ha estalviat al Congrés sobre la crisi econòmica' i 'apuntar les línies mestres dels Pressupostos Generals de l'Estat'. Ridao ha recordat a Zapatero que hi ha una resolució aprovada en el debat de política general a proposta d'ERC per 'afrontar reformes estructurals' que proposa la participació dels agents socials, grups polítics i comunitats autònomes, resolució que 'encara no s'ha impulsat'.

Ridao ha defensat la reunió perquè 'Zapatero no pot reunir-se únicament amb Rajoy per plantejar el canvi de model econòmic i deixar de banda la resta de líders de les formacions polítiques amb representació parlamentària'. El portaveu independentista considera 'necessari' conèixer també les línies mestres que marcaran els pròxims Pressupostos Generals de l'Estat i li ha recordat al PSOE que 'la fràgil aritmètica parlamentària' de què disposa 'fa necessària' la negociació amb tots els grups.

Trenta anys d'aplecs sota el Pi de les Tres Branques

pi de les 3 branques 190709 CATinfo

El tercer diumenge de juliol, el monumental Pi de les Tres Branques que s'aixeca al pla de Campllong (Berguedà) es converteix en el protagonista d'un dels aplecs independentistes més veterans del país. La jornada comença a les onze del matí i inclou parlaments, cercaviles, actuacions musicals i ballada de sardanes, la lectura del poema Lo Pi de les Tres Branques de Jacint Verdaguer i els actes patriòtics sota el Pi Vell i el Pi Jove.

A només 200 metres del Pi Vell, un altre pi de tres branques i de vint metres d'alçada, l'anomenat Pi Jove, ha agafat el relleu de la simbologia de la lluita per la unitat dels Països Catalans.

Com ja és habitual aquests últims anys, als peus del Pi Vell s'han llegit missatges de representants culturals de tots els Països Catalans: Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural. L'aplec també ha rebut les adhesions de desenes d'entitats culturals del Principat, el País Valencià, les Illes, Catalunya Nord, la Franja, Andorra i l'Alguer, a més d'Occitània.

La diada del Pi de les Tres Branques, al voltant del pi declarat arbre monumental per la Generalitat el 1987, és organitzada pels ajuntaments de Castellar del Riu i de Berga, el Casal Panxo i els Geganters d’Espinalbet.

El Pi de les Tres Branques va morir a principis del segle XX. En aquests moments, l'arbre, un pi roig, està 'molt malament, tot el lloc abandonat i de la mà de Déu', diu l'alcalde de Castellar del Riu, Ramon Cabra. Lamenta que 'el Pi està sol i abandonat de tothom' i denuncia que 'tothom fa veure que vol fer, però ningú fa res', ni des de l'àmbit polític ni des del cultural. 'És mort', afirma de forma contundent, al mateix temps que reconeix la seva 'desesperació' per la situació actual.

"...preguem que sia aqueix pi

l'arbre sagrat de la pàtria." (J.Verdaguer)

Les JERC "assolirem la independència perquè som imparables"

El portaveu de les JERC, Gerard Coca, ha recordat que "avui en dia encara tenim present els hereus del franquisme com el rei". En aquest sentit, el portaveu de les JERC ha remarcat que "les JERC treballaran dia a dia per fer fora la monarquia: Lluitarem contra l’espanyolisme, el franquisme i la monarquia, perquè no els tenim por", ha sentenciat. També ha afegit que el jovent independentista dels Països Catalans "som la generació que aconseguirem la independència perquè no tenim cap por i som imparables". El dirigent de les joventuts d'Esquerra ha explicat que "els joves d’avui dia no tenim cap excusa per no lluitar; no tenim cap excusa per quedar-nos casa amb els braços plegats". Per Coca, els joves que aquests dies han passat per Montblanc són hereus dels joves que fa 73 anys van haver de lluitar contra els feixistes colpistes que van aixecar-se contra la República. L’Acampada Jove 09, ha estat qualificat per les JERC com un èxit rotund tant d’assistència com d’organització. Fins a 27.000 joves han passat per l’Acampada Jove en la seva catorzena edició, la primera que s’ha celebrat a la vila de Montblanc. Aquesta xifra ha superat totes les expectatives marcades per l’organització i ha evidenciat que el festival és molt més que una simple acampada. També s'ha anunciat que el festival repetirà localització l'any vinent i també se celebrarà a Montblanc.

Els ecologistes denuncien la poca voluntat política per descontaminar Flix

Després que la comissió de seguiment de la descontaminació del pantà de Flix celebrada divendres no fixés cap data en l'inici de les obres, el Grup Ecologista de Tarragona i l'Ebre - Ecologistes en Acció de Catalunya (GETE-EAC), ha denunciat el retard d'aquestes obres, adjudicades des del març del 2008 i que havien de començar abans de l'estiu passat. Segons els ecologistes, aquest retard «incomprensible» es deu a la manca de voluntat política dels nous titulars del Ministeri de Medi Ambient de tirar endavant el projecte. A més, no comprenen que durant tot aquest temps no s'hagi preparat un pla d'emergència suficient.

La Federació Internacional de Fut-Tennis reconeix Catalunya

Ja són 17 els esports en què el país té presència internacional L'Associació Fut-Tennis Catalunya ha estat reconeguda per la Federació Internacional d'aquest esport, la FIFTA, com a membre de ple dret i així, Catalunya suma un nou esport reconegut més que ja arriben a 17, segons ha informat la Plataforma ProSeleccions. El Fut-Tennis és un esport que combina futbol i tennis i es juga amb una pilota de futbol, utilitzant qualsevol part del cos a excepció de les mans i els braços. El joc es practica en una pista de dimensions reduïdes, amb una xarxa que divideix en dos el camp de joc.

El proper 2010 ja es podrà veure la nostra selecció competir a l'Europeu de França i s'engegarà el primer campionat de Catalunya.

Aniversari del triomf sandinista a Nicaragua

El 19 de juliol de 1979 els comandants del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) entraven a Managua, amb el suport d'un ampli sector popular. Amb aquesta feta triomfava la revolució sandinista i finalitzava un llarg període dictatorial. Avui, trenta anys després de l'inici d'una de les darreres revolucions 'romàntiques', el sandinista Daniel Ortega presideix des de gener de 2007 aquest país, el segon més pobre del continent americà. Amb l'entrada a la capital de Nicaragua, els revolucionaris de l'FSLN van enderrocar el règim d'Anastasio Somoza, el darrer d'una dinastia de dictadors que governaven el país des de 1934. Tot seguit van instaurar la Junta de Govern de Reconstrucció Nacional, coordinada per Daniel Ortega Saavedra, actual mandatari del país, i es van instal·lar al govern fins el 1990, quan la líder de la Unió Nacional Opositora, Violeta Chamorro de Barrios, va guanyar les eleccions presidencials. Durant els anys de govern sandinista, l'FSLN es va aliar amb l'URSS i Cuba i va patir una guerra bruta comandada pels Estats Units, que van finançar grups armats antisandinistes coneguts com la Contra. Això, sumat a un bloqueig econòmic, va desgastar el govern nicaragüenc, que es va veure immers en escissions internes i va acabar perdent les eleccions.

A la platja, despullats !!!

nudisme 190709 CATinfo

El Club Català de Naturisme (CCN) celebra avui el Dia Sense Banyadors (DSB), que consisteix a exercir lliurement el nudisme a les zones de bany per promoure'n 'la convivència' i 'la normalització'. El designi principal és de reivindicar el respecte social per la nuesa a les platges, rius i llacs. La jornada, que vol ser lúdico-festiva, va més enllà i el CCN encoratja 'tothom que no ho hagi provat i que ho desitgi' perquè s'hi sumi. Amb motiu del DSB, el CCN ha redactat un manifest en què demana que el nudisme sigui una opció més, com ho és el banyador o el topless, que desaparegui la diferenciació entre platges nudistes i no nudistes, que se suprimeixin els obstacles reglamentaris que impedeixen la pràctica del nudisme i que es deixi de discriminar els nudistes. Reivindica, a més, el fet que el nudisme és 'socialment beneficiós perquè ajuda a reduir les diferències de gènere i a eliminar qualsevol connotació sexual de la nuesa'. També que 'la nuesa ajuda a l'acceptació del propi cos. Una persona que es despulla és una persona que accepta el seu cos sigui com sigui.'