Barça 3 - Vila-real 3. La festa haurà d'esperar!

Puyal 100509

El Barça ho tenia tot de cara per a proclamar-se campió de Lliga, gràcies a la victòria de dissabte del València contra el Madrid a Mestalla (3-0). Però el Vila-real, que busca una plaça europea per a l'any vinent, ha sorprès l'equip de Guardiola i ha empatat al darrer instant (3-3), quan un Camp Nou ple de gom a gom ja començava a celebrar el títol. A manca de tres jornades, el Barça necessita sumar un punt per a proclamar-se campió. El Barça havia encarrilat el partit a la primera part, amb gols de Keita, Eto'o (màxim golejador de moment a la lliga, amb vint-i-vuit dianes) i Alves, i un de Llorente per als groguets. Però a la segona part, influïts per l'ambient de celebració a les grades (95.000 espectadors omplien l'estadi), el Barça ha cedit terreny al Vila-real, que ha escurçat distàncies gràcies a un penal d'Abidal (expulsat amb vermella directa), que ha transformat Mati Fernández, i un gol al descompte de Llorente. elPeriódico: El Vila-real frustra la celebració del Barça a l'empatar en el temps afegit (3-3)

FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Xifres per a un viacrucis

L'acord sobre el nou finançament per a Catalunya entre l'Estat i la Generalitat segueix sense arribar nou mesos després del termini que marcava l'Estatut. S'ha especulat amb dates, xifres i conseqüències però l'únic cert, de moment, és que el govern de Zapatero ha incomplert la llei. 273 dies d'incompliment i pocs auguris de solució immediata per al nou finançament català. Portem dos anys oficials de negociacions i nou mesos, de moment, addicionals d'espera. Una negociació eterna que, en paraules d'Ernest Maragall, és una "tortura psicològica".

Durant tot aquest temps, les xifres sobre els diners extres que ha de rebre Catalunya han anat adaptant-se a les circumstàncies. Excepte les que surten de Madrid. Allà els números són, fins ara, inalterables.

I és que en la negociació hi ha en joc uns 1.500 milions d'euros amunt o avall, l'èxit o fracàs d'una legislatura, poc marge de maniobra i 16 territoris de l'Estat expectants amb l'afer català.

Tot i que s'havia avançat durant el procés, el 18 de març passat Joan Saura va anunciar sense embuts la proposta de Madrid sobre el finançament català. Segons els números del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, Catalunya ha de rebre 1.200 milions d'euros addicionals l'any 2009, 1.600 milions el 2010 i 2.000 milions més el 2011 i successius.

Unes xifres que queden molt per sota dels 3.500 milions que la Generalitat de Catalunya calcula que ha de rebre com a mínim.

Avui: L'Estatut, en un bucle jurídic

El govern sol·licita incloure el 'CAT' a les matrícules

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha proposat al Ministeri de l'Interior modificar les plaques dels vehicles per tal d'incloure-hi referències dels territoris a la part dreta. Amb aquesta proposta, els vehicles de cada comunitat tindrien a la part dreta de les plaques una franja blava amb tres lletres que farien referència al territori.

La proposta preveu mantenir la "E" d'Espanya a l'esquerra, amb la bandera europea, i tampoc preveu canvis pel que fa a l'amplada de la placa o als elements reflectants.

Segons el SCT, que depèn de la conselleria d'Interior, aquesta proposta va en la línia d'altres països europeus com França, Alemanya, Itàlia i Suïssa, que ja fan servir oficialment els identificadors territorials.

L'any 2000 el govern de José María Aznar va aprovar el disseny actual de plaques, que prohibeix les referències territorials. Avui: Montilla deixa sol Saura en la petició del CAT per a les matrícules

VilaWeb: El govern britànic autoritza Gal·les a incorporar la bandera a la matrícula

Una seixantena de personalitats signen per la no renovació de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs

«L'any que ve expira la llicència de Vandellòs II i el 2011, les d'Ascó, amb la possibilitat que no es renoven. És el moment de fer força perquè per fi vegem tancades les nuclears. Ara podem. Apaguem les nuclears.» Amb aquest crit iniciaven ahir al matí el manifest de la campanya Apaguem les Nuclears, engegada el mes de març passat amb l'objectiu d'aconseguir que no es renovin les llicències de les centrals nuclears del conglomerat de l'ANAV. Una seixantena de personalitats conegudes de diferents àmbits –esports, música, art, teatre, periodisme...– de l'Ebre es van manifestar favorables a aquesta no renovació signant el manifest.

Pedro Pérez, secretari del comitè d'empresa d'Antaix es va adherir al manifest fent èmfasi en les problemàtiques laborals associades a l'energia nuclear, sobretot les conseqüències en la salut. Per la seva banda, Joan Gas, membre de Jóvens de les Terres de l'Ebre, va destacar el ritme de signatures, atès que ja n'hi han recomptades unes 5.000, «i moltes més que s'estan recollint en diferents punts del territori», va afirmar.

Els familiars dels afusellats pel franquisme reclamen que es dignifiqui la fossa comuna del cementiri vell de Girona

Uns 150 familiars d'afusellats pel franquisme s'han aplegat aquest diumenge al cementiri vell de Girona per homenatjar a pares, avis, tiets i germans, les més de 520 víctimes que de 1939 a 1945 varen ser tirotejades a les tàpies laterals del recinte i posteriorment enterrades en una gran fossa comuna. L'emotiu acte ha servit per reclamar una vegada més a l'Ajuntament que 'dignifiqui' aquesta fossa, l'obri i es retornin els cossos als familiars perquè els hi puguin donar un 'enterrament digne'. Després, al lloc de la fossa hi volen un monument en memòria dels afusellats. 'Jo crec que ens ho mereixem', ha comentat la presidenta de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, Aïda Lorenzo. 'Ja és hora que siguem víctimes de veritat, que ens reconeguin i que anul·lin els consells de guerra contra els nostres familiars', ha continuat Lorenzo, que s'ha mostrat molt crítica amb la llei de la memòria històrica. 'No distingeix entre víctimes i botxins. Els malparits es pensen que si ens fan víctimes llavors ens tindran d'indemnitzar', ha lamentat. 'Però jo no vull diners bruts de sang sinó que facin un monument amb tots els noms, amb homenatges i honors', ha assenyalat Lorenzo, filla de Juan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, un dels primers afusellats al cementiri de Girona. 'No tenen prous diners a Espanya i el món per pagar totes aquestes vides'.

Neix 'Pageses.cat' per eliminar la invisibilitat de les dones que treballen al món rural

Unió de Pagesos (UP) i el Departament de Treball han presentat aquest divendres a l'IES Agrària Mollerussa la xarxa social de dones del món rural 'Pageses.cat', un projecte que vol servir per conèixer les necessitats i mancances de les dones rurals i que, a la vegada, vol ser una eina útil per ajudar a millorar la seva comunicació i formació. De moment ja són una setantena les dones que s'hi ha inscrit. Aquesta xarxa digital ha estat creada per Dones d'Unió de Pagesos i l'Àrea de Formació del sindicat, i ha comptat amb una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), dins del seu programa Projectes Innovadors, i amb el cofinançament del Fons Social Europeu.