lo carrer del riu

lo carrer del riu

05 de febrer, 2008

Una cançó dels Beatles viatja per l'univers

La transmissió ha estat realitzada amb ajuda d'una antena situada a Madrid, una altra a Califòrnia i una altra a Canberra La cançó Across the universe, del grup britànic The Beatles, ha iniciat a les 00.59 hores un llarg viatge pel cosmos en un dels actes amb què la NASA celebra els seus 50 anys d'existència. La transmissió, realitzada amb l'ajuda d'una antena situada a Madrid, ha durat quatre minuts, però trigarà 430 anys a arribar a l'estrella Polaris, segons ha informat Alan Buis, portaveu del Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA.

A la mateixa hora de l'inici de la difusió de la cançó, s'esperava que els seguidors dels Beatles escoltessin Across the universe per així crear una "convergència harmònica" al voltant del planeta i al llarg de l'univers.

El Memorial de la Batalla de l'Ebre treu a concurs els centres d'interpretació de Vilalba dels Arcs, Batea i la Fatarella

El Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe) ha acordat treure a concurs públic la licitació dels projectes executius dels centres d'interpretació 'Soldats a les Trinxeres', de Vilalba dels Arcs; 'Hospitals de Sang', de Batea; i 'Les Unitats Internacionals', de la Fatarella. L'ens treballa amb l'objectiu de poder disposar d'aquests centres (un cop finalitzats o avançats els dos restants) entres l'estiu i la tardor, per poder-los obrir al públic coincidint amb la celebració, enguany, del 75 aniversari de la Batalla de l'Ebre. Actulament, el Comebe compta amb el centre d'interpretació 'Les Veus del Front', de Pinell de Brai, inaugurat el març de 2005, que aborda el paper que va jugar la premsa i la propaganda durant la aquest episodi de la Guerra Civil. El centre d'interpretació '115 dies', de Corbera d'Ebre, serà el nucli central i la porta d'entrada als espais de la Batalla de l'Ebre.

Educació busca fórmules per estendre l'aplicació de la sisena hora als pobles

Els CEIP de la demarcació que encara no l'han implantada estan a l'expectativa del que hauran de fer el curs vinent eMaragall 060208 CATr No s'ha dit l'última paraula sobre l'ampliació de la sisena hora als municipis de menys de 5.000 habitants. Tot i que el Departament d'Educació va presentar fa uns dies als sindicats de mestres un calendari de curs que preveia la congelació de la mesura, la conselleria està buscant fórmules amb vista al curs que ve perquè l'ampliació de l'horari arribi, amb les úniques excepcions dels estudiants de les escoles rurals, a tots els alumnes d'entre 6 i 12 anys. Segons ha confirmat el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, faran falta entre 125 i 140 mestres i la mesura es debatrà en una reunió del Pacte Nacional per a l'Educació. Els responsables de centres de la demarcació de Tarragona que encara no han implantat la sisena hora estan a l'expectativa.

L'aigua del Rec Comtal i antics pous: noves mesures per pal·liar la sequera

Barcelona i l'àrea metropolitana prendran mesures per a garantir el subministrament d'aigua davant la sequera, entre les quals destaca la recuperació de pous i de l'antic Rec Comtal, que data del segle XI i que abans abastia el centre de Barcelona amb aigua del Besòs.

Una de les mesures plantejades passa per la recuperació de 14 pous que fins ara estaven en desús com a conseqüència de la contaminació d'aqüífers. Agbar recuperarà nou pous a Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Gavà, Montcada i Reixac i La Llagosta. Aquests pous aportaran un 16% de la demanda. Narcis Prat 010208 CATr

Vergonya, cavallers, vergonya !

“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: un crit exigint dignitat.

Vuit-cents anys després, la situació del país demana a crits un esperit semblant, una reacció honorable, un líder amb coratge i visió de futur. No es tracta d’una situació conjuntural prèvia a les eleccions espanyoles. Ans al contrari: fa la sensació que les eleccions, passi què passi, no serviran per a redreçar una certa decadència econòmica i una inexplicable resignació de les elits, dels cavallers, dels polítics.

En poc més d’un any, al Principat ha estat possible convocar dues manifestacions multitudinàries en defensa de la dignitat nacional (“Som una nació, no un preàmbul”) i contra la marginació econòmica i social (contra “el dèficit en infrastructures”), però sembla impossible que els polítics (per molt que es posin darrere les pancartes a l’hora de la protesta) puguen –o vulguen o sàpiguen– actuar en coherència amb aquests principis. Almenys de moment cap no ha sabut entomar el malestar social que s’ha expressat en aquestes protestes i vehicular-lo amb energia cap a una fita nova, un model engrescador que porte –si més no– la gent a les urnes i trenque la inèrcia d’aquesta malfiança en els partits, les institucions i la casta política sencera.

Al País Valencià, la classe política dominant ha decidit, de fa temps, guanyar les eleccions traint el poble, la seua cultura i la seua llengua, tot alimentant falsos debats contra Catalunya i el catalanisme, contra el País Valencià i el valencianisme. Ara, el govern valencià de Francisco Camps ha iniciat una campanya hostil contra Acció Cultural del País Valencià, amb el tancament forçós dels repetidors de Televisió de Catalunya i l’objectiu triple d’ofegar Acció Cultural amb multes, aconseguir més canals digitals del ministeri i tallar l’emissió de TV3.

La resposta dels ciutadans de València, Alacant o Elx s’acabarà demostrant als carrers, de la mateixa manera que la ràbia dels catalans ha omplit de manifestacions els carrers de Barcelona. Però altra volta cal exigir una resposta digna dels líders polítics, tant del sud com del nord, en vista d’aquesta agressió a llengua i a la llibertat de comunicació.

De la mateixa manera que cal exigir-los que alcen el cap i actuen contra l’espoli fiscal, el dèficit d’infrastructures, la discriminació lingüística, la mentida racista, la desinformació calculada, la coerció mediàtica ultraconservadora, l’immobilisme burocràtic de l’estat i la subordinació econòmica, política, jurídica i administrativa.

El Temps n.1233: Editorial