Purga de catalanistes a les llistes del PSC ?

Una dràstica renovació s’entreveu a les llistes del PSC per les properes eleccions que podrien jubilar algunes de les velles glòries del socialisme català. El mutisme del president de la Generalitat, José Montilla, han fet créixer les especulacions sobre els noms que conformaran el proper grup socialista al Parlament. Tot sembla indicar però que, segons el diari La Vanguardia, Montilla rebaixarà la quota catalanista a les properes llistes. D’aquesta manera, als descartats eMaragall i Ferran Mascarell s’hi podrien unir Antoni Castells, que seria substituït per Laia Bonet, i Montserrat Tura que apareix en totes les enquestes per rellevar Jordi Hereu per ser alcaldable per Barcelona.

laVanguardia: Inquietud en el PSC por la drástica renovación en las listas

Obiols: "Volen destruir el PSC i la unitat civil de Catalunya" (eldebat.cat)

Millet i Montull van a la presó pel cas de l'Hotel del Palau

La jutgessa ha ordenat l'ingrés a presó de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, pel cas de l'Hotel del Palau. La Fiscalia de Delictes Urbanístics havia demanat presó incondicional aquest dijous al migdia després que ambdós declaressin al llarg de dues hores cadascun davant la jutgessa per tràfic d'influències i apropiació indeguda. La fiscalia va presentar una querella contra Millet i Montull acusant-los d'apropiació indeguda i tràfic d'influències per tal d'aconseguir el canvi d'usos de la finca on volien construir-hi un hotel de luxe. Després d'haver aconseguit que Ajuntament de Barcelona i conselleria d'Economia signessin els convenis necessaris amb l'Orfeó per tirar endavant l'Hotel, els acusats van vendre'l a l'empresa Olivia Hotels. Antoni Castells, Ramón García-Bragado i Carles Martí hauran de declarar com a testimonis. Millet i Montull -que han declarat durant més de dues hores- ingressaran aquest mateix dijous al vespre a la presó Model de Barcelona. El Punt: Millet i Montull van a la presó al segon intent de la fiscalia

El PSC obre la porta a la llibertat de vot sobre la prohibició dels toros

El PSC obre la porta a donar llibertat de vot en la discussió final sobre la prohibició de les corrides de toros al Parlament. La direcció socialista s’ha començat a mostrar sensible a la petició que la setmana passada va fer el conseller d’Economia, Antoni Castells, en aquest sentit. La posició també té el suport d’uns 320 militants del partit, aglutinats al voltant del regidor socialista de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), Carles Marco.

Durant el debat parlamentari de la ILP, el PSC es va posicionar de manera fèrria a favor dels toros, i quan es va debatre la prohibició en comissió hi va votar en contra al costat del PP i Ciutadans. Però la mesura va tirar endavant, pendent només de l’aprovació en el plenari al mes de juliol, amb el suport de CiU, ERC i ICV.

Tot i això al si del grup socialista hi ha diputats que són contraris a les corrides de toros, com es va posar de manifest en la votació inicial de la ILP. Quan es va discutir si s’admetia a tràmit el PSC va permetre llibertat de vot, però en prosperar la iniciativa antitaurina va ordenar a partir d’aleshores disciplina en contra de la supressió dels toros. El PSC tem la reacció que hi haurà a Espanya si se suprimeixen les corrides, i a més un sector del partit és vivament protaurí

L'Estat reclama a Catalunya 6.000 milions d'euros

La sagnia econòmica que suposa l'espoli fiscal és a punt de provocar el col·lapse financer del Principat. La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de dimarts vinent acordarà que la Generalitat haurà de retornar a l'Estat 6.000 milions d'euros els pròxims cinc anys, que correspondrien a avançaments de la recaptació d'impostos de 2008 i 2009. En concret, l'Estat hauria avançat aquests diners a compte del nou sistema de finançament, però caldria retornar-los degut a una recaptació d'impostos inferior a la que havia previst Hisenda. El retorn d’aquestes xifres milionàries es farà en '60 còmodes mensualitats' a partir del proper mes de gener. En el cas de Catalunya, els 6.000 milions d’euros a retornar suposaran uns 100 milions d’euros mensuals durant els propers cinc anys. Alegria!!!

El Govern aprova apujar 2 punts de l'IRPF per a les rendes superiors a 120.000 euros i 4 per a les de més de 175.000

Després de prop d'una setmana de negociacions entre els socis del tripartit, el Govern ha aprovat aquest dimarts augmentar en dos punts (del 21,5% al 23,5%) el tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes superiors a 120.000 euros i que s'incrementaran quatre punts (del 21,5% al 25,5%) per a les rendes de més de 175.000 euros anuals. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha explicat que els canvis afectaran aproximadament 20.000 contribuents, que signifiquen un 0,5% dels declarants d'aquest impost, i que pot suposar un 75 milions d'euros addicionals. Castells ha remarcat que amb l'acord s'ha demostrat l''harmonia' i la coincidència que hi ha entre els socis de Govern.

Avui: El recàrrec de l'IRPF afectarà 20.000 contribuents i només reportarà 75 milions

ICV i ERC pressionen el PSC per l'augment de l'IRPF

ICV i ERC pressionen el PSC perquè s'aprovi l'augment de l'IRPF a les rendes més altes aquest mateix dimarts. Ahir, el consell de govern va reunir-se de manera extraordinari per aprovar un paquet de mesures de cara a reduir el dèficit públic. Una d'aquestes preveu aplicar un gravamen a les rendes més altes, a través de l'IRPF o altres mecanismes tributaris, però el conseller d'Economia Antoni Castells va dir que el govern tenia fins a l'1 de juliol per a concretar com ho feien. Això no va agradar gens ICV, que de seguida va sortir a dir que si abans de deu dies no es concretava la mesura, no hi donaria suport.

Avui, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha volgut deixar clar que no hi havia discrepàncies dins el govern i que els tres partits anaven 'a l'una' pel que fa a l'augment de l'IRPF. En aquest sentit, però, ha afirmat que dimarts que ve el govern aprovaria els criteris 'd'una reforma fiscal en l'IRPF que tindrà efecte a partir del 2011'.

Avui: ICV i ERC mantenen que dimarts s'aprovaran els criteris per augmentar l'IRPF i Montilla evita concretar una data

El govern català retalla els sous dels funcionaris i gravarà les rendes més altes

El conseller Castells diu que 'els sacrificis són necessaris' El consell de govern català ha aprovat avui un decret llei que preveu reduir un 5% els sous dels funcionaris i també ha adoptat un acord de govern per gravar les rendes més altes. La finalitat de les mesures d'austeritat és reduir en 1.700 milions d'euros el dèficit de la Generalitat, per tal que aquest se situï en el 2,4% del Producte Interior Brut (PIB) a final d'any. El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha demanat que la gent entengui que 'aquests sacrificis són necessaris per reduir el dèficit públic i poder tornar a créixer'.

Avui: La Generalitat retalla el sou d'uns 240.000 funcionaris una mitjana del 5%

ICV avisa Castells que s'oposarà al pla d'austeritat si no concreta en 10 dies l'increment d'impostos a les rendes altes

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha avisat aquest dissabte al conseller d'Economia, Antoni Castells, que s'oposaran al pla d'austeritat si no concreta en 10 dies l'increment d'impostos a les rendes altes. Herrera s'ha mostrat sorprès per la compareixença que ha fet Castells per explicar el pla d'austeritat i pels terminis que ha donat. Segons el dirigent d'ICV, l'augment de l'IRPF 'als que tenen més' ja s'hauria d'aprovar aquest dimarts i no en un mes. 'Sé que algunes d'aquestes mesures s'han incorporat a contracor però el que diu el decret és que dimarts pactarem els trams de l'IRPF i la setmana que ve el projecte de llei anirà al Parlament amb tràmit d'urgència', ha assegurat Herrera.

Castells apunta que la retallada del sou dels funcionaris es farà de forma proporcional al nivell salarial

Antoni Castells PSC 130510 CATr

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha apuntat que la retallada del 5% de mitjana anunciada pel govern espanyol sobre els sous dels treballadors de l'administració pública, a Catalunya serà aplicada "de manera justa" i tenint en compte les rendes, és a dir, que seran "els que més guanyen els que tinguin una major retallada".

Castells ha afegit, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio aquest dijous, que la mesura no seria ara tan dràstica si el 2009 no s'haguessin apujat els sous dels funcionaris, un fet que considera que no va tenir sentit tenint en compte la frenada en l'augment dels preus i l'augment de l'atur. Segons el titular d'Economia i Finances, probablement si aleshores s'hagués fet aquest esforç, la retallada anunciada en els sous dels funcionaris a partir del mes vinent no seria ara tan dràstica.

No obstant això, però, Castells s'ha mostrat convençut de la necessitat de la mesura. Una mesura que, a Catalunya, segons ha anunciat el conseller, s'aplicarà "de forma justa" de manera que la retallada salarial del 5% de mitjana serà proporcional al nivell salarial dels treballadors públics. La Generalitat ha de presentar en els propers dies el seu pla concret per reduir el dèficit fiscal, on es concretaran aquesta i d'altres mesures que s'aplicaran de forma "immediata".

El PSC intenta fer les paus amb el PSOE rectificant Castells i el cap de campanya

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, convidarà el secretari general del PSOE i president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a participar a la campanya electoral del PSC per a les eleccions catalanes que es preveuen per a la tardor. Montilla ha desautoritzat aquest dissabte el nou cap de campanya del PSC, Jaume Collboni, que ahir va afirmar que "no seria el més prudent" que Zapatero participés en la campanya socialista donades les "circumstàncies de diàleg i fins i tot de tensió" entre Madrid i Barcelona.

A través d'un comunicat, el primer secretari i cap de llista del PSC en les eleccions al Parlament ha desautoritzat Collboni i ha deixat clar que Zapatero serà convidat a participar a la campanya del PSC, com sempre. "El secretari general del PSOE sempre ha estat convidat a participar en campanya i en aquesta ocasió també ho serà", ha assegurat Montilla, que ha recordat que "l'objectiu del PSC és trobar acords amb el PSOE per fer avançar l'autogovern de Catalunya i les polítiques socials a tot l'Estat espanyol".

Montilla ha rebut aquest dissabte les excuses de Collboni per les seves declaracions, que va fer el mateix dia que el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, es va mostrar crític amb la defensa de l'Estatut que fa Zapatero i va instar el PSC a desmarcar-se si cal del PSOE en la defensa del text a les Corts. Uns episodis que han provocat una evident tensió entre socialistes catalans i espanyols en les últimes hores.

Els partits catalans donen suport a Castells però són escèptics amb el PSC

Antoni Castells PSC 300410 CATr

Les crítiques del conseller d'Economia, Antoni Castells, a la inacció del president José Luis Rodríguez Zapatero a l'hora de renovar el Tribunal Constitucional i garantir la integritat de l'Estatut han provocat reaccions de suport de les forces catalanes i també retrets -fins i tot des del mateix tripartit, per l'actitud ambigua del PSC a Madrid.

Després de poder sentir d'aprop els retrets que aquest mateix migdia li han fet des de la Moncloa per les seves declaracions a Catalunya Ràdio, Antoni Castells ha trobat el suport de les forces que van donar suport a la resolució aprovada dijous pel Parlament en defensa de l'Estatut,de la renovació del TC i d'exigència perquè l'alt tribunal s'inhibeixi respecte a la llei catalana.

Castells: 'Catalunya és més important que la vinculació del PSC amb el PSOE' (VilaWeb)

Castells torna a insistir en la necessitat d'un grup propi del PSC a Madrid

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha defensat aquest divendres un front català a Madrid per defensar l'autogovern i per qüestions que afecten Catalunya i que es decideixen a la capital de l'estat espanyol. En declaracions a TV3, Castells ha reivindicat de nou un grup propi del PSC al Congrés, però també ha defensat que els diputats catalans a Madrid actuïn junts, tal i com també va reivindicar el president de CiU, Artur Mas, durant el ple monogràfic sobre la situació econòmica que va tenir lloc al Parlament el passat dimecres. Al preguntar-li si cal aquest front comú, Castells ha estat clar: 'Absolutament. Jo treballaré perquè hi sigui'.

eMaragall posa el càrrec a disposició de Montilla, que no accepta la dimissió

eMaragall 150210 VW

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha rebutjat aquest dilluns a la tarda la dimissió del conseller d'Educació, eMaragall, que ha posat el seu càrrec a disposició després de "rectificar" les seves afirmacions polèmica d'aquests últims dies. Montilla s'ha reunit durant prop d'una hora amb el conseller eMaragall al Palau de la Generalitat, per tancar la polèmica oberta a les files socialistes, després que aquest últim afirmés recentment que els ciutadans estan "fatigats" del tripartit.

Després de la reunió, i en declaracions als periodistes, eMaragall ha rectificat dues de les crítiques que va fer al tripartit durant els últims dies: que el govern provoqui "fatiga" i que els tres socis del govern no comparteixen un mateix "projecte de país". La reunió entre Montilla i eMaragall s'ha produït després de la comissió executiva del PSC, celebrada al matí, en la qual els dirigents de la formació han intentat fer pinya a partir de la intervenció conciliadora d'eMaragall i del conseller d'Economia, Antoni Castells.

eMaragall ha lamentat la situació generada a partir de la "literalitat" d'algunes de les seves expressions, ha declarat que en cap cas no ha volgut perjudicar un govern del que forma part i que presenta un balanç de gestió sense parió amb els precedents. "No tinc cap problema a modificar, rectificar la forma d'aquella expressió, que segurament era incorrecta", ha afirmat eMaragall que, no obstant això, ha insistit a mantenir la seva reflexió de fons perquè continua semblant-li "necessària".

Avui: ERC i ICV insten els socialistes a evitar polèmiques estèrils i centrar-se en el govern

eMaragall furga la llaga: 'El Govern fa temps que va renunciar a un projecte de país'

Fot canya!!! Així no es parla del calendari escolar. Aquells qui pensaven que eMaragall i Castells acatarien el silenci imposat pel PSC anaven errats. Aquest diumenge el conseller d'Educació, eMaragall, torna a defensar en un article a 'La Vanguardia' que 'el Govern fa temps que va renunciar a un projecte de país'. En l'escrit, eMaragall reitera que el tripartit 'ja no té vigència política', considera 'imprescindible tenir grup propi al Congrés' i exigeix que 'Montilla tingui ple poder per a liderar Catalunya'. El conseller insisteix així en les polèmiques declaracions del passat dimecres on va assenyalar que veu Catalunya 'fatigada' de la fórmula del tripartit i va augurar que els tres partits que governen en l'actualitat –PSC, ERC i ICV- no sumaran després de les properes eleccions al Parlament, unes declaracions que van comptar amb el suport d'Antoni Castells.

eMaragall: "El Govern de Montilla hace tiempo que renunció a encarnar un proyecto integral de país" (LaVanguardia)

Avui: eMaragall diu que el govern de Montilla “ja fa temps que ha renunciat a encarnar un projecte integral de país"

Carod veu Catalunya arrossegant una 'fatiga crònica' des de l'Estatut

Ui, ui, ui !!! El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, creu que Catalunya 'arrossega una fatiga crònica' des del debat de l'Estatut. Preguntat sobre si veu Catalunya fatigada del tripartit, com va afirmar el conseller d'Educació, eMaragall, Carod-Rovira ha dit que no, però que creu que 'Catalunya està fatigada, que és diferent'. Un estat d'ànim que, segons ell, s'arrossega des de l'Estatut, que 'va crear una sensació de frustració nacional important' per la 'retallada' que es va produir en la negociació a Madrid. En declaracions a Ràdio 4, el vicepresident del Govern ha constatat que el conseller eMaragall 'va dir honestament el que creia i així ho va fer públic'.

Avui: Carod afirma que Catalunya arrossega una "fatiga crònica" des de l'Estatut

Avui: Castells surt en defensa d'Ernest Maragall i adverteix el PSC que és un error "negar la realitat"

La retallada de despesa de l'Estat espanyol farà minvar les inversions per a Catalunya previstes a l'Estatut

Castells no ha fet pública la xifra però espera que sigui 'assumible' El pla de sostenibilitat dels comptes públics del govern espanyol que estableix una retallada de la despesa de 50.000 MEUR, amb l'objectiu de reduir el dèficit públic, suposarà una reducció dels recursos per a inversions que ha de rebre Catalunya en concepte del compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Aquest pla preveu una retallada en concepte d'inversió del 0,5% i, segons ha admès el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, això afectarà a les inversions de l'Estat a Catalunya per aquest 2010. Castells no ha concretat quants diners de menys representarà dels gairebé 4.500 MEUR que inicialment s'havien previst als pressupostos, però espera 'l'impacte sigui assumible'.

Castells creu que 'hi ha coses que grinyolen' en l'actuació de l'Estat que han provocat 'desconfiança' en l'economia

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha criticat aquest dimarts els 'desajustaments' i les 'coses que grinyolen' en l'actuació del govern espanyol en els últims dies, que han provocat un clima de 'desconfiança' davant de la situació econòmica espanyola. Després de la reunió del Consell de Govern, Castells ha dit que les reformes impulsades per l'Estat són necessàries –i de fet s'ha mostrat partidari d'incrementar l'edat de jubilació-, però ha criticat com s'han plantejat per la 'reacció de desconfiança, temor i incertesa' que han creat. El conseller no ha abonat una teoria de la conspiració, com s'ha apuntat des del govern espanyol. Avui: Castells afirma que el govern espanyol fa "coses que grinyolen" i han pogut causar un "clima de desconfiança

Castells insta Catalunya i Espanya a refer el seu encaix

Antoni Castells PSC 070109 RAC1

El conseller d'Economia de la Generalitat , Antoni Castells, ha dit en declaracions a RAC 1 que és lògic i "evident" que el president del govern català, José Montilla, demani unitat a la societat catalana davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, i creu que ho fa amb "una gran prudència i determinació".

El conseller ha afirmat que és necessària la unitat perquè la societat catalana "ha d'estar al costat de les forces polítiques".

En el cas que la sentència fos adversa, Castells insta el conjunt de Catalunya a plantejar-se la manera de definir-nos davant d'Espanya. I és més, s'ha mostrat convençut que en els darrers anys "s'ha evidenciat que hi ha una distància entre Catalunya i Espanya, que hi ha unes diferències molt grans".

Davant aquesta fissura, i independentment de quina sigui la sentència, Castells creu que les dues parts, Catalunya i Espanya, s'han "d'asseure seriosament" per veure "què s'ha de fer per si volem seguir complint el pacte constitucional". "Passi el que passi, hem de demanar temps mort", ha dit, fent la similitud en el que estableix el reglament de joc del bàsquet. "Estem en un moment complex, complicat, d'una dificultat especial".

"El debat estatutari ha posat de manifest que hi ha temes pendents", ha dit Castells, que ha qüestionat si tot el que es va plantejar durant la Transició s'ha acabat complint.

Les entitats subvencionades ja no podran donar diners als partits polítics ni les seves fundacions

Han inventat la sopa d'all !!! A partir d'ara, les entitats subvencionades no podran donar diners a partits polítics, associacions vinculades i altres fundacions. Aquesta és una de les 16 mesures adoptades pel govern per evitar que casos com el de Fèlix Millet al Palau de la Música tornin a succeir.

A més, el govern limitarà l'acumulació de càrrecs en les fundacions subvencionades. Així, els departaments d'Economia i Finances, Cultura i Justícia han presentat un paquet de 16 noves normes per augmentar el control a les fundacions catalanes i evitar fraus com el detectat al Palau de la Música.

"Amb aquestes 16 mesures no acabarem amb els delictes, però hem de treure lliçons i posar tanques. Ara bé, els delinqüents es caracteritzen per saltar-se sistemàticament la llei", ha explicat el conseller d'Economia, Antoni Castells.

Amb les noves mesures el govern vol restablir la confiança i ampliar el marc de garanties de les subvencions.

ERC i PSC acorden rebaixar l'impost de successions amb la llei d'acompanyament dels pressupostos

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha anunciat aquest dissabte que s'ha arribat a un acord amb el PSC per tirar endavant l'esperada rebaixa de l'impost de successions a Catalunya, que s'inclourà com una esmena més en la llei d'acompanyament dels pressupostos. Això farà que la rebaixa ja pugui entrar en vigor sense haver de redactar una llei específica i allargar així els terminis. 'En una reunió aquest divendres amb el conseller Castells hem acordat que aquesta rebaixa substancial de l'impost de successions entri en la llei d'acompanyament dels pressupostos d'enguany, que estem negociant via esmenes', ha assenyalat Puigcercós des de Perpinyà.

Avui: ERC pacta amb el PSC la reforma de l'impost de successions