Lluís Salvadó: «El model eòlic que s'està implantant a la Terra Alta no em satisfà»

També toca la Interconnexió de xarxes, el magatzem de residus nuclears ... «El model eòlic que s'està implantant al nostre territori no em satisfà. És un model que heretem el 2003 i que hem intentat racionalitzar. Hem eliminat els parcs previstos a Pàndols i Cavalls i s'ha reduït el nombre de torres. Déu n'hi do el canvi del que teníem al que tenim! Amb tot, tampoc em satisfà, si ho hagués pogut gestionar des de l'inici, el govern actual hauria optat per no aprovar parcs eòlics dins les zones de la batalla de l'Ebre.»

Entrevista sencera a ElPunt.cat

Tallen la C-45 en contra de la construcció d'una central tèrmica a Mequinensa

Quan mos posaran algo bo? Entre 200 i 300 manifestants, convocats per la plataforma Almatret Net, van tallar ahir intermitentment la carretera C-45 entre els municipis del Segrià de Maials i Seròs. Protestaven contra la construcció d'una central tèrmica a Mequinensa, a la Franja, molt a prop del municipi. Es van col·locar al mig de la calçada amb una pancarta per impedir el pas de vehicles en una jornada clau de la tornada de les vacances de Setmana Santa. Durant el temps que va durar la protesta, van fer tres talls de trànsit de quinze minuts.

La plataforma Almatret Net s'ha manifestat per primer cop fent talls a la carretera per donar a conèixer als conductors que es dirigien a la Franja els efectes que tindrà al territori la construcció de fins a tres centrals tèrmiques en un radi de deu quilòmetres. Les tres centrals s'ubicaran a Mequinensa (Franja de Ponent), Faió (Franja de Ponent) i Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre).

La central tèrmica de Mequinensa tindrà una potència de 37 MW produïts amb escombrera de mina i carbó. Les altres dues centrals produiran una potència de més de 600 MW amb cicle combinat de gas i gasoil. El portaveu i vicepresident de la plataforma, Francesc Xavier Gironès, ha explicat que la manifestació s'ha fet per mostrar el desacord amb la forma en que s'ha fet el projecte i donar-ho a conèixer als franjolins, als quals diu que no se'ls ha informat bé des de l'Aragó.

El govern espanyol afirma que donarà un impuls definitiu al finançament

Ja tremolo!!! El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i els seus tres vicepresidents han acordat reduir els terminis per implantar les mesures previstes contra la crisi econòmica i s'han compromès a donar un impuls definitiu al nou model del finançament autonòmic.

Així ho ha acordat Zapatero amb María Teresa Fernández de la Vega, Elena Salgado i Manuel Chaves a la reunió que han tingut al Palau de la Moncloa per repassar les properes línies d'actuació després de la remodelació ministerial anunciada per Zapatero la setmana passada.

Zapatero i els seus vicepresidents han constatat que les negociacions per al nou model de finançament autonòmic estan molt avançades i s'han compromès a donar un "impuls definitiu" perquè pugui ser realitat ben aviat.

Obama aixeca les restriccions sobre viatges i enviament de remeses a Cuba

El president d'Estats Units, Barack Obama, ha ordenat avui aixecar les restriccions imposades pel seu predecessor, George W. Bush, als viatges de cubans residents a EUA i als enviaments de remeses a Cuba.

Obama, que ha fet una crida al govern castrista perquè no interfereixi en els enviaments, ha donat ordres al departament d'Estat, del Tresor i del Comerç perquè s'engegui com més aviat millor l'aixecament de les restriccions vigents. La decisió d'Obama no només anul·la les restriccions imposades el juny del 2004 per Bush, sinó que va més enllà en eliminar les limitacions quant a temps i freqüència a les visites a cuba dels residents a EUA. Bush va imposar les restriccions al·legant que servirien per accelerar la transició de Cuba cap a la democràcia.

Amb anterioritat a les mesures de Bush, els cubà-americans enviaven a l'any uns mil milions de dòlars en remeses a les seves famílies.

Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües

"Al final, són els de Saragossa els que decideixen el que hem de parlar aquí", lamenta l'alcalde de Pena-roja El català parlat a la Franja de Ponent, és a dir, a la franja oriental d'Aragó fronterera amb Catalunya, viu un temps d'incertesa comparable al que viuen els aragonesos que, a les valls d'Osca, encara mantenen viu l'aragonès. Uns i altres esperen que les Corts d'Aragó aprovin una llei de llengües que ha estat anunciada tantes vegades com ajornada i que, en cas que s'acabi aprovant, caldrà veure el grau de reconeixement que atorgarà al català, ja que aquest pot anar des d'una simple protecció, similar a la que sobre el paper existeix actualment, a la plena cooficialitat en aquelles zones on es parla, extrem defensat per la majoria d'associacions de defensa de la llengua catalana al territori. El cas del català a la Franja es diferencia d'altres llengües no oficials per la politització que se n'ha fet. Així, el principal escull per a l'elaboració de la tan esperada llei és la negativa frontal del Partido Aragonesista (PAR) a reconèixer el nom de català. Aquesta postura, defensada pel soci minoritari del govern aragonès, és considerada totalment acientífica pel món acadèmic però tot i així ha aconseguit un cert suport per part de diverses associacions favorables al secessionisme lingüístic que, englobades sota la plataforma No Hablamos Catalán, pressionen el govern del catalanoparlant Marcelino Iglesias per evitar que s'aprovi una llei que inclogui la denominació de català i la seva cooficialitat juntament amb el castellà. "Són radicals que no atenen a raonaments científics", assegura Francho Nagore, filòleg i normativitzador de l'aragonès i defensor de la cooficialitat, que resumeix la negativa a acceptar la denominació de català com a "ignorància", ja que "és una ximpleria considerar que no poden parlar català pel simple fet que no són catalans". Avui: Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües