La Comissió de la Dignitat denuncia que ni Tarradellas va rebre els honors de Samaranch a la Generalitat

La Comissió de la Dignitat ha reiterat el seu malestar per la ubicació de la capella ardent de Juan Antonio Samaranch al Palau de la Generalitat, uns honors que consideren il·legítims en un dirigent franquista com era el president honorari del COI. Segons el portaveu de la Comissió, Josep Cruanyes, els honors que està rebent Joan Antoni Samaranch per part de tota la classe política catalana són 'una vergonya' pel poble de Catalunya i afegeix que el Govern de Catalunya 'ha perdut els papers'. Fins ara, comenta Cruanyes, a ningú se li ha donat aquest tracte solemne per part de les institucions, 'ni al propi president Tarradellas quan va morir'.

Fins i tot en l'àmbit esportiu, creu, no ha estat un personatge important pel país pels nombrosos 'inconvenients jurídics' que va introduir per evitar que Catalunya pogués competir internacionalment mentre era president del COI. Els Jocs Olímpics De Barcelona 92 no han de fer oblidar, per Josep Cruanyes, la magnitud d'un personatge que 'mai' va donar explicacions al voltant del seu passat falangista i que es va mantenir fidel al règim 'fins al darrer moment'. En el mateix sentit s'expressa el coordinador de la Comissió, Antoni Strubell, que critica un model democràtic en què encara avui es té en consideració el llegat del franquisme: 'És molt trist que el senyor Samaranch sigui honorat al Palau de la Generalitat i encara no s'hagi anul·lat la sentència de mort al president Lluís Companys'.

Strubell parla d'una percepció de la figura històrica de Samaranch completament diferent a Catalunya, respecte a la que es té a l'estranger. Els elogis a la seva figura als rotatius catalans disten molts de l'opinió de la premsa mundial que, explica, 'està recordant moltes de les coses gravíssimes que va fer aquest senyor'.

Strubell recorda no només l'activisme de Samaranch durant el franquisme, sinó també els casos de corrupció en el si del COI que van veure la llum el 1999, i que acabarien amb el propi president del Comitè donant explicacions davant del Congrés dels Estats Units.

Junqueras: 'Samaranch va col·laborar amb una dictadura que va estroncar la vida de milers de persones'

La mort de Juan Antonio Samaranch també ha arribat a Brussel·les, però contràriament a l'adulació incondicional feta per la majoria de polítics del Principat al difunt expresident del COI, l'europarlamentari d'ERC, Oriol Junqueras, li ha dedicat paraules més punyents. Per a Junqueras, Samaranch és la demostració 'que gairebé tothom pot fer alguna cosa útil pel país', i ha valorat la complexitat del personatge, que segons ell reflecteix 'les llums i les ombres del segle XX'. A més l'historiador i polític d'Esquerra ha demanat que no s'oblidi que Samaranch 'va col·laborar amb una dictadura que va estroncar la vida, l'esforç i l’esperança de centenars de milers de persones i que, probablement, aquestes persones també haurien estat encantades de contribuir al moviment olímpic internacional’.

Per Junqueras ‘la figura de Samaranch també ens permet intuir on hauríem pogut arribar sense l’horror de la guerra i del franquisme'. 'Sens dubte, hauríem pogut arribar molt més lluny d’on estem ara', rebla l'europarlamentari.

directe.cat: La premsa internacional sí que s'atreveix amb el passat franquista de Samaranch

Avui: La premsa internacional defineix Samaranch com a "franquista" i "corrupte"

La Coordinadora crida a participar en les consultes per 'passar' del TC i apostar pel dret a l'autodeterminació

La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha cridat aquest dijous a participar en les consultes d'aquest diumenge per demostrar que el poble català 'passa' del Tribunal Constitucional espanyol (TC) i aposta pel dret a l'autodeterminació. 'Ja ens és absolutament indiferent sigui quina sigui la sentència, l'Estatut està esgotat, està ridiculitzat i trepitjat', ha argumentat el diputat d'ERC i responsable de campanya i d'extensió territorial, Uriel Bertran en roda de premsa. En l'onada d'aquest cap de setmana estan cridades a votar un total de 1.327.000 persones empadronades de més de setze anys i de 212 municipis d'arreu de Catalunya. Es tracta de la consulta més àmplia celebrada fins ara.

Avui: La Coordinadora Nacional fa una crida a participar en les consultes per "passar" del TC

Els portaveus de Jove Decideix insten els joves a dir 'sí' diumenge per ser 'el motor de canvi que el país necessita'

A pocs dies de la tercera onada de consultes sobre la independència de Catalunya, els portaveus de Jove Decideix, impulsada per diverses organitzacions juvenils, demanen públicament als joves que hi tinguin 'un paper actiu i una implicació determinant'. Tenint en compte que les consultes donen dret de vot als joves a partir de setze anys Jove Decideix anima a tots els joves catalans a dir 'sí' a la independència aquest diumenge. Els portaveus, Cèsar Martínez i Agnès Russiñol, asseguren que 'el jovent hem de ser el motor de canvi que el nostre país necessita' i recorden que disposar d'un estat propi 'afavorira directament el jovent català'. 'Si els joves participen activament en les consultes s’evidenciarà que existeix una generació preparada per fer avançar el país cap a la llibertat i les oportunitats', conclouen.

Lleida, la ciutat més gran que organitza una consulta sobre la independència de Catalunya

La ciutat de Lleida es convertirà aquest diumenge 25 d'abril en el municipi més gran on s'ha dut a terme, fins ara, una consulta sobre la independència de Catalunya. Segons dades facilitades per l'organització, que ha extret de l'Institut Nacional espanyol d'Estadística (INE), el padró municipal de Lleida indica que, al gener d'enguany, 117.864 lleidatans tenen a partir de setze anys. Una de les portaveus de Lleida Decideix, Mariona Lladonosa, assegura que un dels reptes de la Plataforma era organitzar per primera vegada una consulta d'aquestes característiques en una ciutat tan gran. Diumenge es podrà votar a 31 taules repartides en 23 col·legis electorals.

ERC anima els 200.000 immigrants amb dret a vot a participar en les consultes

ERC ha editat més de 10.000 fulletons en els vuits idiomes més freqüents dels nouvinguts a Catalunya per fer una crida al vot dels 200.000 immigrants citats a les urnes el pròxim diumenge en la tercera onada de consultes independentistes. La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha afirmat que la de diumenge és una 'oportunitat històrica' perquè ciutadans de Catalunya, que es quedaran a viure al país i habitualment no tenen dret a vot, podran dir a les urnes 'què volen que sigui Catalunya i cap on vol anar el país'. A més, Capdevila demana que votin 'sí' perquè s'ha demostrat que 's'ha esgotat la via autonomista i cal fer un pas endavant'.

Avui: ERC fa una crida a la participació dels 200.000 immigrants citats a votar en les consultes de diumenge

Josep Suñé reivindica el paper de la pagesia en la presentació del llibre «Lletres de lluita»

A través dels articles que des de l'any 1996 fins al 2008 va publicar al diari El Punt, Josep Suñé, membre del sindicat Unió de Pagesos i alcalde de la Fatarella fins al 2007, va defensar la professió de la pagesia i el paper del món rural. Ara, aquests articles s'han reunit en el llibre Lletres de Lluita (Cossetània), coordinat pels periodistes Eva Pomares i Toni Bonet. «Vaig reivindicar la meva professió, la dels meus pares i la dels meus avis», va dir Suñé en la presentació del llibre, dimarts al vespre, al Palau de la Diputació de Tarragona. Toni Bonet i Eva Pomares van destacar el caràcter lluitador de l'autor, a qui van qualificar com una persona amb ànima. En paraules d'Eva Pomares, Pep Suñé és «una veu autoritzada, que aporta una perspectiva interessant i diferent» a l'hora de defensar el món rural, un sector que «actualment s'està menystenint». Pep Suñé va reivindicar el paper de la pagesia en el desenvolupament del país, ja que, en paraules del president de la Diputació, Josep Poblet: «No hem resolt bé l'encaix de la pagesia en la vida d'avui.»