Berga reivindica la cultura del foc en un acte multitudinari

Jaume Vima, regidor Patum de Berga 060209 CATr

Click To Play

Berga acull aquest dissabte al vespre l'acte reivindicatiu a favor de la cultura del foc, que s'ha organitzat per protestar contra la nova directiva europea que regula els materials pirotècnics i que podria fer perillar la participació dels diables i bèsties de foc en actes populars i tradicionals, com la mateixa Patum. Més de 400 entitats d'arreu dels Països Catalans han omplert de foc la capital del Berguedà contra una normativa que, entre d'altres coses, restringeix l'accés al material pirotècnic als menors de 12 anys. Segons un comunicat de premsa de l'Ajuntament de Berga, la transposició de la directiva europea per part del govern espanyol s'ha traduït en un document que limita de manera important l'ús dels artificis pirotècnics, ja que no fa distinció entre l'ús privat i l'ús per a elements festius de cultura popular i tradicionals. La normativa, per exemple, també prohibeix la celebració de correfocs si no hi ha una distància mínima de 30 metres amb els edificis. La preocupació davant una possible modificació de les festes populars, com la mateixa Patum, ha fet mobilitzar les colles de diables d'arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. De fet, la reivindicació també ha arribat al País Valencià i a Mallorca, on s'han celebrat actes reivindicatius com els de Berga. VilaWeb/ElPunt: Centenars de colles reivindiquen a Berga les festes tradicionals amb foc

Oriol Junqueras: La fórmula que ha utilitzat Raimon Obiols i el PSC per fer amics a l'Estat espanyol i a Europa no ha donat resultats gaire esplèndids

El senyor Obiols és un polític molt rellevant en la història del nostre país, les seves opinions em mereixen tot el respecte i li agraeixo molt que em doni consells. Dit això, ja li avanço que aquest és un consell (“contenció”, “no alçar massa la veu” i “unitat” dels catalans a Brussel·les) que no seguiré perquè la fórmula que tradicionalment han utilitzat el senyor Obiols i el PSC per fer amics a l'Estat espanyol i a Europa és una fórmula que no ha donat resultats gaire esplèndids. Em sembla que el debat sobre l'Estatut, sobre el finançament, sobre les infraestructures, sobre les necessitats socials dels catalans en són la prova més evident del món. Per tant, amb tot el respecte i tot l'agraïment, intentarem seguir un altre camí que sigui més rendible. Si expliquem a l'Europa democràtica a la qual nosaltres pertanyem que, per exemple, l'Estat espanyol continua sense eliminar o corregir bona part de les disfuncions històriques creades per la dictadura franquista, em sembla que és evident que la immensa majoria dels diputats alemanys i italians o de qualsevol altre país democràtic quedaran francament impressionats. Crec que si expliquem això, trobarem molts amics.

Si anem a Europa i expliquem que mentre a Alemanya el land que aporta més diners al conjunt de la república federal pateix un dèficit fiscal de poc més del 4%, i el Principat de Catalunya i el País Valencià pateixen un dèficit fiscal del 10%, crec que per poca sensibilitat econòmica, social i democràtica que tinguin, ens entendran. I espero que a més ens facin costat i, com a mínim, que facin pujar els colors de la vergonya en aquells que fan les coses tan mal fetes.

Avui: "Pottëring ens ha convidat a avançar cap al reconeixement de Catalunya com a Estat a Europa" (Entrevista a Oriol Junqueras i Vies)

Montilla assegura que encara no hi ha acord sobre finançament

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha afirmat avui que el govern està "negociant, el que vol dir que no hi ha acord, de moment", amb el govern espanyol sobre el nou sistema de finançament autonòmic.

Montilla ha fet aquestes declaracions després de reunir-se aquest matí amb el delegat del president francès per a les feines de la Unió pel Mediterrani, Henri Guaino, i un dia després d'aparèixer informacions que parlen d'un acord imminent de finançament i altres que apunten a un nou retard del model fins després de les eleccions autonòmiques de Galícia i El País Basc.

Ridao augura una "negociació llarga" sobre el finançament perquè Catalunya "no acceptarà qualsevol acord"

Ridao ha expressat aquest dissabte que "tot fa pensar que ens aboquem a una negociació llarga" perquè Catalunya "no acceptarà qualsevol acord i difícilment Zapatero pot forçar un acord en el Consell de Política Fiscal i Financera sense Catalunya, tenint en compte el seu pes específic i econòmic".

"En cas contrari, Catalunya haurà de quedar al marge i continuar negociant bilateralment, perquè tothom és conscient, govern i oposició, que es preferible un no acord a un mal acord", ha assegurat el dirigent independentista. Ha afirmat també que no cal lamentar-se "perquè la fermesa de la Generalitat en el procés de negociació pot provocar que aquest s'allargui".

En aquest sentit, el secretari general d’Esquerra ha apuntat que el govern espanyol "està executant amb diligència i a la perfecció una estratègia consistent en fer veure que estem a la recta final, que amb la crisi econòmica no hi ha recursos i deixant que les comunitats autònomes s'enfrontin entre elles amb tal de tancar la carpeta de la negociació quan abans millor i confiant que Catalunya 'baixi del burro". Pel que fa al nou "incompliment" del termini fixat per Zapatero, Ridao ha assegurat que aquestes alçades "la novetat seria que el govern espanyol complís alguna de les seves promeses i compromisos".

Per tant, "després de quatre successius incompliments pel que fa als terminis, ara ja qui té pressa és Zapatero no Catalunya, perquè malgrat les dificultats financeres de la Generalitat i el dèficit fiscal que es dispara, i que el 2009 pot arribar als 22.000 milions d'euros, ens estem jugant el futur i el benestar de tota una generació de catalans i catalanes".

Isabel-Clara Simó: Mossèn Dalmau

Malgrat que s'han fet alguns esforços per pal·liar el dèficit, la producció bibliogràfica catalana té, entre d'altres, dues mancances: el memorialisme i les obres completes. Ens calen memòries, sobretot aquelles que, en explicar-se, expliquen una part del nostre passat immediat, perquè aquests convulsos, amargs i contradictoris Països nostres -de vegades magnífics, de vegades salvatgement covards- necessiten explicar-se a si mateixos. El nostre cas de vegades és d'una ingenuïtat paralitzadora, com ara ser els primers a sustentar Madrid com a seu olímpica i a sobre rebre'n les burles (ja els ho va dir Machado "desprecian cuanto ignoran"), i de vegades d'una tossuderia que no sempre ens convé, com ara continuar produint tot i saber que la mamella la munyirà un altre. Aquest és el nostre país, amb els seus defectes i les seves grandeses, i lamentar-se'n o estarrufar-se és estèril. He llegit, però, unes memòries valuoses -de fet, el primer volum-: les que mossèn Dalmau, el capellà de Gallifa, ha escrit per fer-nos una sacsejada i que no ens paralitzi la inanició a què ens veiem abocats. El passat és per a això: per explicar el present i per dissenyar el futur. I mossèn Dalmau ha viscut, en primer rengle, les trifulgues polítiques catalanes del darrer mig segle. Des de les protestes per la Guerra del Vietnam fins a l'afer Galinsoga, des de l'acostament del cristianisme al marxisme fins a la influència de l'Opus Dei, des del valent l'antifranquisme fins al servilisme abjecte. I ens ho diu un home que ha estat a la presó, que s'ha enfrontat a bisbes i a jutges, que ens coneix bé, que defensa la llibertat sobre totes les coses. Unes grans memòries que ens pessiguen l'ànima.