lo carrer del riu

lo carrer del riu

05 d’octubre, 2008

Alfons López Tena: Il·lusió fracassada

El 23 de setembre passat ens emplaçava Ferran Mascarell a "tractar d'aconseguir una quota més gran de poder de l'Estat i a obtenir un marc constitucional més permeable als legítims interessos dels ciutadans de Catalunya" i "reclamar més i més Estat per a Catalunya". Com a il·lusió és plenament legítima, però també és legítim reclamar als ideòlegs de l'autonomisme que apostin per una pràctica política menys fantasiosa i que no defugi la veritable qüestió de la sobirania i el poder ara i avui, com pensen assolir sense ser Estat que Catalunya tingui el que al món només tenen els Estats. Defineixen un legítim horitzó estratègic, però no proposen cap tàctica política eficaç, i no diuen quines són les raons favorables a la continuïtat de Catalunya a l'Estat espanyol, què hi guanyen els catalans amb la dependència. "Ellos son autónomos, pero nosotros somos soberanos", ens deia la vicepresidenta espanyola. Sense sobirania, la il·lusió de l'autogovern dins i sota l'Estat espanyol per aconseguir "més i més Estat" es pot assolir reformant l'Estatut o la Constitució. La de l'Estatut ja s'ha fet: tant és que l'aprovi el Parlament amb un 89%, són els espanyols qui el fan al seu gust "cepillado", i tant és el referèndum, el Tribunal Constitucional l'arranarà entre nul·litats i declaracions d'ineficàcia, convertint l'Estatut en un catàleg d'intencions sense força jurídica ni vinculant. És una opció fracassada. La reforma constitucional requereix 234 diputats espanyols favorables, noves eleccions, de nou 234 diputats favorables, i referèndum a tot l'Estat. Els que no van saber, poder o voler obtenir el vot de 176 diputats per aprovar al Congrés l'Estatut que aprovà el nostre Parlament, cal que diguin com pensen aconseguir el vot de 234 diputats i el suport espanyol perquè Catalunya tingui "més i més Estat". Per canviar Espanya cal que els espanyols estiguin d'acord a perdre poder i riquesa en benefici dels catalans, i ja s'ha vist prou que no ho volen ni ho voldran. És una il·lusió fracassada. L'autonomisme ha prestat grans serveis a la nació, l'ha feta avançar, però s'ha exhaurit i no és ja sinó una font contínua de frustracions, perquè les competències són d'un Estat que ens va a la contra: no podem decidir sobre subministrament d'aigua ni d'electricitat, ni sobre aeroports i ports, ni sobre autopistes, carreteres ni trens, ni el català és oficial ni tenim representació ni presència a la UE. No podem decidir sobre pensions, les nostres seleccions esportives no poden competir internacionalment, a les nostres empreses se'ls impedeix comprar empreses espanyoles importants, i tot l'èxit de l'autonomisme dels darrers 10 anys ha estat que l'espoli fiscal només s'hagi multiplicat per dos, més del 10% del PIB català, més de 20.000 milions d'euros que cada any els catalans paguen en impostos, van a Espanya, i no tornen. Un balanç de perdedors que repeteix una i altra vegada un ritual sado-maso: Catalunya reclama quelcom, Espanya diu (o escup) que no, i és que no.

Mentrestant, Catalunya s’enfonsa: la renda dels catalans cau, després de "l'anivellament solidari", de la posició 3a a la 11a, sota Melilla; cau sis posicions al món entre el 2003 i el 2006 en Índex de Competitivitat; cau en l'Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides entre el 2000 i el 2007 de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13. Superem encara (104,6%) la mitjana de renda, en un parell d'anys caurem per sota, inevitable quan en 20 anys hem estat el 16% dels habitants i el 20% del PIB, hem pagat el 24% dels impostos, i rebut el 12% de la despesa pública. Aquesta és la realitat de l'atzucac autonomista. Prou d'enganyar la gent fent creure que d'Espanya aconseguirem més poder, que no ens robin tant, "més i més Estat". O volem allò que tenim, resignant-nos al destí de província arraconada i marginal a què ens condemna Espanya, o tenim allò que volem, i l'única manera és l'Estat independent, que només necessita la majoria dels votants catalans a favor, no la dels espanyols. L'estratègia, la democràcia; la tàctica, la dels espanyols "paso corto, vista larga, mala leche". Ens consideren un problema: siguem-ho, siguem el seu problema i la nostra solució. Som-hi.

Els oficialistes d'ERC s'imposen en tots els congressos regionals del cap de setmana

No hi ha hagut sorpreses a l’hora d’escollir els presidents de les federacions regionals d’ERC a la Catalunya Nord, el Penedès, la Catalunya Nord i les Illes Balears. S’ha imposat el sector oficialista, únic candidat a les Illes i Catalunya Nord, i en posició molt avantatjosa a la Catalunya Central i el Penedès.

El fins ara president d’ERC d’Osona i exalcalde de Roda de Ter (2005-07), Jordi Serra, s’ha imposat còmodament davant el crític Marc Genès a la Catalunya central. El candidat oficialista ha aconseguit 173 vots davant els 75 de Genès.

El Penedès ha estat l’única regió on Reagrupament.cat s’ha presentat individualment fent front a un bloc unitari conformat pels afins a Puigcercós, Carod i Uriel Bertran. La victòria del bloc unitari, amb Ivan Faccia al capdavant, ha guanyat per 98 vots contra 32 del representant de reagrupament.cat, Carles Rian.

El proper cap de setmana, la federació de Barcelona escull el seu president amb Oriol Amorós com a favorit.

Ernest Maragall envia una declaració als mestres catalans per justificar la LEC

Amb una vaga de mestres convocada pel proper 13 de novembre en protesta per la llei educativa de Catalunya (LEC) i el dia mundial dels mestres de rerefons, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat un escrit (3 fulls) als més de 100.000 mestres que exerceixen a Catalunya en què explica els motius pels quals és necessària aquesta llei que ha aixecat tanta polseguera entre el col·lectiu de mestres i també al mateix govern.

En l'escrit, que es pot trobar al web del departament d'Educació, el conseller assegura que "volem avançar decididament en el camí de l’escolarització equitativa de tot l’alumnat present a casa nostra". Explica als mestres que el projecte de llei d’educació de Catalunya que debatrà el Parlament és "precisament, un projecte per guanyar i consolidar la confiança del país en la vostra tasca, fent-vos responsables —sí, fent-vos responsables— de l’educació dels futurs ciutadans d’aquest país. No ens ha de fer por dir-ho, o és que ja no ho sou ara? Pitjor encara. Ara sou jutjats per tothom i —en molts casos— sense el respecte cap a la vostra tasca, i menystenint l’autoritat que aquesta comporta".

Així, Ernest Maragall insta el col·lectiu de mestres a ajudar el govern a "substituir distància per reconeixement social; indiferència per implicació familiar; paternalisme excessiu per respecte a l’autoritat de mestres, professors i directors, i suspicàcia per reconeixement actiu de famílies i administració".

El conseller també ha recordat als mestres i professors que la societat els reconeix i que tenen tot el suport del govern en la seva tasca.

la carta

Fraga titlla el nacionalisme de malaltia verinosa

Ni la crisi econòmica, ni l’atur. El president fundador del PP, Manuel Fraga, ha qualificat el nacionalisme com el problema més greu que pateix actualment l’Estat espanyol. L’expresident de la Junta de Galícia –que ahir participava en un debat sobre el futur del nacionalisme organitzat pel Foro de Ermua– va titllar aquest posicionament de “malaltia extremadament verinosa que podria, si no s’hi posa fre, desembocar en l’enderrocament de l’Estat espanyol”.

Fraga va recriminar que, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional, el lehendakari Juan José Ibarretxe “segueixi donant la llauna” amb la consulta popular. El president fundador del PP va lamentar que l’Estat espanyol no hagi aplicat “ni una sola vegada” l’article 155 de la Constitució que l’autoritza a prendre mesures per obligar a complir la Constitució a comunitats que no segueixin la llei “o atemptin contra l’interès general de l’Estat espanyol”.

La selecció catalana al mundial de futbol sala femení arriba a la final

La selecció catalana femenina ha obtingut una nova victòria al I Mundial de Futbol Sala que s'està disputant a Reus. Les catalanes han guanyat per 3 gols a 2 a la selecció de Rússia i se situen a la final del campionat. Les jugadores catalanes han aconseguit igualar el marcador a 1 després de rebre un gol en el primer minut del parit. Amb aquest resultat, s'ha arribat a la mitja part.

A la represa, les catalanes han aconseguit avançar-se amb dos gols que semblaven donar el passi a la final amb claredat però la selecció russa ha fet un nou gol que ha posat emoció al partit però ha estat insuficient per derrotar a les catalanes.