14 de juliol, 2010
Pujol: 'Catalunya viu una etapa de resistència'
10 de juliol, 2010
Clam massiu per la dignitat: INDEPENDÈNCIA !!*!!
Som una Nació 100710 CATr
La major marea humana que hagi recorregut mai Catalunya ha convertit Barcelona en un clam per la dignitat. 1.100.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han col•lapsat el Passeig de Gràcia fins al punt que la manifestació s’ha hagut de dissoldre a Gran Via.
La jornada s’ha tancat amb un balanç positiu. Almenys així ho ha afirmat tota la classe política. Ara bé, com ha advertit el conseller d’Obres Públiques i portaveu del Govern, Joaquim Nadal, “demà es fins i tot més important que avui mateix”.
Senyeres, estelades, pancartes de tot tipus. Símbols acompanyats de persones. 1.100.000 segons la Guàrdia Urbana, 1.500.000 segons Òmnium Cultural, entitat convocant.
Sigui quina sigui, la xifra és històrica, i ha desbordat totes les previsions. Tant, que a l’organització li ha costat molt arrencar i, una vegada en marxa, mantenir el ritme i l’ordre al voltant de la capçalera, liderada pel President Montilla, el President del Parlament, Ernest Benach, i els quatre expresidents de la Generalitat i la cambra catalana, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Joan Rigol i Heribert Barrera.
En segona fila, i darrere del lema, la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, flanquejada pels secretaris generals d’UGT i CCOO, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego.
I al llarg de la pancarta, nombrosos representants de la classe política i la societat civil. Artur Mas, Joan Puigcercós, Joan Herrera, Ernest Maragall, Joaquim Nadal, Marina Geli, entre molts d’altres.
I darrere, davant, als carrers perpendiculars, inclús a la Diagonal, gent. Rius i rius de gent defensant una dignitat ferida per una sentència que obvia el seu desig, la seva paraula.
Catalunya està emprenyada i ho ha demostrat. Uns cridant més i d’altres menys. Uns somrient i sorprenent-se de l’afluència, d’altres cridant indignats. Els independentistes, els que més.
Lluís Llach - La Gallineta
Però no és important qui cridava, sinó què cridava. Catalunya ha rebutjat la sentència, que representa, en paraules de la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, “un cop de porta” al país.
Muriel Casals-Òmnium 100710 CATr
Casals ha assegurat que a partir d’aquest diumenge cal “seguir treballant” i, en aquest sentit, ha demanat “als nostres polítics”, que “escoltin la veu del poble, que és més important que la d’un tribunal desautoritzat”. El poble ha parlat.
VilaWeb: Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència
08 de juliol, 2010
Fumata bianca: Els sis presidents obriran la manifestació en una capçalera d'honor
Així, Òmnium Cultural i els partits que donen suport a la manifestació contra la sentència de l'Estatut han trobat finalment una solució de consens per la capçalera del 10-J. L'acord suposa que en primer lloc anirà el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim' en dos pancartes portades per ciutadans anònims.
Al mig d'aquestes dues pancartes i una mica endarrerits desfilaran els tres presidents de la Generalitat - José Montilla, Pasqual Maragall i Jordi Pujol- i els tres del Parlament de Catalunya -Ernest Benach, Joan Rigol i Heribert Barrera- amb la senyera en horitzontal.
I, finalment, la capçalera es tancarà amb el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim' en una pancarta de banda a banda.
Aquesta solució de consens s'ha trobat després d'una llarga reunió i dies de polèmica. De fet, des de l'organització de la manifestació ja han indicat que la decisió no s'ha pres per unanimitat, però que, malgrat tot, “totes les entitats i organitzacions criden a la màxima mobilització”.
I ho farem. Vindrem tots, com l'altra vegada, amb l'estelada !!*!!
Els expresidents criden a manifestar-se 'massivament' per la dignitat de Catalunya
09 de juny, 2010
Jordi Pujol: 'El Parlament té el dret de debatre sobre la independència'
L'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha dit que el Parlament de Catalunya tenia tot el dret de debatre sobre la independència. 'Una altra cosa és què decidiria la ciutadania', ha observat Pujol, per qui 'la doctrina del catalanisme de la segona meitat del segle XX, que es basava en el diàleg amb Espanya però en un marc espanyol, ha entrat en crisi'. Perquè, segons diu, la proposta per part d'Espanya és inacceptable.
'Volen que Espanya sigui com França, amb una centralització total i amb una sola llengua i una sola cultura, de les quals es desprenen uns sentiments i unes ideologies que no deixen espai a res més', ha dit.
19 de maig, 2010
Cinquanta anys dels 'Fets del Palau'
Jordi Pujol 190510 CATr
Cinquanta anys després dels 'Fets del Palau', prop de dues mil persones han recordat aquest episodi de la resistència franquista amb un emotiu acte al Palau de la Música. L'acte, que ha començat amb la projecció d'un documental sobre els fets, s'ha centrat en una tertúlia entre l'ex-president Jordi Pujol, l'advocat i polític Josep Espar i Ticó, i l'historiador Josep M. Solé i Sabaté. L'actriu Carme Sansa ha llegit el poema 'El cant espiritual', de Joan Maragall, i Lluís Millet ha glosat el significat d'El cant de la senyera, entonat pels cantaires de l'Orfeó Català i el públic.
El 19 de maig de 1960 l'Orfeó Català va organitzar un concert coral al Palau de la Música per homenatjar el poeta Joan Maragall, coincidint amb el centenari del seu naixement. Desafiant la censura del govern franquista i davant la presència de diversos ministres del règim, el públic va cantar 'El Cant de la Senyera' durant l'acte, fet que va provocar la intervenció d'agents camuflats i la detenció de diferents activistes nacionalistes com Jordi Pujol, Jaume Casajoana i Francesc Pizón.
Després de les detencions, un consell de guerra va condemnar Pujol a set anys de presó i a Pizón a tres, i va desencadenar una onada de protestes tant a Catalunya a com l'exili. Per exemple, l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, es va dirigir per telegrama a Franco demanant l'alliberament dels empresonats.
L'homenatge a Joan Maragall va tenir lloc poc després d'una visita a Franco a Barcelona, en el marc de l'anomenada 'Operación Cataluña' que pretenia contrarestar la victòria simbòlica de l'oposició catalana al franquisme en el 'cas Galinsoga'. Una campanya cívica va aconseguir la destitució del director de 'La Vanguardia', Luis de Galinsoga, després que aquest afirmés que 'tots els catalans són una merda'.
El fulletó amb l'himne del 'Cant de la Senyera' va ser escrit per Jordi Pujol i trobada per la policia a casa de Jaume Casajoana. Després d'una sessió de tortures i vexacions, Pujol va confessar que l'impressor del fulletó era Francesc Pizón. Tots ells estaven liderats pel grup CC, creat el 1954 amb l'objectiu de 'fer país'. No hi ha consens entre els historiadors sobre el significat de les sigles, si 'Cristians Catalans' o 'Crist Catalunya'. Les manifestacions populars de resistència antifranquista i afirmació catalanista s'anirien estenent anys després, sota el lideratge d'una nova generació de joves. La figura política de Jordi Pujol es va començar a popularitzar a partir dels 'Fets de Palau'.
directe.cat: Un acte emotiu commemora els 50 anys dels fets del Palau de la Música
16 de maig, 2010
Jordi Pujol: 'És bo que l'independentisme agafi força i es plantegi amb claredat'
El carreró sense sortida on es troben les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol ha portat l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, a expressar una simpatia vers l'independentisme inaudita fins ara. En una entrevista al diari AVUI, Pujol reitera que el serial de la sentència de l'Estatut 'bé no acabarà', i pronostica que que la retallada anirà 'malament, molt malament, o molt i molt malament' per Catalunya. Conscient que la política del peix al cove s'ha acabat, Pujol reconeix que l’independentisme és una posició que en aquests moments 'és viva i ha agafat força', i celebra que 'es plantegi amb claredat'. El president Pujol també veu bé que 'un dia' es celebri un referèndum d'independència, però no veu clar que els anys que vénen s'hagin de pensar en clau d'autodeterminació. 'No és ser gaire realista', conclou.
Jordi Pujol: “Ja no podem esperar res de l’Estat espanyol” (Avui)
02 de maig, 2010
Ambler Moss, representant d'EUA a Barcelona durant el franquisme: 'No veig cap impediment perquè els catalans facin del seu país el que vulguin'
Ambler Moss només va viure a Catalunya del 1964 al 1966 però coneix encara ara la situació política del país millor que molts catalans. Va ser vicecònsol dels Estats Units a Barcelona durant els difícils anys de la dictadura. Era l'encarregat de reunir-se amb l'oposició antifranquista, sovint d'amagat del règim. Bromeja que manté contacte amb tres expresidents: Jimmy Carter, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Pendents encara de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, Ambler Moss, professor ara de la Universitat de Miami, assegura, en un perfecte català: 'No veig cap impediment perquè no facin del seu país el que vulguin. Les limitacions són autoimposades'. Moss també creu que, en cas de declarar la independència de Catalunya, tant la UE com els Estats Units hi donarien suport.
"No veig cap impediment perquè els catalans facin del seu país el que vulguin" (Avui)
20 d’abril, 2010
Jordi Pujol veu l'independentisme amb 'tot el dret moral' davant les actuals relacions amb l'Estat
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, creu 'lògic' que l'independentisme 'agafi volada' davant de les actuals relacions entre Catalunya i Espanya. 'És lògic que la proposta agafi volada, o com a mínim el sentiment independentista', ha dit Pujol, 'amb totes les incògnites que planteja, que són grans, molt grans i de tota mena, però amb tot el dret moral i tota la lògica que la situació creada li confereix'. De fet, Pujol sosté que l'estat espanyol ha triat el model francès, 'centralitzalització i homogeneïtzació radicals'. L'expresident ha carregat contra el Tribunal Constitucional (TC), ja que considera que és un organisme que 'no es mereix ni confiança ni respecte'.
09 d’abril, 2010
Pujol: 'Com volen que jo digui que no estic a favor dels referèndums per a l'autodeterminació?'
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha valorat positivament les consultes sobre la independència de Catalunya que s'estenen pel Principat des del 13 de desembre a Arenys de Munt. Després de constatar que l'esperança que durant la democràcia Catalunya podria participar 'en plenitud' amb una autonomia i finançament 'correcte' en un Estat espanyol 'canviat' ha fracassat, Pujol es pregunta 'com volen que jo digui que no estic a favor dels referèndums per a l'autodeterminació?'. Tot i això, es mostra 'escèptic' amb els resultats que puguin tenir i considera que no li correspon a ell posar-s'hi al capdavant. L'expresident també ha valorat que l'important és que 'el tema de la independència no sigui tabú' perquè 'la obtenció de la independència per Catalunya és terriblement difícil'.
31 de març, 2010
Pujol demana al Parlament que tingui una actitud "rotunda i digna" si el TC retalla l'Estatut
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha demanat avui al Parlament que, si es produeix "més castració química (menys espectacular) o més castració física (més espectacular)" per part del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, la institució prengui una "actitud rotunda i digna" i que deixi "clar que el plet segueix obert".
Tot i que en un principi Pujol volia dedicar l'editorial del Centre d'Estudis que porta el seu nom a parlar d'unitat i lideratge, s'ha decantat per l'actualitat i la possible retallada del TC, ja que creu que "perjudicarà l'autogovern català".
Segons Pujol, "el que pot salvar" Catalunya és la seva ambició i els seus actius, sense esperar grans ajudes de l'Estat, i ha considerat necessari un projecte amb lideratge per començar una recuperació interna. "Hem d’entendre que en el gran projecte col·lectiu que actualment hi ha a Espanya –i que en el fonamental és compartit per dretes i esquerres– no es compta amb Catalunya. Si per Catalunya s’entén alguna cosa més que quatre províncies que accepten la neocentralització en curs i l’homogeneïtzació", diu Pujol.
LaVanguardia: Jordi Pujol pide que el Parlament avise de que "castrar" el Estatut no cerrará el caso
12 de gener, 2010
Jordi Pujol lamenta la 'indignant tranquil·litat' de Baltasar i recorda les crítiques 'miserables' per l'incendi de 1994
Jordi Pujol 120110 CATr
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha lamentat aquest dimarts la 'indignant tranquil·litat' que està demostrant el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, amb la polèmica sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan, i ha recordat les crítiques 'miserables' que el Govern de CiU va patir per l'incendi de Nonasp de 1994, on van morir quatre bombers. 'Era una campanya tremenda. En alguns aspectes van arribar a dir coses miserables', ha subratllat indignat Pujol en declaracions a Catalunya Ràdio, on ha recordat que la consellera de Governació llavors, Maria Eugènia Cuenca, va dimitir. L'expresident no ha volgut demanar la dimissió de Baltasar, però sí ha demanat una reflexió.
17 de novembre, 2009
Pujol: 'No acceptarem la sentència del TC, ho direm i la combatrem'
Jordi Pujol s'ha referit avui al fet que el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, vagi instar el PSC a acatar la sentència del Constitucional sobre l'estatut per no deslegitimar el tribunal, tal com notifiquen avui alguns diaris. Pujol té la seguretat que la sentència s'acatarà, però que no s'acceptarà. 'No l'acceptarem, ho direm i la combatrem', ha declarat a RAC1, bo i recordant la crisi interna del constitucional.
En efecte, el tribunal es troba profundament dividit entre els magistrats anomenats progressistes i els conservadors. Parlant del tribunal,'el cor d'aquesta criatura té una malaltia congènita', ha dit Pujol. I encara: 'Tenim un mal tribunal constitucional, ho podem dir amb tota rotunditat', i ha fet avinent que hi havia un magistrat mort i no substituït, un altre de recusat i quatre que fora de termini.
Però, ha recalcat, 'els catalans fa anys que acaten sentències' i faran igual en aquest cas. I és que 'si no l'acatem, ens enviaran la guàrdia civil'.
Avui: "Segur que acatarem la sentència del TC, si no, ens enviaran la Guàrdia Civil"
03 de novembre, 2009
Jordi Pujol: 'Alavedra i Prenafeta són amics meus, ho han estat durant molts anys i ho seguiran sent'
L'expresident Jordi Pujol s'ha pronunciat aquest dimarts al matí per primera vegada sobre la implicació de l'exconseller Macià Alavedra i l'exsecretari de Presidència, Lluís Prenafeta en el cas Pretòria. Pujol ha confessat que quan va conèixer la notícia es va sentir 'sorprès i entristit' però ha explicat que els aplica 'a ells i a tothom, però a ells especialment' la presumpció d'innocència. 'Alavedra i Prenafeta són amics meus, ho han estat durant molts anys i ho segueixen sent', ha aclarit. L'expresident ha volgut agrair-los 'els serveis' que van fer al propi Pujol 'a la Generalitat i a la causa de Catalunya'.
24 de setembre, 2009
Jordi Pujol augura que la sentència contra l'Estatut serà 'confusa, ambigua i maquillada'
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha tornat a opinar sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. Pujol creu que serà 'confusa, ambigua i maquillada', però que 'ens la presentaran com un gran triomf de Catalunya i del pluralisme'. Afegeix que una sentència desfavorable podria dur a una 'pèrdua greu' des del triple punt de vista de la identitat; del poder institucional, polític i financer, i de 'la capacitat d'actuar sobre la cohesió i la convivència de la nostra societat'. D'altra banda, per Pujol aquest episodi és un més de 'la molt llarga batalla' entre 'la voluntat d'Espanya d'absorbir Catalunya i esborrar-ne la personalitat pròpia, i la nostra de mantenir-la'.
15 de setembre, 2009
Maragall i Pujol donen suport a una ILP per aconseguir que TV3 es pugui veure al País Valencià
El projecte de llei, d'àmbit estatal, que promulga aquesta ILP té per objectiu garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques fetes totalment o majoritàriament en les llengües incloses en l'àmbit de protecció de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a les altres comunitats autònomes amb les quals comparteixen llengua.
El principal objectiu d'aquesta iniciativa és evitar situacions com la que es dóna amb TV3 a València, on s'han tancat els repetidors de la cadena catalana.
El projecte de llei es presentarà davant la mesa del Congrés i a partir d'aleshores els impulsors de la iniciativa hauran de reunir un mínim de 500.000 signatures a l'Estat en un màxim de nou mesos.
10 de setembre, 2009
Maragall reclama un nou referèndum si el Tribunal Constitucional retalla l'estatut
L'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall ha demanat avui al Parlament de Catalunya durant l'acte de commemoració del 150è aniversari del president Macià, davant del president Montilla, un nou referèndum sobre l'estatut si el Tribunal Constitucional retalla el text. En l'acte també han parlat l'ex-president Pujol, que ha qualificat el moment actual de 'perillós' i ha reclamat 'respecte al poble català i a la seva dignitat', el president Montilla, que ha glossat la figura de Macià i ha centrat la major part del seu discurs en la crisi, el president del Parlament, Ernest Benach, que ha lamentat que l'autogovern de Catalunya es trobi 'limitat i freqüentment assetjat'.
Avui: Els expresidents demanen que Catalunya reaccioni en l'acte del Parlament per la Diada
06 de setembre, 2009
Generalitat: 650 anys
La creació de la Generalitat de Catalunya data del desembre del 1359 quan, durant les Corts Catalanes convocades a Cervera pel rei Pere III de Catalunya i Aragó, dit el Cerimoniós. Es va crear com un òrgan permanent de les Corts i va nomenar el seu primer president, Berenguer de Cruïlles. Va néixer, doncs, de les antigues Corts Catalanes -formades pels tres estaments de poder de la societat medieval: el braç eclesiàstic, el militar i el reial-, una assemblea de representació parlamentària que compartia el poder amb el monarca, i va ser un dels primers òrgans d'aquesta mena a Europa.
La Generalitat va anar guanyant pes polític fins que durant el segle XV es va convertir en la principal institució de govern del país, encarregada de vetllar que la monarquia i les autoritats reials respectessin les Constitucions i els altres drets de Catalunya. Consumada la derrota catalana a la Guerra de Successió espanyola, el Decret de Nova Planta del 1716 per al Principat del rei castellà Felip V va abolir la Generalitat i la resta d'institucions catalanes. El Principat va passar a ser governat per un capità general i una Reial Audiència, supeditats al Consell de Castella.
Amb tot, com fa notar l'historiador Solé i Sabaté, en la consciència del poble va perviure "el record i el dret a l'autogovern arrabassat per la força de les armes", expressat en memorials, queixes i reivindicacions del fet català. Unes reivindicacions que des del foralisme o carlisme fins als corrents polítics i socials vuitcentistes -liberalisme, republicanisme, federalisme-, tot passant per la Renaixença, el catalanisme i el nacionalisme explícit del primer terç del segle XX reflectien una "voluntat d'autogovern permanent".
Ja en l'actual període democràtic, la Generalitat es va restablir provisionalment el 29 de setembre de 1977, amb el retorn del president Josep Tarradellas de l'exili. Amb la promulgació de l'Estatut de 1979 i els primers comicis al Parlament el 20 de març de 1980, la Generalitat va tornar a quedar constituïda, sota la presidència de Jordi Pujol.
31 d’agost, 2009
Un documental sobre la situació nacional del Quebec es fixa en el cas català
'Questions nationales' recorda que en els anys 60, alguns politòlegs 'podien pensar, i molts sobiranistes esperaven, que la província del Quebec esdevindria un estat independent abans de l'any 2000'. Però després de 50 anys '111 països s'han independitzat, però no el Quebec. Per què?', es pregunten els autors. Algunes personalitats intenten respondre-ho, com ara l'ex-ministre del Quebec, Bernard Landry o el líder del Partit Liberal del Canadà, Stéphanie Dion.
A més, d'entrevistes el film també inclou imatges, que en el cas de Catalunya, són de la manifestació pel dret de decidir a Barcelona el 26 de febrer del 2006 o del funcionament de les aules d'acollida per a nouvinguts.
30 d’agost, 2009
Jordi Pujol avala la necessitat d'una manifestació després d'una sentència adversa del TC espanyol
En una entrevista a l'Avui, Pujol també es desmarca d'alguns dirigents polítics, com el propi Artur Mas, perquè "jo no sóc partidari de fer un nou referèndum, com alguns reclamen. Però el Parlament sí que s’ha de pronunciar sobre com ha quedat l’Estatut que va aprovar". 'Probablement' hi hauria d'haver una manifestació per a defensar l'Estatut si la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) acaba essent contrària als interessos de Catalunya.
Jordi Pujol: “El país està desconcertat però ve una onada positiva”(Avui)




































































































