lo carrer del riu

lo carrer del riu

10 de juliol, 2010

Clam massiu per la dignitat: INDEPENDÈNCIA !!*!!

...i en som molts més dels que ells volen i diuen... Som una Nació 100710 CATr

La major marea humana que hagi recorregut mai Catalunya ha convertit Barcelona en un clam per la dignitat. 1.100.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han col•lapsat el Passeig de Gràcia fins al punt que la manifestació s’ha hagut de dissoldre a Gran Via. La jornada s’ha tancat amb un balanç positiu. Almenys així ho ha afirmat tota la classe política. Ara bé, com ha advertit el conseller d’Obres Públiques i portaveu del Govern, Joaquim Nadal, “demà es fins i tot més important que avui mateix”. Senyeres, estelades, pancartes de tot tipus. Símbols acompanyats de persones. 1.100.000 segons la Guàrdia Urbana, 1.500.000 segons Òmnium Cultural, entitat convocant. Sigui quina sigui, la xifra és històrica, i ha desbordat totes les previsions. Tant, que a l’organització li ha costat molt arrencar i, una vegada en marxa, mantenir el ritme i l’ordre al voltant de la capçalera, liderada pel President Montilla, el President del Parlament, Ernest Benach, i els quatre expresidents de la Generalitat i la cambra catalana, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Joan Rigol i Heribert Barrera. En segona fila, i darrere del lema, la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, flanquejada pels secretaris generals d’UGT i CCOO, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego. I al llarg de la pancarta, nombrosos representants de la classe política i la societat civil. Artur Mas, Joan Puigcercós, Joan Herrera, Ernest Maragall, Joaquim Nadal, Marina Geli, entre molts d’altres. I darrere, davant, als carrers perpendiculars, inclús a la Diagonal, gent. Rius i rius de gent defensant una dignitat ferida per una sentència que obvia el seu desig, la seva paraula. Catalunya està emprenyada i ho ha demostrat. Uns cridant més i d’altres menys. Uns somrient i sorprenent-se de l’afluència, d’altres cridant indignats. Els independentistes, els que més. Lluís Llach - La Gallineta

Però no és important qui cridava, sinó què cridava. Catalunya ha rebutjat la sentència, que representa, en paraules de la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, “un cop de porta” al país. Muriel Casals-Òmnium 100710 CATr

Casals ha assegurat que a partir d’aquest diumenge cal “seguir treballant” i, en aquest sentit, ha demanat “als nostres polítics”, que “escoltin la veu del poble, que és més important que la d’un tribunal desautoritzat”. El poble ha parlat. VilaWeb: Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència

1.500.000 persones: El 10J es converteix en la primera manifestació massiva a favor de la independència (directe.cat)

Cap comentari: