Pla de retallada de despeses de la Generalitat

El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, va presentar aquest dimarts un pla d'estalvi amb el que l'Executiu català preveu reduir aquest any la despesa en 900 milions, 50 d'ells per la supressió de places vacants a la plantilla de la Generalitat. De la resta, 381 milions seran congelats, i 467 eliminats dels Pressuposts.

Castells va destacar que aquest estalvi no suposarà cap acomiadament ni retallades en el pressupost dedicat a la prestació de serveis socials essencials i a àmbits estratègics, com la investigació. No obstant això, fonts del govern català van indicar que la reducció de 50 milions suposarà la no reposició d'entre 800 i 1000 places de treballadors públics que es donin de baixa per jubilació.

directe.cat: El Govern aprova un pla per reduir la despesa en 900 MEUR

El tripartit decideix tramitar d'urgència la llei de consultes

El Parlament ha admès aquest dimarts a tràmit la sol·licitud dels tres grups que donen suport al Govern perquè la Llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya es tramiti 'per la via d'urgència'. Fonts del Departament de Governació han explicat a l'ACN que 'aquesta és una molt bona notícia perquè s'actuï amb celeritat per l'aprovació de la llei'. Calculen que amb aquesta decisió la llei es pugui aprovar el mes de novembre ja que redueix els terminis a la meitat. Aquest anunci es produeix després que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, afirmés que el govern espanyol rebutjarà totes les propostes de referèndum que arribin des de Catalunya.

En concret, la tramitació pel procediment d'urgència implica la reducció a la meitat dels terminis per a la sol·licitud de compareixences i la presentació d'esmenes. Aquesta decisió s'ha pres en una reunió que hi ha hagut del president del Parlament, Ernest Benach, la junta de portaveus i la Mesa del Parlament.

Rajoy retreu a Zapatero que governi "sense rumb" en qüestions econòmiques

El líder del PP, Mariano Rajoy, ha retret avui al cap de l'executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, que no tingui una política econòmica definida i governi "sense rumb". Segons la intervenció del popular al Congrés, és molt greu que el president "no tingui clars criteris com la fiscalitat" i fa molt mal que "vagi d'un costat a l'altre sense definir la línia política d'actuació" perquè augmentarà la incertesa i la desconfiança.

Rajoy ha fet referència a l'episodi viscut ahir quan el PSOE va retirar el suport a una iniciativa d'IU-ICV d'apujar els impostos a les rendes més altes per tal d'aconseguir un acostament amb CiU.

Durant la picabaralla pels comptes públics, el president espanyol ha lamentat que una setmana més Rajoy sigui "especialista a glossar les alternatives econòmiques dels altres" en lloc d'oferir les seves.

Avui: Zapatero es compromet a treballar perquè el Prat tingui més vols internacionals i descentralitzar Barajas

Apareixen els papers nazis de la Barcelona republicana

Jordi Finestres 230609 CATr

L'arxiu del consolat alemany a Barcelona durant la Segona República, confiscat per la CNT i durant anys desaparegut, acaba d'aparèixer, localitzat per la revista Sàpiens a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam. Els detalls de la troballa els donarà a conèixer la publicació en el seu pròxim número, que sortirà a la venda demà.

Els historiadors especialitzats en la Guerra Civil donaven majoritàriament per perduts aquests documents, a través dels quals es pot saber l'actuació de l'incipient nazisme a la Catalunya dels anys trenta. L'axiu inclou noms i cognoms, i fotografies, dels membres del Partit Nazi que vivien a Catalunya. Segons un cens del 1936, n'hi havia 232, tots ells alemanys, ja que cap estranger no hi era admès. El més interessant d'aquests papers és que documenten l'obsessiva activitat d'espionatge que el nazisme duia a terme a Barcelona sota control de la Gestapo. L'oficina encoberta per coordinar aquestes activitats estava situada en una suposada delegació comercial al carrer Avinyó, número 2. Entre altres activitats, es comprava periodistes: se'ls pagava entre un duro i deu pessetes perquè parlessin bé de l'Alemanya nazi.

El fons ara localitzat va formar part de l'arxiu de la CNT, i abans d'anar a parar a Amsterdam el 1947 va passar per París i Anglaterra. Fins al 1975 no va començar a ser classificat. Aquests papers nazis no havien estat consultats fins ara per cap historiador espanyol.

Els tribunals valencians avalen un cop més la unitat del català

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat una sentència que ratifica la validesa de la titulació de Filologia Catalana per a eximir de les proves de coneixement del valencià en les oposicions docents. La resolució critica a més, la "manifesta temeritat" de la Conselleria d'Educació al no complir les sentencies –una quinzena– emeses sobre aquesta qüestió en el mateix sentit.

Avui: El Senat espanyol segrega el valencià del català

El català només s'utilitza en un de cada quatre judicis

Només el 25% dels judicis que es fan a Catalunya se celebren en llengua catalana. Aquesta és una de les dades incloses en un estudi elaborat per l’administració lingüística i judicial de la Generalitat, que per primer cop retrata els hàbits lingüístics als tribunals i jutjats del país. De tots els aspectes analitzats, l’únic on s’imposa el català, per davant del castellà, és el de la retolació, en una proporció de 3 a 1. Precisament aquest és l’únic àmbit que queda en mans del govern, la resta –ús oral i escrit en totes les seves modalitats– queda a criteri dels actors judicials, i aquí el català sempre hi surt perdent.

Els militars van ‘ocupar’ per error la timoneda d’Alfés

Confusió entre el govern i l’exèrcit. Aquests darrers tenen permís de Política Territorial per fer maniobres a l’aeròdrom d’Alfés, bona part del qual està protegit com a espai estepari. No obstant, sembla que aquest dilluns no van entendre bé o no se’ls va informar que no podien circular amb vehicles ni acampar a l’interior de la timoneda. Aclarit l’error, van retirar les tendes del camp i les van resituar prop dels hangars, segons fonts consultades. Aquesta ocupació militar s'han consumat amb unes pràctiques de paracaigudistes d’elit, alguns procedents de l’Afganistan, amb uns 400 efectius i que van caure enmig de la timoneda, però des de la delegació del govern s’assegura que sense provocar danys a l’espai. Els ecologistes, per la seva part, han ocupat la delegació exigint la retirada militar i han anunciat que posaran els fets en coneixement de la fiscalia.

Acadèmiques italianes demanen a les primeres dames que no acudeixin a la reunió del G-8

Un grup d’acadèmiques italianes està protagonitzant la primera acció conjunta per criticar els escàndols en els que, darrerament, està immers el primer ministre italià Silvio Berlusconi. A través d’una carta, han demanat a les dones del mandataris que acudiran a la reunió del G8 el proper mes a l’Aquila, que no acompanyin els seus marits. D’aquesta manera volen escenificar la protesta contra el tracte sexista que té Berlusconi cap a les dones, la promoció de models per a la carrera política i el control dels mitjans de comunicació, una “burla de qualsevol regla democràtica” i una limitació per “expressar la dissensió i les crítiques”.

I la Flama pujà per l'Ebre

No era la flama olímpica, però com si ho fos. Baixava de les altures del Canigó per expandir-se –en aquesta nit de flames i focs– per tota la catalanitat realment existent. La neu de l'hivern i el foc de l'estiu semblaven congriar-se per repartir calor amorosa a tots els catalans, i per primer cop aquesta Flama –que fa cinquanta anys va encendre's al cim del Canigó– va pujar en llagut (en un vell i supervivent llagut dels temps heroics) des de les terres baixes de l'Ebre (Aldea, Tortosa, Jesús, Roquetes) fins al cor de la Ribera, a Móra, aturant-se a cada poble. (Xavier Garcia)