No era la flama olímpica, però com si ho fos. Baixava de les altures del Canigó per expandir-se –en aquesta nit de flames i focs– per tota la catalanitat realment existent. La neu de l'hivern i el foc de l'estiu semblaven congriar-se per repartir calor amorosa a tots els catalans, i per primer cop aquesta Flama –que fa cinquanta anys va encendre's al cim del Canigó– va pujar en llagut (en un vell i supervivent llagut dels temps heroics) des de les terres baixes de l'Ebre (Aldea, Tortosa, Jesús, Roquetes) fins al cor de la Ribera, a Móra, aturant-se a cada poble. (Xavier Garcia)
24 de juny, 2009
I la Flama pujà per l'Ebre
No era la flama olímpica, però com si ho fos. Baixava de les altures del Canigó per expandir-se –en aquesta nit de flames i focs– per tota la catalanitat realment existent. La neu de l'hivern i el foc de l'estiu semblaven congriar-se per repartir calor amorosa a tots els catalans, i per primer cop aquesta Flama –que fa cinquanta anys va encendre's al cim del Canigó– va pujar en llagut (en un vell i supervivent llagut dels temps heroics) des de les terres baixes de l'Ebre (Aldea, Tortosa, Jesús, Roquetes) fins al cor de la Ribera, a Móra, aturant-se a cada poble. (Xavier Garcia)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada