El nombre de pobres creix el 30% en un any

Més de 5.600 persones han començat a cobrar la renda mínima d'inserció des del gener La renda mínima d’inserció (RMI) l’han cobrada tradicionalment dones soles amb fills a càrrec seu, sense formació i amb dificultats per trobar feina. Però ara, des de fa uns mesos, també hi ha caps de família que havien treballat tota la vida, que van perdre el lloc de treball en un temps que es parlava de desacceleració econòmica, han esgotat la prestació d’atur i en plena crisi no troben feina. Són cada cop més diversos els perfils de les famílies –18.127– que cobren la renda mínima, la prestació pensada per ajudar els que no disposen de mitjans suficients per atendre les necessitats mínimes mentre es preparen per a la inserció social i laboral.

Per cobrar la RMI és obligatori seguir un procés d’inserció social i laboral. El govern s’està plantejant una reforma de la prestació que pot passar per flexibilitzar els criteris d’accés i fer més reals els plans d’inserció.

Visions crítiques de l'acord de finançament (2)

Les visions crítiques sobre el nou model de finançament creixen a mesura que passen els dies. En aquest vídeo el sociòleg Salvador Cardús comenta que l'acord 'té molt poc a veure amb els grans objectius que s'havia proposat la reforma de l'estaut'; Rut Carandell, de Reagrupament.cat, confessa que ha viscut l'acord 'com una gran enredada'; i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, demana que s'aclareixi 'en què es redueix el dèficit fiscal'.

Mas veu un brindis al sol les xifres que estima la Generalitat per al 2011 i 2012

Artur Mas 150709 RAC1

El president de CiU, Artur Mas, ha afirmat que les xifres que la Generalitat estima obtenir als anys 2011 i 2012 són "un brindis al sol" perquè no estan garantides. Creu que no ho estan perquè depenen de factors com l'evolució de l'economia espanyola i l'estabilitat pressupostària del govern.

Mas ha criticat que s'estiguin donant per segures les xifres anunciades quan el govern espanyol "no té ni idea" de com estarà la seva economia el 2011 i 2012, per la qual cosa ha denunciat que el govern català consideri que es compleix amb l'Estatut català.

"Ens prenen el pèl perquè ens venen que això compleix fil per randa el contracte (l'Estatut), i ells (el govern) saben que no és veritat. Ens estan donant unes xifres per al 2012 que ningú ens pot garantir en aquests moments", ha denunciat Mas, que tot i això ha assenyalat que les quantitats estipulades per a 2009 i 2010 vindran "segur".

Les Terres de l'Ebre lideren els índexs de la recollida selectiva a Catalunya amb un 38,2%

La recollida selectiva s'ha consolidat a les Terres de l'Ebre, que amb un índex del 38,2% ja lideren el rànquing de Catalunya, segons va fer públic ahir el Departament de Medi Ambient i Habitatge. A més, la mitjana de generació de residus a l'Ebre se situa en 1,45 quilos per habitant i dia, per sota dels 1,59 quilos per habitant i dia de la mitjana catalana. De fet, les quatre comarques de l'Ebre i el Priorat generen un nivell de residus per sota del llindar de la mitjana de Catalunya. En aquest sentit, la comarca del territori que genera menys residus és la Terra Alta (1,11 quilos per habitant i dia), i les que en generen més, el Priorat i la Ribera d'Ebre (1,54 quilos per habitant i dia). Medi Ambient agrupa el Priorat a les Terres de l'Ebre perquè els municipis prioratins formen part d'un consorci amb els de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Precisament, la Ribera d'Ebre és la comarca que separa més residus, amb un índex de recollida selectiva del 53,2%, seguida del Montsià (45,6%) i el Priorat (44,2%). L'única comarca del territori que no assoleix la mitjana catalana en cap de les fraccions (matèria orgànica, vidre, cartró i envasos) és el Baix Ebre, tot i que durant el 2008 ha mostrat una clara tendència a l'alça, amb un increment del 25,6% respecte del 2007.

Assassinada la periodista Natalia Estemirova, especialitzada en conflictes txetxens

La periodista russa Natalia Estemirova, de cinquanta anys, ha estat segrestada a prop de casa seva a la capital txetxena, Grozni. Unes hores més tard, el seu cos ha estat trobat amb trets al cap i al pit. Activista de drets humans, havia treballat amb la periodista, també assassinada, Anna Politkòvskaia. Des que va començar el conflicte txetxè, Estemirova documentava els segrestos, execucions, tortures i altres abusos contra civils.

El director de l'ONG russa Memorial, on col·laborava la periodista, havia alertat del segrest: 'Aquest matí, a quarts de nou, anava cap a la feina, però uns desconeguts l'han obligat a entrar en un cotxe, se l'han endut i no saben on és ara.' El Suprem rus ordena repetir el judici per l'assassinat de la periodista Politkòvskaia

Els pares hauran de pagar els ordinadors portàtils promesos per Zapatero als alumnes de 5è

El president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, va prometre durant el 'Debat sobre l'estat de la nació' que cada nen de 5è de Primària tindria el curs 2009-2010 un ordinador portàtil per estudiar. La promesa s'ha convertit en un mal de cap pel ministre Gabilondo i pels responsables d'educació de cada comunitat autònoma, i passats dos mesos, continua plena d'interrogants. La proposta, que sense haver-ho consultat, necessitarà el cofinançament de les comunitats, comportarà que com a mínim a Catalunya els pares hagin de còrrer amb la despesa de comprar el portàtil. A més, només s'aplicarà a 70 escoles i les empreses editores de continguts didàctics digitals no consideren que sigui mercat suficient per desenvolupar productes.

Defensors de l'asturià critiquen que la no-oficialitat de la llengua impedeix l'accés al fons per al bilingüisme

La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana retreu al govern asturià la seva negativa a elevar l'asturià a la categoria de llengua oficial, fet que ara impedeix a Astúries de beneficiar-se del nou fons específic per a les comunitats autònomes de règim comú amb llengua pròpia, com Catalunya, les Illes, el País Valencià i Galícia. Considera que el govern asturià ha maningut una actitud 'irresponsable i contrària als interessos de la ciutadania' durant el procés de negociació del finançament. L'acusa de deixar-se endur 'pels seus propis prejudicis' i rebutjar 'els milions d'euros que l'estat transferirà a les comunitats que reconeixen en els seus estatuts la cooficialitat de les llengües pròpies'.

La NASA llança l''Endeavour' en el 40è aniversari de l'enlairament de l'Apollo-11

El transbordador espacial estatunidenc 'Endeavour' s'ha enlairat avui, 16 de juliol, des de la base de Florida, en la missió per transportar i instal·lar una plataforma per a experiments científics a l'Estació Espacial Internacional. L'Apollo 11, fa exactament 40 anys, el 16 de juliol de 1969, va partir de cap Kennedy amb destí la Lluna. Cinc dies després, Armstrong diria les famoses paraules: "Un petit pas per l'home, un gran pas per l'humanitat".

Viquipèdia: Apollo 11

Un exposició analitza el souvenir més enllà del record kitsch

Efecte Souvenir 160709 CATr

Els objectes de record tenien un objectiu testimonial per als primers viatgers, però al segle XXI s'han convertit en souvenirs kitsch, que proliferen a les zones més turístiques de les ciutats. Per al comissari de la mostra Efecte souvenir. "Fetitxes de viatge. Més enllà dels tòpics", Òscar Guayabero, aquesta seria una lectura massa banal. I és que l'exposició vol demostrar que el souvenir va molt més enllà dels articles horteres que proliferen a les Rambles, i és un objecte que crea el desig de viatjar, és important per a la construcció de l'experiència d'un viatge i fa una funció essencial de record.

Amb tot el material que hem trobat, l'Òscar ho té difícil per justificar els souvenirs.