Campanya contra la renovació de les llicències a les centrals d'Ascó i Vandellòs

Més de trenta entitats d'arreu de Catalunya i més de mil persones, a títol individual, s'han adherit a la campanya Apaguem les nuclears, que es presentarà oficialment dissabte al matí a Tortosa. La iniciativa, impulsada per entitats socials de les Terres de l'Ebre, vol denunciar la situació de les centrals d'Ascó i Vandellòs i tindrà com a eix central la recollida de signatures de suport a la proposta de resolució que es presentarà al Parlament per exigir que no es renovin les llicències de les centrals d'Ascó i Vandellòs, qüestió que s'ha d'estudiar entre el 2009 i el 2010. Els convocants denuncien que l'energia nuclear és un perill i una hipoteca per a les generacions actuals i futures i que les comarques de l'Ebre i el Camp ja han suportat «prou i massa» aquestes plantes atòmiques. Segons afirmen, tot i que les tres centrals representen el 40% de la potència nuclear instal·lada a l'Estat espanyol, són les que funcionen pitjor, amb més del 60% dels incidents i el 75% dels més greus.

D'altra banda, el CSN va informar ahir de la notificació que va fer Ascó I d'un succés de nivell zero arran de la detecció d'una mànega contra incendis desconnectada i de la desaparició de la peça des d'on es bifurca aquesta mànega. Aquest incompliment de les especificacions tècniques de funcionament de la planta no comporta risc per a les persones ni el medi ambient, com no podia ser d'una altra manera. Detecten a Ascó I una mànega desconnectada

10mil a Brussel·les entrega una carta als eurodiputats en què reivindica el dret a l'autodeterminació

Una delegació de 10mil a Brussel·les ha entregat aquest dijous, 48 hores abans de la manifestació per l'autodeterminació, una carta als europarlamentaris amb l'objectiu d'explicar aquesta iniciativa de la societat civil catalana. A la recepció no hi ha assistit cap eurodiputat català, fet que el portaveu de 10mil.cat, Josep Poveda, ha lamentat. "Ens hagués agradat molt comptar amb l'acompanyament d'algun dels representants electes catalans a Europa encara que hagin expressat obertament la seva oposició a la nostra iniciativa", ha explicat. "Potser si haguessin vingut i ens haguessin escoltat, ara coneixerien millor el motiu i la finalitat de la manifestació d'aquest dissabte", ha afegit.

A la recepció, en què hi han assistit representants d'Eusko Alkartasuna, Esquerra Unitària Europea, el Sinn Féin i el BNG, entre d'altres, la delegació de 10mil a Brussel·les ha demanat la col·laboració dels europarlamentaris perquè els ajudin, segons Poveda, a "crear grups de pressió internacional per donar a conèixer el nostre cas".

A la carta, 10mil a Brussel·les assegura que "no demanem res d'extraordinari ni cap privilegi. Exigim, senzillament, ser reconeguts coma un poble normal dintre de la Unió Europea i poder-nos organitzar com el poble català decideixi lliurement".

VilaWeb: Deu Mil a Brussel·les critica que cap eurodiptat català no hagi assistit al lliurament de la carta

Més del 25% dels independentistes catalans són castellanoparlants

Més del 25% dels independentistes catalans són castellanoparlants i el percentatge augmenta, segons un estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes presentat aquest dijous. L'anàlisi es basa en dades extretes de les enquestes realitzades entre el 1991 i el 2008 pel CIS (el Centre d'Investigacions Sociològiques espanyol), l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) –de la UAB i la Diputació de Barcelona– i la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). El total d'enquestats és de 33.824.

Amb el títol Suport social a la independència de Catalunya. Perfils sociològics, el treball vol reflectir quins són els patrons de comportament principals dels independentistes, els unionistes i els indecisos que viuen a Catalunya. Seguint les conclusions de l'estudi, destaca el fet que la llengua dels independentistes és majoritàriament el català, en un 66,4%, però també hi ha castellanoparlants, un 25,7%, que donen suport a aquesta opció política. Un 7,1% dels independentistes parlen totes dues llengües a casa i un 0,8% en parlen alguna altra. Aquest percentatge, però, és el de la mitjana del període estudiat. En canvi, en els darrers tres anys, s'han incorporat més castellanoparlants a l'independentisme, i ja són un 31%.

L'estudi ha estat presentat pel president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol Marc Belzunces i el director de la fundació, l'economista Roger Albinyana.

El experts recomanen l'avortament lliure fins a les 14 setmanes d'embaràs

El comitè d'experts convocat pel govern espanyol ha presentat aquest dijous l'informe previ a l'avantprojecte de llei de l'avortament, que proposa que la interrupció de l'embaràs sigui lliure fins la 14a setmana de gestació, i estableix un període de reflexió en què les dones rebran informació sobre els avantatges de tenir el fill. La ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, ha dit que l'objectiu del seu govern no és fer una llei més permissiva, sinó "més segura" i sobretot "protegir les dones" perquè puguin interrompre l'embaràs "amb total llibertat" i en uns terminis "perfectament definits".

L'informe proposa que les dones que es vulguin sotmetre a una interrupció de l'embaràs en les 14 primeres setmanes no hagin de donar explicacions, i amplia fins les 22 setmanes la possibilitat d'avortar si hi ha risc per la mare o malformacions greus del fetus. En aquests últims casos, caldrà un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció redactada per un especialista diferent del que practiqui la intervenció. Si es detecten incompatibilitats amb la vida no hi haurà límit de temps. La ministra també ha afegit que cap dona que se sotmeti a un procés d'interrupció podrà ser condemnada a penes de presó, i per aquest motiu caldrà introduir canvis en el Codi Penal.