lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 de desembre, 2008

Visca la República i mori el Borbó!!!

Tardà 061208 El diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Tardà, va participar ahir en l'acte en contra de la Constitució que van organitzar les joventuts del seu partit. Les JERC van representar la mort i l’enterrament de la Constitució amb un taüt caracteritzat com la Carta Magna, que van cremar davant els assistents. Durant la seva intervenció, Tardà va qualificar d’”infàmia” el text a la vegada que va exigir el dret a la secessió i va criticar el Tribunal Constitucional. Per finalitzar va cridar “Visca la República i mori el Borbó”.

Tardà ha afirmat que les paraules de "mori el Borbó" que va pronunciar ahir "es refereixen a una crítica a la monarquia com a institució", i no "a una persona física", ha subratllat que mai ha "desitjat la mort de ningú" i ha lamentat que se'l "criminalitzi".

Tardà assegura que l'expressió "s'ha de contextualitzar en la història de Catalunya amb el que ha sigut sempre un crit que commemora la guerra de successió i els fets de 1714", en què Barcelona es va rendir a les tropes de Felip V.

"Aquesta expressió es refereix a una crítica a la monarquia com a institució, en cap cas s'ha d'interpretar dirigida a una persona física", puntualitza en un comunicat el diputat republicà. Tardà afegeix que mai ha "desitjat la mort de ningú" i que la seva "llarga experiència política, sempre en el marc dels valors democràtics i de progrés, així ho avala".

L'ACA admet que la costa de l'Ebre no té prou aigua per al seu creixement

Un territori amb un subsòl ric en aqüífers i un dels rius més cabalosos de la península, l'Ebre, però on paradoxalment molts municipis no tenen garantit l'abastament d'aigua que ha de permetre el seu creixement futur. Aquest és el panorama actual de les Terres de l'Ebre, amb casos tan flagrants com ara que dos dels polígons industrials més potents, el Catalunya Sud i el de Camposines, no tenen una concessió d'aigua suficient. Una situació injusta però que ara sembla que està en vies de solució. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha elaborat un informe que xifra en 4,5 hectòmetres cúbics anuals el dèficit hídric de les Terres de l'Ebre en l'horitzó del 2020, però que en algunes localitats és molt més imminent. És el primer pas per buscar solucions. Ja tremolo!!!

VilaWeb/ElPunt: L'ACA xifra en 4,5 hectòmetres cúbics el dèficit hídric de les Terres de l'Ebre

La CUP i Maulets rebategen la plaça Constitució de Girona amb el nom de plaça Ovidi Montllor

Ovidi Montllor La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i l'organització juvenil Maulets han mostrat aquest dissabte el seu rebuig al 30è aniversari de la Constitució espanyola celebrant un acte reivindicatiu per reclamar que es canviï el nom de la plaça Constitució de Girona i es rebategi amb el de plaça Ovidi Montllor (Alcoi, 1942-Barcelona, 1995).

El mig centenar d'assistents han posat una placa amb el nom del cantautor valencià, membre de la Nova Cançó, en un dels monuments que integren la plaça gironina i, seguidament, han llegit un manifest en contra de la Constitució, 'que és la base de tot el sistema polític, econòmic i judicial que des de fa dècades encadena i oprimeix als Països Catalans i la seva gent'.

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Diuen: “si no et donen, pren”. (Ovidi Montllor)

Les plataformes carreguen fort contra la massificació eòlica a la Terra Alta en un acte a Corbera

La Plataforma per la Defensa de la Terra Alta (PDTA) va manifestar-se ahir al migdia a Corbera per denunciar les obres de 15 parcs eòlics a la comarca, poc després que sis membres es tanquessin divendres al Centre d'Interpretació 115 Dies del Comebe durant 6 hores. La plataforma va manifestar que el patrimoni està amenaçat per un «infern eòlic».

Una setantena de manifestants, convocats per l'associació cultural de Corbera d'Ebre 'Kol-lectiu Organitzat per la Kar@'(KOK), van reunir-se ahir al migdia per denunciar el model avalat per la Generalitat, que pretén construir 15 centrals eòliques amb més de 180 aerogeneradors a la comarca de la Terra Alta. L'acte, organitzat per la PDTA, va transcórrer a 8 quilòmetres del nucli de Corbera, en una zona on ja s'ha creat la base del que ha de ser el molí C13, un lloc on hi ha restes i material explosiu de la Guerra Civil, i que, segons la plataforma, no podien començar-hi les obres sense el permís del Departament de Cultura.

VilaWeb/ElPunt: Les plataformes denuncien «l'infern eòlic» a la Terra Alta

Terribas reclama que es compleixi l'acord de reciprocitat

Mònica Terribas 071208 CATinfo La directora de TV3, Mònica Terribas, ha dit avui en una entrevista a Catalunya Informació que calia valorar l'esforç que feia TV3 per emetre Canal 9 a Catalunya i que potser no valia la pena si no s'estava preparat 'per assumir que les emissores es rebin a tots els territoris en igualtat de condicions'. Terribas ha reforçat la postura del president de la CCMA, Albert Sáez, qui ja havia dit que es replantejarien l'emissió de Canal 9 a Catalunya si la reciprocitat no es complia.

Terribas feia referència al tancament, el dia 28, dels repetidors de TV3 a Alginet i la Llosa de Ranes i a que, mentre que el Canal 9 ja es pot veure a Barcelona i rodalia, és molt difícil veure TV3 al País Valencià.

Gal·les

Des del punt de vista dels drets col·lectius, el País de Gal·les està fent grans avenços en dues qüestions principals: la demanda de més autogovern, d'una banda, i l'enfortiment de la seva llengua pròpia, de l'altra. El darrer gran èxit ha estat la introducció de la llengua gal·lesa al Consell de la Unió Europea, després d'una campanya liderada pels independentistes del Plaid Cymru, al Govern amb el partit laborista. Durant la darrera dècada, el Regne Unit ha començat a viure una sèrie de canvis que afecten, en diversa mesura, la seva estructura institucional i administrativa. L'anomenada 'devolution', o transferència de poders, de Londres cap a les 'home nations' perifèriques (Escòcia, Irlanda del Nord i País de Gal·les, a més d'Anglaterra) ha estat paral·lel en molts casos a l'arribada per primer cop de partits nacionalistes irlandesos, escocesos i gal·lesos als seus Governs. Només un any després de l'aprovació de l'Acta del Govern de Gal·les del 2006, el principal partit sobiranista de la nació, el Plaid Cymru (El partit de Gal·les), va obtenir els seus millors resultats dels darrers anys, tot passant de 12 a 15 escons a la cambra (d'un total de 60). Això va permetre als independentistes entrar al Govern en coalició amb els Laboristes Gal·lesos després de firmar el programa One Wales, que incloïa la previsió d'un referèndum sobre la transferència de plens poders a l'Assemblea. En aquest cas, les competències de la cambra sí que s'igualarien a les del Parlament escocès. Pel que fa a la llengua gal·lesa, pròpia al país, la seva situació és comparativament més bona que la de les altres llengües cèltiques, com el gaèlic escocès i irlandès o el bretó. Té entre 510.000 i 600.000 parlants, gaudeix de reconeixement legal i s'aprèn a les escoles. També té un fort moviment de promoció i defensa, i fa uns dies va tornar a ser notícia arran de la cooficialitat d'aquesta llengua al Consell de la Unió Europea. És la quarta llengua sense Estat en poder fer-ho, després del català, el basc i el gallec. Viquipèdia: Gal·les