lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 de desembre, 2008

Gal·les

Des del punt de vista dels drets col·lectius, el País de Gal·les està fent grans avenços en dues qüestions principals: la demanda de més autogovern, d'una banda, i l'enfortiment de la seva llengua pròpia, de l'altra. El darrer gran èxit ha estat la introducció de la llengua gal·lesa al Consell de la Unió Europea, després d'una campanya liderada pels independentistes del Plaid Cymru, al Govern amb el partit laborista. Durant la darrera dècada, el Regne Unit ha començat a viure una sèrie de canvis que afecten, en diversa mesura, la seva estructura institucional i administrativa. L'anomenada 'devolution', o transferència de poders, de Londres cap a les 'home nations' perifèriques (Escòcia, Irlanda del Nord i País de Gal·les, a més d'Anglaterra) ha estat paral·lel en molts casos a l'arribada per primer cop de partits nacionalistes irlandesos, escocesos i gal·lesos als seus Governs. Només un any després de l'aprovació de l'Acta del Govern de Gal·les del 2006, el principal partit sobiranista de la nació, el Plaid Cymru (El partit de Gal·les), va obtenir els seus millors resultats dels darrers anys, tot passant de 12 a 15 escons a la cambra (d'un total de 60). Això va permetre als independentistes entrar al Govern en coalició amb els Laboristes Gal·lesos després de firmar el programa One Wales, que incloïa la previsió d'un referèndum sobre la transferència de plens poders a l'Assemblea. En aquest cas, les competències de la cambra sí que s'igualarien a les del Parlament escocès. Pel que fa a la llengua gal·lesa, pròpia al país, la seva situació és comparativament més bona que la de les altres llengües cèltiques, com el gaèlic escocès i irlandès o el bretó. Té entre 510.000 i 600.000 parlants, gaudeix de reconeixement legal i s'aprèn a les escoles. També té un fort moviment de promoció i defensa, i fa uns dies va tornar a ser notícia arran de la cooficialitat d'aquesta llengua al Consell de la Unió Europea. És la quarta llengua sense Estat en poder fer-ho, després del català, el basc i el gallec. Viquipèdia: Gal·les

Cap comentari: