Puyal 170109
És una tortura enfrontar-se al Barça. No perquè sigui el millor, perquè tingui sort, perquè sigui el líder o perquè la dinàmica guanyadora l'arrossegui per si mateix. No, res d'això, o també tot això. És una tortura perquè és un equip inaguantable, pesat com cap.
Desbordant amb la pilota als peus i martiritzant quan no la té. Esgotador atacant i defensant. Una volta completa a la Lliga ha ensenyat el Barça en totes les dimensions possibles, i una setmana després de mostrar-se orgullós i lluitador a Pamplona, com correspon per puntuar allà, ha exhibit la seva faceta més brillant per a apallissar el Depor.
Aquest equip torturador pot personificar-se en Dani Alves, un futbolista que sublima la seva posició de teòric lateral dret. És un tres en un: el seu cos tanca un defensa que fa tornar boig qui l'encara, el centrecampista que recupera pilotes, reparteix joc i xuta a porteria i l'extrem que no para de penjar pilotes a l'àrea als seus companys.
El triomf d'aquesta nit porta la firma de Messi, Henry i Etoo, que s'han repartit els gols, els honors i les fotografies, però sempre ha estat per allà Alves, gestant i produint ocasions de perill.
Excepte en el 1-0, que ha nascut d'un robatori de Xavi, el brasiler ha donat el magnífic centre que ha tocat de cap Henry en el segon gol i un altre igual de bo que també ha tocat de cap en planxa Keita --gran actuació la seva-- i que ha reblat Etoo a plaer. Amb la mateixa comoditat amb què ha transformat el penal davant Juan Rodríguez, improvisat porter després de l'expulsió d'Aranzubía.
A plaer ha guanyat també el Barça, que s'ha trobat un rival amable. De tan net que s'ha mostrat ha vorejat la tebior. Tovíssim i innocent, ha pretès jugar amb decòrum i n'ha sortit escaldat. No tenia cap garantia tampoc de puntuar si s'hagués dedicat a repartir llenya i a perdre temps, perquè altres equips ho han intentat (Madrid, Mallorca) i se n'han anat igual de disgustats i frustrats.
S'han atipat de córrer i de suar, perseguint una pilota que mai han vist de prop i a penes han tocat. Cansats i avergonyits han deixat la gespa, com simples comparses davant l'embriagador Barça que marca la línia sense misericòrdia. La marca amb la seva incansable pressió al centre del camp que li permet recuperar la pilota als 10 segons d'acabar una jugada ofensiva. I així una vegada i una altra. Atac, recuperació, atac, recuperació, en una cançó extenuant per a l'adversari.
Aquesta nit se l'ha après a la força el Depor de Miguel Ángel Lotina, que ha apel·lat a la dignitat per sorprendre el Barça i ha deixat el camp alleujat perquè n'hi han pogut fer deu. Com a mínim.
Ho ha impedit , per exemple, que Henry fallés una clara ocasió als 40 segons i una altra abans de complir-se el segon minut; que Messi fallés dos cops de cap sol a l'àrea; que el cap de Keita s'interposés en una fuetada d'Alves i que Aranzubia pogués ficar un parell de mans davant Etoo i Iniesta. El porter ha deixat el camp vermell d'ira davant la passivitat dels seus defenses, expulsat per cometre un penal ¡sobre Puyol!, que ja és el súmmum.
Ha estat una anècdota, com comencen a ser anecdòtiques les alineacions de Guardiola. Faci sortir qui faci sortir, li respon. L'equip de la Copa ha deixat pas a l'equip de la Lliga, amb nou canvis més en l'alineació.
Només han continuat en l'onze inicial Alves i Touré. En el fons no són dos equips --dos equipassos-- diferents, més enllà dels noms que els componen. El Barça és una plantilla. Una idea.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges d'un partit irrepetible (o potser no!!!)
Puyal 170109
Desbordant amb la pilota als peus i martiritzant quan no la té. Esgotador atacant i defensant. Una volta completa a la Lliga ha ensenyat el Barça en totes les dimensions possibles, i una setmana després de mostrar-se orgullós i lluitador a Pamplona, com correspon per puntuar allà, ha exhibit la seva faceta més brillant per a apallissar el Depor.
Aquest equip torturador pot personificar-se en Dani Alves, un futbolista que sublima la seva posició de teòric lateral dret. És un tres en un: el seu cos tanca un defensa que fa tornar boig qui l'encara, el centrecampista que recupera pilotes, reparteix joc i xuta a porteria i l'extrem que no para de penjar pilotes a l'àrea als seus companys.
El triomf d'aquesta nit porta la firma de Messi, Henry i Etoo, que s'han repartit els gols, els honors i les fotografies, però sempre ha estat per allà Alves, gestant i produint ocasions de perill.
Excepte en el 1-0, que ha nascut d'un robatori de Xavi, el brasiler ha donat el magnífic centre que ha tocat de cap Henry en el segon gol i un altre igual de bo que també ha tocat de cap en planxa Keita --gran actuació la seva-- i que ha reblat Etoo a plaer. Amb la mateixa comoditat amb què ha transformat el penal davant Juan Rodríguez, improvisat porter després de l'expulsió d'Aranzubía.
A plaer ha guanyat també el Barça, que s'ha trobat un rival amable. De tan net que s'ha mostrat ha vorejat la tebior. Tovíssim i innocent, ha pretès jugar amb decòrum i n'ha sortit escaldat. No tenia cap garantia tampoc de puntuar si s'hagués dedicat a repartir llenya i a perdre temps, perquè altres equips ho han intentat (Madrid, Mallorca) i se n'han anat igual de disgustats i frustrats.
S'han atipat de córrer i de suar, perseguint una pilota que mai han vist de prop i a penes han tocat. Cansats i avergonyits han deixat la gespa, com simples comparses davant l'embriagador Barça que marca la línia sense misericòrdia. La marca amb la seva incansable pressió al centre del camp que li permet recuperar la pilota als 10 segons d'acabar una jugada ofensiva. I així una vegada i una altra. Atac, recuperació, atac, recuperació, en una cançó extenuant per a l'adversari.
Aquesta nit se l'ha après a la força el Depor de Miguel Ángel Lotina, que ha apel·lat a la dignitat per sorprendre el Barça i ha deixat el camp alleujat perquè n'hi han pogut fer deu. Com a mínim.
Ho ha impedit , per exemple, que Henry fallés una clara ocasió als 40 segons i una altra abans de complir-se el segon minut; que Messi fallés dos cops de cap sol a l'àrea; que el cap de Keita s'interposés en una fuetada d'Alves i que Aranzubia pogués ficar un parell de mans davant Etoo i Iniesta. El porter ha deixat el camp vermell d'ira davant la passivitat dels seus defenses, expulsat per cometre un penal ¡sobre Puyol!, que ja és el súmmum.
Ha estat una anècdota, com comencen a ser anecdòtiques les alineacions de Guardiola. Faci sortir qui faci sortir, li respon. L'equip de la Copa ha deixat pas a l'equip de la Lliga, amb nou canvis més en l'alineació.
Només han continuat en l'onze inicial Alves i Touré. En el fons no són dos equips --dos equipassos-- diferents, més enllà dels noms que els componen. El Barça és una plantilla. Una idea.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges d'un partit irrepetible (o potser no!!!)
