El Barça ha empatat al camp de l'Arsenal 2-2 a l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions. A priori, un empat fora de casa a la màxima competició europea i aquestes alçades no hauria de ser un mal resultat, però vist el partit de l'Emirates Stadium queda regust de poc. I és que els dels Pep Guardiola han arribat a dominar el marcador per 0-2, obra tots dos d'Ibrahimovic -que porta quatre partits seguits marcant (Saragossa, Osasuna, Mallorca i Arsenal)- a l'inici de la segona part. A més, al llarg dels primers 45 minuts, el domini blaugrana ha estat aclaparador i si el marcador no s'ha mogut ha estat gràcies a l'encert del porter local, Almunia. Però si al primer temps, malgrat la intensitat del joc, no hi ha hagut gols, aquests han arribat a la represa. Al minut 46, en la primera jugada dels blaugranes després de tornar del vestidor, Ibra, a passada llarga de Piqué, superava Almunia per alt i col.locava el 0-1 a l'electrònic. El 0-2, obra també del suec en un impressionant xut que entrava per l'escaire, pujava al marcador tretze minuts després i semblava deixar l'eliminatòria més que encarrilada. Res més lluny de la realitat, ja que Walcott, que acabava de sortir, retallava diferències al 69 i Cesc, de penal, empatava al 85. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
31 de març, 2010
Ecologistes en Acció i ERC presenten al·legacions al magatzem nuclear d'Ascó
Pujol demana al Parlament que tingui una actitud "rotunda i digna" si el TC retalla l'Estatut
Tot i que en un principi Pujol volia dedicar l'editorial del Centre d'Estudis que porta el seu nom a parlar d'unitat i lideratge, s'ha decantat per l'actualitat i la possible retallada del TC, ja que creu que "perjudicarà l'autogovern català".
Segons Pujol, "el que pot salvar" Catalunya és la seva ambició i els seus actius, sense esperar grans ajudes de l'Estat, i ha considerat necessari un projecte amb lideratge per començar una recuperació interna. "Hem d’entendre que en el gran projecte col·lectiu que actualment hi ha a Espanya –i que en el fonamental és compartit per dretes i esquerres– no es compta amb Catalunya. Si per Catalunya s’entén alguna cosa més que quatre províncies que accepten la neocentralització en curs i l’homogeneïtzació", diu Pujol.
LaVanguardia: Jordi Pujol pide que el Parlament avise de que "castrar" el Estatut no cerrará el caso
El promotor d'Escons Insubmisos creu que ara toca 'fer alguna cosa per als descontents amb Espanya'
Qui va ser l'impulsor ara fa quatre anys del partit Escons Insubmisos -que el 2006 proposava deixar buits els escons que arribés a aconseguir en representació a l'elevada abstenció i vot en blanc que no es veuen reflectits a l'hemicicle-, l'arquitecte Carles Lladó, considera que ara ja ha passat el moment de buscar maneres de combatre la desafecció amb el sistema, sinó que el que cal és esmerçar esforços en què Catalunya s'independitzi d'Espanya.
'Ara ha arribat un moment en què ja estic per a la independència de Catalunya. Vaig pensar que la idea d'Escons Insubmisos està molt bé per a la gent descontenta, però ara havia de fer alguna cosa per a la gent que està descontenta amb Espanya i que és independentista'.
'Penedès Decideix' compta amb el suport de 180 entitats i 800 voluntaris
Londres cedeix a Escòcia la seva representació a la reunió de la UE a Barcelona
Xavier Garcia: Mossèn Masip, recordat
Aquests amics, pertanyents a entitats com el Centre d'Estudis del Priorat, el Centre d'Estudis per a la Recerca i Acció Didàctica Aplicada a la Integració (Ceradai) i exmembres de la JARC (Joventut Agrícola Rural Catòlica), amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner i la col·laboració de l'Ajuntament, la parròquia i la Cooperativa del Masroig, són els que van recordar-lo amb diverses intervencions, al Casal Flor de Maig, després que l'alcaldessa Roser Vives descobrís, amb un parlament, una placa a la rectoria on va viure, on tants grups van ser acollits, des d'on tantes coses van projectar-se.
Jo tinc un record molt viu del bon clergue, perquè fou ell qui m'obrí –ja fa quaranta anys, ai!– les portes d'aquesta comarca, que era la seva, i la de la Ribera d'Ebre, que també ho fou, perquè va ser rector a la Torre de l'Espanyol, a Riba-roja i a Miravet i Benissanet, on acabà –amb només 63 anys– els seus dies, amb un funeral multitudinari tant pels capellans com pels laics que hi havia. Els altres amics que participaren en aquest record també van expressar vius sentiments d'agraïment. Així, els seus convilatans Ramon Bargalló, Francesc Vernet, Josep Vernet, Eduard Barceló i Ramon Subirana (gent de la cultura agrària, del periodisme, la història i la catalanitat); gent de procedències properes, com Jaume Sabaté, historiador del Lloar, Joan Launes, periodista radiofònic de Móra d'Ebre, i Josep M. Ferran, psicopedagog, tan vinculat al Priorat; igualment, companys d'antigues batalles humanes, sacerdotals i en defensa de la terra, com Joan Rebull, de l'Ametlla de Mar, i mossèn Josep Gonell, periodista de llarga trajectòria (que envià l'adhesió per escrit); també periodista –i ben conegut–, Joaquim Roglan (que amb Gonell feren tàndem molts anys a la premsa barcelonina) va enviar un text igualment exquisit en què es retrata tota una època, la de la transició, i com uns sacerdots rurals, valents (entre els quals, també, Redorat, d'Ascó; Sáez, de Miravet, i Suñé, de Batea), van saber afrontar el desempar de les cúpules eclesiàstiques, polítiques i elèctriques. També, l'arqueòloga Margarida Genera, i Josep M. Balcells, diputat al Parlament, van aportar el seu testimoni.
Per sort i bon seny, no es va parlar de partits (ni polítics ni de futbol), per la qual cosa l'acte –amb més d'un centenar de veïns del poble– va quedar rodó, precís i emotiu. A l'hora de les croquetes –regades amb bon vi d'aquesta terra aspra i lluminosa– tothom ho comentava satisfet. I és que encara ressonava el violí de Joan Vendrell –justament de Cabacés, el poble de Masip–, del qual instrument havia sortit El cant dels ocells. Entre les furtives llàgrimes que van escapar-se, les de l'exdiputat Francesc Vernet, que tenia al costat.
El Parlament de Sèrbia condemna la matança de 8.000 homes a Srebrenica
Dotze morts en dos atemptats al Daguestan dos dies després de la matança al metro de Moscou
Segons una font de la policia de Kizliar, un dels dos atemptats ha estat perpetrat per un terrorista suïcida vestit de policia.