lo carrer del riu

lo carrer del riu

31 de març, 2010

Arsenal 2 - Barça 2

Puyal 310310

El Barça ha empatat al camp de l'Arsenal 2-2 a l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions. A priori, un empat fora de casa a la màxima competició europea i aquestes alçades no hauria de ser un mal resultat, però vist el partit de l'Emirates Stadium queda regust de poc. I és que els dels Pep Guardiola han arribat a dominar el marcador per 0-2, obra tots dos d'Ibrahimovic -que porta quatre partits seguits marcant (Saragossa, Osasuna, Mallorca i Arsenal)- a l'inici de la segona part. A més, al llarg dels primers 45 minuts, el domini blaugrana ha estat aclaparador i si el marcador no s'ha mogut ha estat gràcies a l'encert del porter local, Almunia. Però si al primer temps, malgrat la intensitat del joc, no hi ha hagut gols, aquests han arribat a la represa. Al minut 46, en la primera jugada dels blaugranes després de tornar del vestidor, Ibra, a passada llarga de Piqué, superava Almunia per alt i col.locava el 0-1 a l'electrònic. El 0-2, obra també del suec en un impressionant xut que entrava per l'escaire, pujava al marcador tretze minuts després i semblava deixar l'eliminatòria més que encarrilada. Res més lluny de la realitat, ja que Walcott, que acabava de sortir, retallava diferències al 69 i Cesc, de penal, empatava al 85. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Ecologistes en Acció i ERC presenten al·legacions al magatzem nuclear d'Ascó

La federació d'Ecologistes en Acció de Catalunya va presentar ahir les seues al·legacions a la possible instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Ascó. L'organització critica la «falta de debat ciutadà» i la «falta de transparència en les negociacions» entre l'Estat, Enresa i l'alcalde d'Ascó, i adverteix que l'MTC no reportarà cap riquesa a la comarca. Les al·legacions d'Ecologistes en Acció també alerten de les males comunicacions per carretera i per ferrocarril, així com de l'impacte que l'MTC podria tenir sobre el medi ambient, el turisme rural i l'agricultura de la Ribera d'Ebre. Per la seua banda, també ERC va presentar ahir a Barcelona les seues al·legacions contra l'MTC, en la mateixa línia de les presentades pel govern català: Ascó està situat en una conca inundable, travessada per l'Ebre i amb tres preses a prop; i també amb risc perquè és en una zona sísmica, i per la proximitat a un complex industrial químic a Flix. Precisament, la plataforma veïnal Volem Viure a Flix i el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre van criticar ahir l'«alarmisme» del govern català, al qual van acusar de no tenir arguments tècnics per oposar-se a l'MTC.

Pujol demana al Parlament que tingui una actitud "rotunda i digna" si el TC retalla l'Estatut

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha demanat avui al Parlament que, si es produeix "més castració química (menys espectacular) o més castració física (més espectacular)" per part del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, la institució prengui una "actitud rotunda i digna" i que deixi "clar que el plet segueix obert".

Tot i que en un principi Pujol volia dedicar l'editorial del Centre d'Estudis que porta el seu nom a parlar d'unitat i lideratge, s'ha decantat per l'actualitat i la possible retallada del TC, ja que creu que "perjudicarà l'autogovern català".

Segons Pujol, "el que pot salvar" Catalunya és la seva ambició i els seus actius, sense esperar grans ajudes de l'Estat, i ha considerat necessari un projecte amb lideratge per començar una recuperació interna. "Hem d’entendre que en el gran projecte col·lectiu que actualment hi ha a Espanya –i que en el fonamental és compartit per dretes i esquerres– no es compta amb Catalunya. Si per Catalunya s’entén alguna cosa més que quatre províncies que accepten la neocentralització en curs i l’homogeneïtzació", diu Pujol.

LaVanguardia: Jordi Pujol pide que el Parlament avise de que "castrar" el Estatut no cerrará el caso

El promotor d'Escons Insubmisos creu que ara toca 'fer alguna cosa per als descontents amb Espanya'

Qui va ser l'impulsor ara fa quatre anys del partit Escons Insubmisos -que el 2006 proposava deixar buits els escons que arribés a aconseguir en representació a l'elevada abstenció i vot en blanc que no es veuen reflectits a l'hemicicle-, l'arquitecte Carles Lladó, considera que ara ja ha passat el moment de buscar maneres de combatre la desafecció amb el sistema, sinó que el que cal és esmerçar esforços en què Catalunya s'independitzi d'Espanya.

'Ara ha arribat un moment en què ja estic per a la independència de Catalunya. Vaig pensar que la idea d'Escons Insubmisos està molt bé per a la gent descontenta, però ara havia de fer alguna cosa per a la gent que està descontenta amb Espanya i que és independentista'.

'Penedès Decideix' compta amb el suport de 180 entitats i 800 voluntaris

La plataforma ciutadana 'Penedès Decideix', que coordina les diferents comissions locals de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, l'Anoia i Garraf que volen organitzar una consulta per la independència, compta ja amb el suport de 180 entitats i 800 voluntaris. La plataforma va néixer el passat 2 de febrer i calcula que per al proper 25 d'abril estan citats a les urnes més de 80.000 catalans de les quatre comarques que engloben. En la consulta del mes d'abril hi participen 19 municipis d'aquestes comarques entre els quals hi ha Igualada, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d'Anoia o Capellades. El gruix de possibles votants se centren a Igualada, amb 32.000, Sant Pere de Ribes, 24.000, i a Sant Sadurní 10.000.

Londres cedeix a Escòcia la seva representació a la reunió de la UE a Barcelona

Els representants culturals de la Generalitat no hi poden participar formalment, tot i que en són els amfitrions La ministra escocesa de Cultura, Fiona Hyslop, representa el Regne Unit en la reunió informal de ministres europeus de cultura que se celebra aquest dimecres a Barcelona en el marc de la presidència espanyola de la Unió Europea. Hyslop, que és del partit independentista d'Alex Salmond, parlarà davant dels ministres europeus en nom del Regne Unit. En canvi, Catalunya no té una representació formal a la reunió, tot i que, segons el programa, el president José Montilla rebrà una breu visita a primera hora del matí de la ministra espanyola Ángeles González-Sinde i de representants del ministeri de cultura de Bèlgica i Hongria.

Avui: Sinde al·lega que és "una simple qüestió normativa" que Catalunya no hagi participat a la reunió europea

Xavier Garcia: Mossèn Masip, recordat

L'articulista explica l'acte d'homenatge que es va fer dissabte passat al Masroig a aquest «mossèn Tronxo de combat» que va exercir tretze anys de la vida sacerdotal al municipi Hi ha santes bones persones que encara es dediquen a recordar capellans –en aquest cas, rurals– morts fa vint anys. Aquest va ser el cas, dissabte passat, al Masroig (Priorat), homenatjant Joan Masip i Franch (Cabacés, 1927 - Benissanet, 1990), un mossèn Tronxo de combat, vull dir que no s'estava tot el dia a la rectoria esperant l'estofat de la majordoma. I és que al Masroig hi va passar tretze anys de la seva vida sacerdotal, de 1972 a 1985, deixant-hi –entre un petit però potent grup que volien desterrar-lo– una colla àmplia d'amics i admiradors de la seva obra general i generosa, que no l'han oblidat.

Aquests amics, pertanyents a entitats com el Centre d'Estudis del Priorat, el Centre d'Estudis per a la Recerca i Acció Didàctica Aplicada a la Integració (Ceradai) i exmembres de la JARC (Joventut Agrícola Rural Catòlica), amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner i la col·laboració de l'Ajuntament, la parròquia i la Cooperativa del Masroig, són els que van recordar-lo amb diverses intervencions, al Casal Flor de Maig, després que l'alcaldessa Roser Vives descobrís, amb un parlament, una placa a la rectoria on va viure, on tants grups van ser acollits, des d'on tantes coses van projectar-se.

Jo tinc un record molt viu del bon clergue, perquè fou ell qui m'obrí –ja fa quaranta anys, ai!– les portes d'aquesta comarca, que era la seva, i la de la Ribera d'Ebre, que també ho fou, perquè va ser rector a la Torre de l'Espanyol, a Riba-roja i a Miravet i Benissanet, on acabà –amb només 63 anys– els seus dies, amb un funeral multitudinari tant pels capellans com pels laics que hi havia. Els altres amics que participaren en aquest record també van expressar vius sentiments d'agraïment. Així, els seus convilatans Ramon Bargalló, Francesc Vernet, Josep Vernet, Eduard Barceló i Ramon Subirana (gent de la cultura agrària, del periodisme, la història i la catalanitat); gent de procedències properes, com Jaume Sabaté, historiador del Lloar, Joan Launes, periodista radiofònic de Móra d'Ebre, i Josep M. Ferran, psicopedagog, tan vinculat al Priorat; igualment, companys d'antigues batalles humanes, sacerdotals i en defensa de la terra, com Joan Rebull, de l'Ametlla de Mar, i mossèn Josep Gonell, periodista de llarga trajectòria (que envià l'adhesió per escrit); també periodista –i ben conegut–, Joaquim Roglan (que amb Gonell feren tàndem molts anys a la premsa barcelonina) va enviar un text igualment exquisit en què es retrata tota una època, la de la transició, i com uns sacerdots rurals, valents (entre els quals, també, Redorat, d'Ascó; Sáez, de Miravet, i Suñé, de Batea), van saber afrontar el desempar de les cúpules eclesiàstiques, polítiques i elèctriques. També, l'arqueòloga Margarida Genera, i Josep M. Balcells, diputat al Parlament, van aportar el seu testimoni.

Per sort i bon seny, no es va parlar de partits (ni polítics ni de futbol), per la qual cosa l'acte –amb més d'un centenar de veïns del poble– va quedar rodó, precís i emotiu. A l'hora de les croquetes –regades amb bon vi d'aquesta terra aspra i lluminosa– tothom ho comentava satisfet. I és que encara ressonava el violí de Joan Vendrell –justament de Cabacés, el poble de Masip–, del qual instrument havia sortit El cant dels ocells. Entre les furtives llàgrimes que van escapar-se, les de l'exdiputat Francesc Vernet, que tenia al costat.

El Parlament de Sèrbia condemna la matança de 8.000 homes a Srebrenica

Gairebé quinze anys després de la massacre de Srebrenica, el Parlament de Sèrbia va aprovar ahir a la nit una declaració de condemna d’aquest crim, que hauria costat la vida a uns 8.000 homes i nens musulmans de Bòsnia i Hercegovina. Després d’una sessió maratoniana de més de dotze hores es va procedir a la votació, que va rebre el suport de 127 diputats i el rebuig de 21, d’un total de 250 diputats. El juliol del 1995 les tropes serbobosnianes, encapçalades pel general Ratko Mladic, van entrar per la força a localitat bòsnia de Srebrenica i hi va provocar “el pitjor crim contra la humanitat a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial”, en paraules del secretari general de l’ONU. Srebrenica és l’únic episodi de la Guerra de Bòsnia que ha estat qualificat de genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia i pel Tribunal Penal Internacional. El Parlament serbi va debatre, però, una declaració de condemna que no parla de genocidi i que s’esperava que rebés una ajustada majoria.

Dotze morts en dos atemptats al Daguestan dos dies després de la matança al metro de Moscou

Dotze persones han mort, inclòs el cap de la Policia Local i vuit agents més, com a conseqüència d'un doble atemptat amb bombes que s'ha produït aquest dimecres a Kizliar, a la república russa del Daguestan, al Caucas Nord.

Segons una font de la policia de Kizliar, un dels dos atemptats ha estat perpetrat per un terrorista suïcida vestit de policia.

Dimecres de passió

«Ha sigut el pitjor començament de Setmana Santa des del 2000» Les 10 víctimes mortals registrades a les carreteres catalanes entre divendres i dilluns passats superen les 8 de tota la Pasqua de l’any passat. Dels set accidents mortals registrats entre el cap de setmana i dilluns, tres es van produir per col·lisió frontal, un altre per un xoc per darrere i un cinquè, per una sortida de via. «L’element comú en tots els casos és el factor humà, és a dir, un possible error del conductor».

El Punt: El pitjor inici de Setmana Santa de la dècada