lo carrer del riu

lo carrer del riu

04 d’abril, 2008

La Plataforma en Defensa de l'Ebre crida a participar en l'assemblea general prevista per al dia 19 d'abril.

PDE 040408 CATr El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va suspendre ahir al matí el que havia de ser, avui, la seva primera visita a les Terres de l'Ebre després de l'esclat de la polèmica per la sequera i el transvasament del Segre, projecte que ha aixecat molta polseguera al territori. El departament va al·legar 'motius d'agenda' per suspendre la seva visita a Tortosa i a Amposta, on aquesta tarda havia de presidir la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, organisme de participació del territori en el marc del pla integral de protecció del Delta de l'Ebre.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) havia previst rebre'l amb una protesta i una catifa de sal, per simbolitzar els efectes que pot tenir un transvasament en el Delta. Segons explicà el portaveu del moviment, Manolo Tomàs, també es preveia per a l'ocasió recuperar les pancartes amb el lema Mai més un govern transvasista, que la PDE exhibia en temps dels governs de CiU i PP.

Segons Tomàs, el Departament de Medi Ambient ja estava advertit de les intencions de la PDE, ja que les van donar a conèixer en la reunió mantinguda amb l'Agència Catalana de l'Aigua el passat dimecres. Per tant, creu que s'ha volgut evitar que, per primera vegada, es veiés «un acte de protesta de la Plataforma contra un govern transvasista d'esquerres».

Per a Tomàs, però, «hauria estat important que el conseller veiés l'estat d'ànim de la gent de les Terres de l'Ebre en aquests moments» i que «comprovés que la PDE està per la defensa del territori mani qui mani». Amb tot, el moviment social manté els actes i les mobilitzacions previstes contra el transvasament del Segre i la interconnexió de xarxes, com ara la penjada de cartells arreu del territori d'aquest cap de setmana. La PDE també fa una crida especial a participar en l'assemblea general prevista per al dia 19 d'abril.

Montilla envia una carta a la ministra Narbona per demanar-li propostes

El president del govern català José Montilla ha demanat per carta a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, que enviï els informes i propostes que tingui l'Executiu per donar resposta a la sequera de Catalunya.

La Generalitat espera que aquestes propostes siguin realitzables "de forma immediata" i puguin entrar en funcionament la pròxima tardor, si bé ha deixat clar que, de moment, el govern central no ha plantejat cap proposta alternativa al transvasament temporal del Segre a la conca del Llobregat.

El polèmic transvasament del Segre a Barcelona que defensa la Generalitat per evitar restriccions a l'àrea metropolitana ha estat un dia més objecte de crítiques per part de l'oposició, tant del PP, que ha exigit la destitució del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, com de CiU, que considera que "està incapacitat per seguir en el càrrec" i ha suggerit el seu relleu.

El Govern espanyol recalca la seva oposició al transvasament del Segre

De la Vega 040408 La vice-presidenta del Govern d'Espanya, María Teresa Fernández de la Vega, ha fet costat a les tesis de José Luís Rodríguez Zapatero i del Govern d’Aragó, i ha dit que el projecte de transvasament del Segre és “totalment inviable”, des d'un punt de vista tècnic, perquè el cabal del riu català és “totalment insuficient” i causaria masses perjudicis en l'agricultura i les centrals hidroelèctriques.

El govern espanyol ha desacreditat, un cop més, els arguments del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, segons els quals el transvasament del Segre és un projecte necessari per proveir d'aigua l'àrea de Barcelona a la tardor si persisteix la sequera.

Amb tot, el responsable de Medi Ambient va dir que mantenia la intenció de dur-lo a terme i va reclamar al govern espanyol que proposés “mesures urgents”, si no veia bé el transvasament. Segons la conselleria aquest és l'únic projecte que a curt terme pot garantir el proveïment d'aigua si continua la sequera. De la Vega, en canvi, ha dit que n'hi ha d'altres, que els estudien i que ja els explicaran.

Gossos celebren el quinzè aniversari

Gossos-Corren Gossos fan quinze anys i per celebrar-ho ofereixen un concert a l'Auditori de Barcelona, dins el marc del XIX Festival de Guitarra de Barcelona. El quintet manresà repassarà els principals èxits de la seva carrera fins als temes més recents i arriscats de l'últim disc, 'Oxigen' (2007), en què adopten nous estils. Al concert, compartiran la sala gran de l'Auditori amb alguns convidats especials que encara no han volgut revelar.

Gossos van protagonitzar un fenomen acústic amb cançons com 'Rere teu', 'No tinguis por' o 'Metamorfosi'. El 2002 van renovar-se introduint guitarres elèctriques i bateria, i ara, amb 'Oxigen', han optat per una barreja d'estils que no desvirtua la seva identitat. En efecte, els manresans hi ofereixen una visió contemporània de la música que barreja pop, rock, reggae, hip-hop i electrònica. Un dels temes més destacats del disc és 'En un instant', la cançó que dediquen a la mort de Josep M. Isanta. 'En un instant' és un rap, un estil que, segons el grup, permet de desfogar la ràbia contra aquell crim.

Sistach demana resar

El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va demanar ahir als catalans que vagin a l'arxidiòcesi a pregar «i demanar a Déu» que «concedeixi el preuat do de la pluja». El cardenal va fer pública l'oració per aconseguir que plogui: «Per la pluja, que ha de portar l'aigua que la nostra societat necessita: que Déu, provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que davalli del cel fins a nosaltres».

Oriol Junqueras: Una illa remota

El 4 d'abril de 1848 neix Arturo Prat, considerat el màxim heroi naval de la història de Xile. El seu besavi Isidre era un pagès català, i el seu avi patern, Ignasi, un petit comerciant, instal·lat en aquell país des de principis del segle XIX, mentre que el seu avi matern havia destacat en la lluita per la independència contra les tropes espanyoles.

Unes dècades més tard, Europa comença a importar enormes quantitats de guano (fonamentalment excrements d'ocells) des de les costes sud-americanes de l'oceà Pacífic. I, tant arrogant com sempre, Espanya envia la seva flota a conquerir una illa plena d'aquest preuat fertilitzant. En concret, l'abril del 1864, l'esquadra espanyola ocupa a traïció les illes Chincha, mentre el Perú i Xile signen una aliança per intentar foragitar els espanyols. Així, el 26 de novembre del 1865, té lloc l'enfrontament naval de Papudo, en què els xilens capturen dos vaixells espanyols, amb una actuació força destacada d'un joveníssim Arturo Prat, que, amb només 17 anys, esdevé tinent segon de la goleta Covadonga, que tot just acaben d'assaltar. Poc després, el gruix de l'armada espanyola ataca la flota aliada als canals d'Abtao, però es veu obligada a retirar-se. I, curiosament, el gran triomfador d'aquesta jornada és Miguel Grau, un altre descendent de catalans, escollit recentment el peruà més important del mil·lenni. Assedegada de venjança, l'esquadra espanyola destrueix més de la meitat de la indefensa flota mercant xilena, fondejada a Valparaíso, però fracassa davant les bateries de Callao i es veu obligada a abandonar les costes llatinoamericanes per sempre.

Segons sembla, els catalans estem avesats a lluitar per la independència... dels altres pobles del món.

El delta de l'Ebre imparteix cursos per conèixer millor els amfibis i les tortugues de la zona

El Parc Natural de l'Ebre impartirà el 5 i 6 d'abril un curs per aprofundir en el coneixement dels amfibis i de les principals espècies de tortugues que poblen el delta de l'Ebre, que són la tortuga d'estany, la tortuga de rierol i la tortuga mediterrània. Durant les jornades es tractaran temes com la identificació, els hàbitats o la situació en què es troba cada espècie, es parlarà sobre els projectes de reintroducció, les espècies exòtiques i les tortugues marines. El curs, que impartirà el professor i doctor en biologia Albert Bertolero, es completarà amb una visita a l'Estació Biològica, on hi ha un programa de cria de la tortuga d'estany.

La Fira DO Terra Alta obre portes diumenge amb una mostra de vins de la collita 2007

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, inaugurarà el proper diumenge la Fira DO Terra Alta, una fira organitzada pel consell regulador de la denominació d'origen Terra Alta i destinada a donar a conèixer els nous vins de la comarca a través d'una mostra i de la segona jornada gastronòmica 'Mar, muntanya, vinya', exclusiva per a professionals i que comptarà amb la participació de cuiners de renom com Carles Gaig. En aquesta fira es podran tastar els vins de la collita 2007 de la Terra Alta i altres novetats presentades pels cellers de la comarca. També hi haurà un tast comentat per sumillers. El certamen se celebrarà al pavelló poliesportiu de Batea.

La fossa comuna de Gurb serà la primera que exhumarà la Generalitat

Dolors Genovès 040408 CATr La Generalitat exhumarà en els pròxims mesos una fossa comuna a Gurb (Osona) per recuperar les restes mortals de quatre soldats republicans, tots ells de Gavà (Baix Llobregat), que van morir a causa d'un projectil de morter el gener del 1939, durant la Guerra Civil. Es tracta de la primera fossa que s'exhumarà després de l'aprovació, per part del govern català, de la llei catalana de fosses comunes, pionera a Espanya i actualment en tràmit parlamentari.

L'objectiu del departament de Relacions Institucionals és fer una prova pilot i establir un protocol que guiï les actuacions futures en aquest àmbit una vegada aprovada l'esmentada llei.

L'obertura d'aquesta fossa comuna respon a la petició de les quatre famílies dels desapareguts i compta amb el suport tant de l'Ajuntament de Gurb com del de Gavà, així com del propietari del terreny on s'ubica la fossa.

L'exhumació durarà uns quinze dies, i en els treballs participaran la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, amb els quals se signaran convenis. Encara que es tracta de la primera fossa que s'obrirà després de l'anunci de la llei catalana de fosses, a Catalunya s'han exhumat ja dues fosses els últims anys.

Els quatre soldats que van morir a Gurb havien acudit allà el gener del 1939 amb la finalitat de defensar la línia defensiva muntada per les tropes republicanes entorn d'aquesta població, a la qual les forces franquistes acaben d'arribar.

La localització exacta de la fossa es coneix perquè altres dos soldats van sobreviure a l'impacte de morter i van comunicar a les seves famílies el lloc exacte de la mort dels seus companys.

D'una altra banda, el conseller ha precisat que la direcció general de Memòria Democràtica continua elaborant el cens de persones desaparegudes durant la guerra o sota el règim franquista.

Des de 2003, un total de 2.171 famílies han demanat ajuda a la Generalitat per saber on va morir un avantpassat seu que va desaparèixer durant la guerra o la immediata postguerra, com va morir i on va ser enterrat. D'aquestes, 1.800 expedients encara continuen oberts. Gencat.cat: Memòria Democràtica

Embarguen cotxes i salaris a cinc imputats per cremar fotos del rei i la defensa creu que la mesura s'estendrà a la resta

Nou capítol judicial en el procés per la crema de fotografies del rei a la plaça del Vi de Girona. Després que s'anul·lés el judici contra Jaume Roura i Enric Stern perquè el jutge no els va deixar parlar en català, ara l'Audiència Nacional ha girat la vista cap als setze imputats per haver cremat instantànies del monarca a cara descoberta en una concentració de suport a la plaça del Vi de Girona.

L'Audiència Nacional ha embargat els salaris i els cotxes a cinc dels setze imputats per cremar fotografies del rei a la plaça del Vi de Girona. Els fets van tenir lloc el 22 de setembre de l'any passat, quan durant una manifestació es van cremar, a cara descoberta, una cinquantena de fotografies del monarca en solidaritat amb els primers encausats pel cas.

L'advocat de la defensa, Benet Salellas, que considera la situació "desproporcionada", ha presentat un recurs contra la mesura i creu que l'Audiència Nacional l'estendrà als altres onze acusats conforme els vagi investigant. A cinc d'ells, l'Audiència els ha embargat cotxes i sous i justifica que la decisió és per cobrir la fiança de 5.000 euros que se'ls va posar el dia que van ser imputats. En concret, el tribunal embarga el cotxe a tres joves i el salari als altres dos. Es tracta d'una veïna de Banyoles, de dos veïns de Girona i de dos més de Bordils.

A la pràctica, això suposa que els qui tenen el cotxe embargat el poden conduir, però no el poden vendre. En relació als salaris, els joves que els tenen embargats rebran una quantitat que els garanteixi la subsistència, però no més. L'advocat de la defensa, Benet Salellas, ressalta que la quantitat per la qual se'ls embarga és 2.000 euros més elevada que la multa sol·licitada pel fiscal.

La defensa creu ara que l'Audiència Nacional estendrà la mesura de l'embargament als onze joves restants implicats en el procés. "Aquests són els cinc primers a qui s'ha investigat, però creiem que a mesura que s'avanci, els altres nois també seran embargats", precisa Benet Salellas.