El 4 d'abril de 1848 neix Arturo Prat, considerat el màxim heroi naval de la història de Xile. El seu besavi Isidre era un pagès català, i el seu avi patern, Ignasi, un petit comerciant, instal·lat en aquell país des de principis del segle XIX, mentre que el seu avi matern havia destacat en la lluita per la independència contra les tropes espanyoles.
Unes dècades més tard, Europa comença a importar enormes quantitats de guano (fonamentalment excrements d'ocells) des de les costes sud-americanes de l'oceà Pacífic. I, tant arrogant com sempre, Espanya envia la seva flota a conquerir una illa plena d'aquest preuat fertilitzant.
En concret, l'abril del 1864, l'esquadra espanyola ocupa a traïció les illes Chincha, mentre el Perú i Xile signen una aliança per intentar foragitar els espanyols. Així, el 26 de novembre del 1865, té lloc l'enfrontament naval de Papudo, en què els xilens capturen dos vaixells espanyols, amb una actuació força destacada d'un joveníssim Arturo Prat, que, amb només 17 anys, esdevé tinent segon de la goleta Covadonga, que tot just acaben d'assaltar. Poc després, el gruix de l'armada espanyola ataca la flota aliada als canals d'Abtao, però es veu obligada a retirar-se. I, curiosament, el gran triomfador d'aquesta jornada és Miguel Grau, un altre descendent de catalans, escollit recentment el peruà més important del mil·lenni. Assedegada de venjança, l'esquadra espanyola destrueix més de la meitat de la indefensa flota mercant xilena, fondejada a Valparaíso, però fracassa davant les bateries de Callao i es veu obligada a abandonar les costes llatinoamericanes per sempre.
Segons sembla, els catalans estem avesats a lluitar per la independència... dels altres pobles del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada