lo carrer del riu

lo carrer del riu

31 d’agost, 2008

Numància 1 - Barça 0. Paciència !!!

Puyal 310808 El Numància ha destrossat tots els pronòstics i ha guanyat el Barcelona amb un solitari gol de Mario Martínez, davant la desesperació de l'equip de Pep Guardiola, incapaç de trobar el camí del gol i amb un atac que ha estat superat en tot moment per la rereguarda numantina. El Barcelona no ha tingut sort, però tampoc l'ha buscat. S'ha entrebancat en atac, ha reiterat errors, ha mogut la pilota amb lentitud i ha estat espès en els últims metres, Messi inclòs, que ha repetit una vegada i una altra sense èxit la seva jugada d'atac. El Numància, per la seva part, ha donat la impressió d'estar cada vegada més còmode, sobretot arran del gol de Mario, del qual el Barcelona mai s'ha recuperat. L'equip barcelonista no ha escatimat en el començament i ha encerclat el Numància al seu camp, que ha format dues línies de jugadors, amb dos laterals esquerres, Bellvís i Cisma, per cobrir les entrades de Dani Alves i, sobretot de Messi, que ha estat el primer a provar sort, sense conseqüències per a la porteria de Juan Pablo. Al jugador argentí l'han seguit Etoo, en dues ocasions, i Henry, però ha estat el Numància el que ha protagonitzat la primera gran sorpresa de l'inici lliguer, en una jugada per l'esquerra de Bellvís. El seu centre no ha pogut ser rematat per Gorka Brit, però Mario Martínez, lliure de marcatge, s'ha fet seva la pilota i ha travessat amb la cama dreta el fons de la xarxa. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Carod avisa contra una nova campanya anticatalana del PP

Carod-Rovira 310808 CATr Josep-Lluís Carod-Rovira ha exigit al líder del PP, Mariano Rajoy, que “tregui les seves mans de Catalunya” i s'abstingui de promoure en l'assumpte del finançament autonòmic una “campanya anti-catalana” com la que va impulsar quan es negociava la reforma de l’Estatut.

Durant la inauguració d'un nou centre educatiu a la localitat tarragonina de Blancafort (Tarragona), Carod ha demanat al PP que no repeteixi “el mateix esquema que va reproduir amb l’Estatut de promoure una campanya anti-catalana en la resta de l'Estat amb l'objectiu de pressionar al Govern espanyol”.

“Senyor Rajoy, deixi a Catalunya tranquil·la, no pressioni el Govern de l'Estat”, ha insistit el vicepresident català que també ha advertit contra la campanya que “sembla que el PP està preparant contra els interessos de Catalunya”.

Així mateix, ha expressat la seva esperança que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, “no faci cas” d'aquesta campanya que, en la seva opinió, està incitant el PP per pressionar-lo.

Oriol Junqueras: Prou excuses!

Al llarg dels tres darrers segles, Catalunya no ha disposat gairebé mai dels recursos naturals necessaris en el procés d'industrialització, d'uns mercats econòmics prou estimulants, d'un poder polític propi ni d'unes universitats que expliquessin res que valgués la pena de ser escoltat. I suposo que és innecessari recordar que la presència simultània de tots aquests elements no s'ha donat en cap moment. Sens dubte, l'acció combinada de tots aquests dèficits hauria d'haver resultat pràcticament insuperable. I, de fet, em sembla que cap altre país del món s'ha sobreposat a tantes mancances. Tot i així, però, els catalans ens hem mantingut quasi sempre prop de la punta de llança de la modernitat econòmica mundial (sense ferro, cotó, carbó, petroli...), hem construït extensíssimes xarxes comercials (sense la protecció de cap flota de guerra...), mantenim viu l'anhel de la llibertat (sense el suport de cap potència estrangera...) i hem elaborat elevadíssims productes culturals admirats arreu del món. A principis del segle XXI, estem plenament integrats en el mercat econòmic més poderós de la història, disposem d'institucions polítiques pròpies i tenim veritables hordes de professors universitaris. I, en canvi, semblem decidits a desaprofitar totes aquestes oportunitats i malbaratar l'esforç èpic de les generacions anteriors a 1939. Ningú dubta que la factura de la guerra i de la dictadura ha estat elevadíssima, però -per l'amor de Déu!- de debò que ara no podem fer quelcom més que somicar? Els joves que ara estan a la universitat haurien d'assumir la responsabilitat de reprendre el vell camí de l'esforç, de la constància i del sacrifici personal en l'estudi i en el treball. Que llegeixin els clàssics i facin llargues estades a l'estranger. I que no tornin fins que hagin oblidat tot el que han vist i sentit aquests darrers anys. I els altres, posem-nos a treballar!