lo carrer del riu

lo carrer del riu

30 de gener, 2009

El govern espanyol continua sense anul·lar el judici a Companys

Lluís Companys 300109 RAC1 El Ministeri de Justícia espanyol ha dit que faria un acte de reparació moral del president de la Generalitat Lluís Companys, després d'haver acceptat la petició de la seva néta, Maria Lluïsa Gally, i el conseller d'Interior, Joan Saura. El govern espanyol continua sense pronunciar-se, doncs, respecte l'anul·lació del judici sumaríssim que sentencià a mort el president, tal com demanen diverses entitats i organitzacions polítiques.

Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió per la Dignitat, ha dit que, tot i que no sabien si aquest gest ajudaria o no, no és el que esperava l'entitat. 'De declaracions morals no en necessitem; el que necessitem és que s'anul·lin els processos i no estarem satisfets fins que això no passi.' Lluís Companys 300109 COMr

Cruanyes també ha dit: 'l'anul·lació del judici a Companys ha de ser el començament de l'anul·lació de molts altres processos. Fins que no es faci aquesta anul·lació, no estarem satisfets.'

El portaveu de la Comissió per la Dignitat també ha recordat que Suïssa va anul·lar, l'u de desembre, tots els processos oberts contra brigadistes suïssos: 'Si ha estat possible fer-ho a altres llocs, aquí també ho ha de ser.' Avui: El govern espanyol aprova la declaració de reparació i reconeixement de Companys i de 41 represaliats més

No pot ser que el 9% del PIB català se'n vagi !!!

finançament CAT 290109 CATinfo El conseller d'Economia, Antoni Castells, va dir ahir en una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que Catalunya havia de poder decidir sobre els seus impostos, perquè 'no pot ser que el 9% del PIB se'n vagi'. Sense donar detalls de les converses amb el govern espanyol, va dir: 'Ara també hi ha en joc el pacte constitucional de fa trenta anys.' I va reiterar que no acceptaria un mal acord.

'Amb el finançament ens juguem el futur de l'autogovern, perquè el finançament és allò que millor mesura la salut de l'autogovern', va dir el conseller. I va afegir: 'Ara negociem un nou model de finançament i d'ací a poques setmanes hi haurà la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut. En aquestes qüestions, ens hi juguem si és possible de fer allò que volíem quan es va fer el pacte constitucional l'any 1978.' Aquest pacte, va explicar, 'volia establir una relació profunda entre l'autogovern de Catalunya i la democràcia a Espanya.'

Castells va prosseguir dient que Catalunya no tenia actualment prou autonomia tributària. I va repetir que el model actual era esgotat: 'No s'acosta a cap model mínimament apropiat per a un govern que vol tenir autonomia i és dolent per al conjunt.' Segons que va dir, si hi ha estat de les autonomies és perquè es va decidir que hi hagués autogovern i, per tant, calia adoptar un model de finançament conseqüent. 'El models federals que hi ha pel món són molt més senzills, clars i efectius. És molt difícil d'explicar a ningú el model actual que tenim aquí', va dir.

Quant a la solidaritat: 'No és acceptable que Catalunya aporti més del 20% de recursos per sobre de la mitjana i que, un cop fet l'anivellament, rebi el 6% per sota de la mitjana.' Cal, doncs, 'un gran pacte per la solidaritat', en el benentès que la solidaritat tan solament té sentit 'si aquells qui la reben la reconeixen i aquells qui l'ofereixen l'accepten'. Ara, va dir lamentant-se'n, la primera d'aquestes condicions no es compleix.

'Les enquestes diuen que el 75% dels espanyols pensen que Catalunya és la comunitat més insolidària. Això vol dir que molt irresponsablement des de l'altra banda de la taula en la qual negociem es dediquen a excitar els ànims contra Catalunya.' I va afegir: 'Si no hi ha una percepció mínima de la realitat, és molt difícil de pactar.'

Vídeo: Conferència del conseller d'Economia, Antoni Castells, sobre el nou model de finançament (VilaWeb/ElPunt)

Bargalló tractarà les universitats espanyoles igual que les estrangeres

Josep Bargalló 300109 RAC1 El director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, ha explicat que el fet que s'estudiï el català a més universitats alemanyes, franceses, angleses, o d'EEUU, que espanyoles es deu, en part, als 'dubtes' de la Generalitat sobre com afrontar aquesta situació. 'Fins ara', ha recordat, pensaven que 'no calia pagar' a les universitats espanyoles perquè l'estat ja se 'n'encarregaria' de fer-ho per potenciar una llengua que és oficial a l'estat. Però 'això no ha estat així', ha lamentat. A partir d'ara 'tractarem les universitats espanyoles igual que les estrangeres i pagarem per veure si la situació canvia'.

Bargalló ha aclarit que si a Alemanya es parla català es 'perquè allà es concentren la majoria d'estudis de filologies romàniques d'Europa. En el cas de França i Anglaterra, l'explicació es troba en l'emigració de professors durant el Franquisme que van acabar exercint en aquests països. I els EEUU 'és molt gran i allà s'estudien totes les carreres'.

L'IRL paga a aquestes universitats perquè ofereixin estudis de català. 'Si no paguéssim també hi hauria universitats que ensenyessin català, però n'hi hauria menys', ha resumit. Les quantitats que s'aporten a aquests centres 'de mitjana' són de 12.000 euros però varien molt en funció de si allà hi ha 'només un professor o hi ha un centre de recerca on es duen a terme, per exemple, tesis doctorals centrades en el català'.

Bargalló ha explicat que fins ara es creia que 'com que els catalans ja paguen els seus impostos es podia esperar que l'estat donés diners a les universitats espanyoles per potenciar el català', però això 'no ha estat així', ha lamentat. A partir d'ara, el president de l'IRL ha assegurat que tractarà les universitats espanyoles igual que les estrangeres i pagaran 'aquests 12.000 euros' per veure si així s'aconsegueix que s'estudiï el català a l'estat espanyol.

ETA assegura que continuarà lluitant fins a la independència d'Euskal Herria

ETA 300109 RAC1 ETA ha avisat en sengles comunicats als diaris Berria i Gara que continuaria lluitant amb les armes fins que els estats espanyols i francès no reconeguin la independència d'Euskal Herria. Aquests dies fa cinquanta anys que es va celebrar la primera reunió de militants d'ETA i, en un text de balanç, el grup fa una crida als abertzales a unir forces 'perquè Euskal Herria tingui el seu lloc i veu pròpia en el món'.

Per ETA, 'l'adhesió a la independència és més gran que fa cinquanta o trenta anys' dins la societat basca, i creu que un dia 'sense imposicions dels estats, aquest poble emprendrà el camí de la independència per vies pacífiques i democràtiques'. Però, mentrestant, diu el comunicat, continuarà lluitant 'amb totes les forces i vies, perquè els estats enemics no donen el més mínim senyal de voler respectar la paraula d'Euskal Herria'.

Avui: ETA avala la violència mentre el futur del País Basc no es pugui decidir "seguint les regles democràtiques"

Gara: ETA pide «unir fuerzas para entrar en la era de la independencia» tras saludar los avances de estos 50 años

Berria: ETA-ren agiria, sorreraren 50. urtemugan