Puigcercós: 'El Rei ha entès que l'Estatut era l'última oportunitat'

Segons el president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, la casa reial s'ha adonat que l'Estatut era l'última oportunitat per poder encaixar Catalunya dins l'estat espanyol. D'aquesta manera, s'ha referit al discurs de Nadal del Rei Joan Carles, en què demanava consens en els 'grans temes d'estat'. Puigcercós afirma que són paraules que s'han d'entendre com un avís al PSOE i el PP perquè canviïn la seva actitud amb Catalunya. En aquest sentit, ha constatat que cada cop hi ha més catalans que creuen que la independència és l'única via possible perquè Catalunya pugui prosperar.

elPeriódico: ERC interpreta que el discurs del Rei avisa PP i PSOE del malestar dels catalans

El missatge de Joan Carles I, el més vist a Euskadi

Ara només falta saber si els va agradar. El missatge de Nadal de Joan Carles I, que per primer cop va emetre la televisió pública basca ETB, es va convertir en el programa més vist del dia a Euskadi en aquesta franja horària, segons fonts de la cadena.

Segons les dades aportades per la televisió basca, ETB va aconseguir gairebé deu punts més de quota de pantalla que TVE-1 a Euskadi, el segon canal més vist del dia.

Les mateixes fonts han posat de manifest que els espectadors bascos van "escollir" ETB-2 per seguir el missatge del monarca, que també va ser emès per la resta de cadenes. LaVanguardia: El mensaje navideño del Rey Juan Carlos, el espacio más visto en la televisión pública vasca

GARA: El medio es el verdadero mensaje

ICV replica al Rei que la legitimitat del TC està 'cada cop més qüestionada'

La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, ha posat en dubte aquest divendres la 'independència' del Tribunal Constitucional (TC) en resposta al discurs de Nadal del rei Joan Carles I, que reivindicava no interferir en els organismes vinculats a la Constitució. 'Una institució que no fa la seva feina i està repleta d'ingerències polítiques' i que 'no compleix la llei vigent', la seva legitimitat està 'cada cop més qüestionada', ha dit Ortiz en referència a la recusació d'un dels magistrats, a la no substitució d'un altre que va morir i a la renovació pendent de quatre de la resta dels membres del TC que ja han acabat el seu mandat.

Josep-Lluís Carod-Rovira: «Tenim tota la pròxima legislatura per preparar el referèndum del 2014»

Josep-Lluís Carod-Rovira creu que les consultes del 13-D han confirmat la necessitat de plantejar un referèndum vinculant i recupera l'horitzó del 2014 per fer-lo. La generalització autonòmica, certifica, ha portat Catalunya a un carreró sense sortida.

"Estem en un carreró sense sortida pel tema de la generalització autonòmica. El cafè per a tothom és l'obstacle fonamental perquè Catalunya pugui prosperar. Catalunya no pot fer cap pas sense el ròssec de setze comunitats autònomes i dues ciutats africanes autònomes."

Carod-Rovira valora el resultat de l'experiència de les consultes sobiranistes del 13-D com una experiència positiva, que és un error menystenir i ridiculitzar. I, en relació al possible referèndum organitzat pel govern de Catalunya, diu: "Ja vaig plantejar que una data adequada podria ser el 2014, quan farà 300 anys que Catalunya va perdre les seves estructures d'Estat; també s'haurà acabat l'aplicació de l'addicional tercera de l'Estatut, s'hauran acabat els fons europeus... Tenim el temps més que suficient. Tenim tota la pròxima legislatura per preparar l'escenari del 2014. Ja no seria un assaig, seria un veritable referèndum convocat per les institucions i amb caràcter moralment vinculant per al govern que l'hagi d'organitzar."

Entrevista a El Punt

Herrera avisa que ICV s'oposarà 'fermament' a que el cementiri nuclear se situï a Tarragona

'Des d'ICV ens oposarem fermament que qualsevol cementiri nuclear se situï en terres catalanes i en concret a Tarragona'. Així ho ha manifestat el secretari general d'ICV, Joan Herrera, qui ha destacat que el seu partit no acceptarà que el govern espanyol porti el cementiri nuclear a Catalunya 'perquè és el territori més nuclearitzat de l'estat espanyol i perquè mentre no hi hagi calendari de tancament' el seu partit 'no acceptarà quina és la solució als residus sigui un cementiri nuclear o qualsevol altre'. En aquest context, Herrera ha avisat que 'en aquests moments s'està accelerant tots els tràmits per decidir on va el cementiri nuclear'.

El caganer de Millet es va esgotar en un cap de setmana

Hi va haver un dissabte de desembre en què a escassos 300 metres del Palau de la Música Catalana, a l’avinguda de la Catedral, hi havia una vuitantena de Millets a la gatzoneta, amb els pantalons abaixats, els atributs a l’aire i un apèndix fecal a terra, allunyat de les seves natges. Dos dies després havien desaparegut tots.

Descartades la fugida i la detenció per part dels Mossos un es podia preguntar qui havia donat i qui havia acatat l’ordre de recerca i captura si tampoc l’havia dictat (almenys, a títol institucional) cap jutge. «Va ser gent de tota mena; dones grans, joves que buscaven un regal per als seus avis, algun freak, diversos col·leccionistes...», recorda Xavier Perelló, que regenta les dues parades de la fira de Santa Llúcia en què es venia l’exitós caganer a 17 euros la unitat.

Diem que es venia perquè ja no es ven. Perquè després d’aquell cap de setmana de vendes frenètiques només quedava una opció: apuntar-se a la llista d’espera. Fer el que va fer un parent molt pròxim de l’expresident del Palau, que «va encarregar dos caganers» del seu familiar amb gest somrient i algun comentari jocós. Per no dir cínic.

La tradició del vers de Nadal reivindica els seus valors culturals

La família disposada al voltant de la taula. Els nens pugen a una cadira i reciten un poema après no sense esforç i, de passada, s’apoderen de l’atenció dels grans i, la majoria de vegades, d’una recompensa econòmica. No només s’han de fer entendre, sinó que es tracta d’una representació pública en tota regla. És el ritual del vers que els més petits reciten a Catalunya durant el dinar del dia de Nadal, una tradició que va conèixer èpoques d’esplendor, com l’enviament de felicitacions nadalenques, que després va declinar i que, de la mà de les escoles, viu un cert ressorgiment.

Els seus valedors argumenten que, juntament amb la revalorització de la paraula i l’educació de l’esforç, es rehabilita el gust per la literatura. Passen coses com que «una família mitjana, potser amb la televisió engegada de teló de fons, sent recitar una peça de Guerau de Liost», diu el sociòleg Salvador Cardús, una possibilitat que el mou a exclamar: «¡Poca broma!». Altres vegades és un poema anònim que ha superat la prova del temps el que sobrevola el menjador.

El catedràtic de Pedagogia Jaume Sarramona afegeix que aquesta tradició contribueix a exercitar la memòria, una pràctica «lamentablement» caiguda en desús, i posa a prova facultats com «l’entonació o la capacitat per dramatitzar», dimensions totes elles que proporcionen una formació integral i que s’han de cultivar. N’hi ha més. Des del punt de vista pedagògic considera igualment valuós que els nens «no solament rebin regals, sinó que també els aportin. I el poema nadalenc és el regal que fan a pares, avis i familiars a la festa», diu.

Joan Salvat-Papasseit: Nadal

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza

i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;

i ells recullen les plomes i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

(Joan Salvat-Papasseit)