Hi va haver un dissabte de desembre en què a escassos 300 metres del Palau de la Música Catalana, a l’avinguda de la Catedral, hi havia una vuitantena de Millets a la gatzoneta, amb els pantalons abaixats, els atributs a l’aire i un apèndix fecal a terra, allunyat de les seves natges. Dos dies després havien desaparegut tots.
Descartades la fugida i la detenció per part dels Mossos un es podia preguntar qui havia donat i qui havia acatat l’ordre de recerca i captura si tampoc l’havia dictat (almenys, a títol institucional) cap jutge. «Va ser gent de tota mena; dones grans, joves que buscaven un regal per als seus avis, algun freak, diversos col·leccionistes...», recorda Xavier Perelló, que regenta les dues parades de la fira de Santa Llúcia en què es venia l’exitós caganer a 17 euros la unitat.
Diem que es venia perquè ja no es ven. Perquè després d’aquell cap de setmana de vendes frenètiques només quedava una opció: apuntar-se a la llista d’espera. Fer el que va fer un parent molt pròxim de l’expresident del Palau, que «va encarregar dos caganers» del seu familiar amb gest somrient i algun comentari jocós. Per no dir cínic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada