Joan Salvat Papaseit: Mester d'amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici fervent-,

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Viquipèdia: Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit: Fill de Joan Salvat Solanas, nascut al Pla de Santa Maria, i Elvira Papasseit Orovitx, de Miravet.

Puigcercós assegura que les vegueries seran una realitat

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha assegurat que les vegueries entraran en vigor després de les pròximes eleccions municipals per garantir la migració amb les Diputacions. Així, segons el conseller 'el país no aguantaria suportar més administracions', i el traspàs de Diputacions a vegueries només es pot fer en el moment de la reelecció dels membres que composaran els consells de vegueria. Puigcercós ha detallat que, mentrestant, el Govern està preparant la Llei de governs locals on s'ha de definir què és una vegueria, una composició de les vegueries i el seu finançament; i ha insistit que si alguna vegueria 'és inqüestionable' és la de les Terres de l'Ebre.

El conseller ha deixat clar la importància de fer una llei que defineixi què és una vegueria i com es finança, ja que si es fa per criteris de població les Terres de l'Ebre sortirien perjudicades de la divisió de la Diputació de Tarragona en dues vegueries. Segons Puigcercós, s'han d'introduir nous criteris com la dispersió de la població, els nuclis, l'extensió territorial, etc.

Segons el titular de Governació, la llei es podrà enllestir dins d'aquest 2008, per iniciar la transició entre les Diputacions i les vegueries.

Una manifestació en defensa del món rural unirà caçadors, pescadors i pagesos

L'acte de protesta, que es farà al febrer a Amposta, rebutjarà la política mediambiental del govern

La Federació de Caça de les Terres de l'Ebre, l'entitat Prodelta (que agrupa les cooperatives arrosseres, les comunitats de regants i les agrupacions de defensa vegetal del Baix Ebre i Montsià), l'Associació de Defensa dels Bous, Asaja i la Federació Provincial de Confraries de Pescadors de Tarragona han convocat una manifestació conjunta pel mes de febrer en què expressaran el seu rebuig a les polítiques mediambientals del governs català i estatal. Rebutgen la «imposició» de la Xarxa Natura 2000, la manca d'inversions al delta de l'Ebre i la prohibició d'activitats tradicionals, com la caça en barraca.

Per la dignitat de les Terres de l'Ebre, sota aquest lema es manifestaran a final de febrer caçadors, pagesos, pescadors i aficionats als bous a final de febrer (la data exacta encara està per concretar). «El món rural està discriminat i hem decidit sortir al carrer per expressar les nostres inquietuds», va assenyalar el president de la Federació de Caça de les Terres de l'Ebre, Manel Royo. En aquest sentit, els diferents col·lectius van exposar que el detonant ha estat l'aprovació de la Xarxa Natura 2000, ja que entenen que limita la seua activitat a canvi de res. «Estem cansats de tantes zones protegides i de tanta falta d'inversió, no només s'han de tapar forats del TAV a Barcelona», va afegir Royo.

«El català emprenyat fa riure al costat de l'ebrenc socarrat», va manifestar el vicepresident de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Manel Ferré, que lamenta els entrebancs amb què topen els regants per entubar la xarxa de regadiu terciària del delta de l'Ebre.

Wikipedia: Red Natura 2000

... ni amb aigua calenta !!!

El rei expressa la disposició a seguir "treballant al servei dels ciutadans" lo Rei 100108 CATr

Click To Play

El rei Joan Carles va aprofitar ahir el sopar commemoratiu del seu 70è aniversari per manifestar la determinació de continuar al capdavant de les institucions de l'Estat al servei dels espanyols, alhora que va agrair la contribució dels ciutadans per mantenir "el rumb de la Corona" i haver aconseguit una "Espanya unida i diversa, moderna i plural, pròspera i solidària". L'acte, en el qual van participar les més altes instàncies de l'Estat, va servir per commemorar els seus 32 anys de regnat.

El rei, emocionat, va assegurar que "el compromís de la Corona amb Espanya té la millor garantia de continuïtat en el príncep d'Astúries". En el seu discurs, Joan Carles va referir-se a les víctimes de la "barbàrie terrorista", a les quals va dedicar un "emocionat record" i afecte per a les seves famílies.

Prèviament havia intervingut el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que va felicitar el rei en nom dels presents i va mostrar-li "reconeixement" i "gratitud" per haver consolidat la monarquia parlamentaria. També va prendre la paraula, de forma improvisada, el príncep Felip, que, "trencant el protocol", va elogiar, com a "fill" i com a "hereu de la corona", la figura del rei i va subratllar que el monarca segueix "ple de vitalitat" per continuar la seva tasca.

Després d'un any en què la figura del rei ha estat qüestionada per sectors de la dreta dura, unes 450 persones van homenatjar ahir el monarca. A l'acte hi van assistir la família reial al complet, Zapatero i els ministres del seu gabinet, els expresidents del govern central -excepte Aldolfo Suárez, malalt d'Alzheimer- i exministres de tots els governs d'aquests 32 anys. També hi havia presidents autonòmics, com el lehendakari Juan José Ibarretxe i el president de la Generalitat, José Montilla. A més, hi van participar els redactors de la Constitució, líders sindicals i de les patronals, entre altres personalitats. En canvi, van declinar assistir-hi Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'ERC, i Gaspar Llamazares, líder d'IU. Per motius d'agenda, també van excusar l'assistència Jordi Pujol i José Antonio Ardanza.

La Plataforma del Sénia assegura que intensificarà les mobilitzacions contra el projecte Castor tot i el canvi d'ubicació

La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ha emès un comunicat per anunciar que intensificaran les mobilitzacions i les accions de protesta per rebutjar el projecte Castor d'emmagatzematge de gas. El moviment ciutadà s'ha mostrat molest per les declaracions del secretari general d'Energia del Ministeri, Ignasi Nieto, en què assegurava que el canvi d'ubicació de la planta s'havia fet des del consens. La Plataforma considera que 'fer córrer' el problema uns quilòmetres més amunt, i situar el projecte al costat de l'autopista al seu pas pel terme de Vinaròs (Baix Maestrat), 'no deixa satisfet a tothom'.

Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia

L'Evolució independentista a l'Estat

Ara toca Catalunya i Euskadi, però de ben segur que el sentiment independentista, que ja creix a les Canàries, s'apoderarà de la majoria de nacions històriques que hi ha a la península Ibèrica. Només caldrà que vegin els beneficis que, en qüestió d'un parell d'anys, ja el 2016, gaudirà Catalunya després d'aconseguir la independència.

Som molts els independentistes que creiem que l'Estat de les autonomies és una farsa i el futur dels Estats passa per la fragmentació en territoris cohesionats i governats des de la proximitat. El geògraf Marc Belzunces n'és un d'ells, i ha fet una sèrie de post al seu bloc on especula sobre l'evolució independentista de les nacions que formen l'Estat espanyol. Segons el seu mapa, que podeu veure a continuació, la primera en independitzar-se seria Euskadi, la seguiria Catalunya, Navarra, les Illes Balears, les Canàries, Galícia i finalment el País Valencià. L'Estat espanyol deixaria de ser "Espanya", aquest concepte inventat per justificar l'opressió, i tornaria a esdevenir la Castella originària.

Segons l'especulació de Belzunces, al final, d'aquí un període històricament curt -30 anys?- els Països Catalans aconseguirien esdevenir, a la fi, una República independent i unificada.

A continuació, fent click, podeu veure aquesta cronologia d'història ficció:

L'autovia de l'interior i la descontaminació del pantà de Flix es podrien agilitzar amb només un 3,5% del dèficit fiscal català

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, va plantejar ahir en el marc d'una conferència a la Cambra de Comerç de Tortosa la necessitat que té Catalunya d'aconseguir un nou acord de finançament. En la conferència de Tortosa, el conseller va assegurar que amb només un 3,5% del dèficit fiscal català del 2005, les Terres de l'Ebre tindrien una inversió afegida de 671 MEUR.

Amb aquests diners, es podrien encarrilar obres com l'autovia de l'interior (435 MEUR), la variant de la N-340 a l'Aldea, o la descontaminació de l'embassament de Flix, així com els condicionaments entre Aragó i l'Eix de l'Ebre, tant per Horta de Sant Joan com per la variant de Batea, la renovació de la línia ferroviària entre Reus i Móra, o els apartadors ferroviaris a l'Aldea. Bloc de Pere Muñoz: "PUIGCERCÓS: PER UN TRACTE FISCAL JUST" (Conferència de Joan Puigcercós a la Cambra de Comerç de Tortosa).

Gencat.cat-Sala de Premsa: El conseller Joan Puigcercós pronuncia la conferència "Nous reptes per fer funcionar Catalunya" a Tortosa.

Text de la conferència del conseller Joan Puigcercós a Tortosa (.doc)

Presentació amb gràfics de la conferència a Tortosa (.ppt)

Que no i que no !!!

Estat i Generalitat tornen a ajornar el traspàs de Rodalies La Comissió Bilateral Estat-Generalitat s'ha tancat amb un balanç agredolç, ja que la trobada, celebrada a Madrid, no ha servit per desencallar el traspàs del servei de Rodalies Renfe al Govern català. Amb tot, la reunió entre la ministra Elena Salgado i cinc consellers catalans (Joan Saura, Antoni Castells, Joaquim Nadal, Joan Puigcercós i Mar Serna) ha permès tancar acords parcials en Inspecció de Treball i Immigració i compromisos totals en d'altres matèries.

La transferència del servei de Rodalies era el punt central de la Bilateral, però no s'ha arribat a cap acord, tot i les moltes hores de negociacions. De fet, l'Executiu català va fer arribar al Govern espanyol fins a set propostes de traspàs, que no han estat acceptades per Salgado. La darrera proposta apostava per una transferència gradual del servei fins l'any 2010, de manera que inicialment hi hagués una cogestió de Rodalies entre les dues administracions per posteriorment convertir-lo en un servei exclusiu de la Generalitat. La delegació espanyola ha presentat una contraposta a darrera hora que, directament, ha estat qualificada "d'innaceptable" pel conseller Puigcercós.

Mentre l'Executiu català no té una pressa excessiva per formalitzar el traspàs del servei, el Govern Zapatero pretén tancar-lo abans de les eleccions generals del 9 de març i, de fet, confiava en enllestir-lo aquest mes. En tot cas, Elena Salgado, titular d'Administracions Públiques, ha comentat que el tema quedava posposat fins la subcomissió d'inversions, que es reunirà el 4 de febrer. El Govern Montilla no vol assumir la transferència si no va acompanyada d'una assignació econòmica que permeti posar al dia una infraestructura oblidada durant la darrera dècada.