lo carrer del riu

lo carrer del riu

28 d’octubre, 2007

L'SNP crida els escocesos a convertir-se en la "generació de la independència"

El Partit Nacional Escocès (SNP) va tancar ahir el seu 73è congrés anual, el primer que celebra estant al timó del govern d’Escòcia, amb una crida a celebrar el referèndum per a la independència de la Gran Bretanya.

En el congrés, que es va celebrar a Aviemore, al nord d’Escòcia, es notava la voluntat de fer la feina ben feta en aquesta oportunitat històrica que l’electorat va donar al maig als independentistes en col·locar-los en un govern en minoria.

En la seva intervenció el líder del partit i president del govern autònom, Alex Salmond, va repassar “els 160 dies d’èxits” assolits per l’SNP des que va arribar al poder. Segons el primer ministre, si Escòcia s’independitzés, seria “el tercer país més ric d’Europa”. “Cal, però, que puguem gestionar tots els diners que genera el petroli del mar del Nord per invertir-los a Escòcia; demanem gastar el que generem”, va afegir.

També el número dos del govern, Nicola Sturgeon, va fer una crida a “assegurar-nos que som la generació de la independència”. De fet, l’independentisme escocès va en augment des que l’SNP va guanyar les eleccions autonòmiques de maig. Una enquesta publicada ahir pel diari Scottish Mail on Sunday assegura que el 33% dels escocesos són partidaris de la independència. El mateix sondeig donava l’any passat un 31%. El partit té ara una xifra rècord de diputats, regidors i d’índex de popularitat. Fa tres anys el congrés va estar marcat per la divisió i la tornada de Salmond com a líder després d’una gran desfeta electoral.

Ahir cada ministre va retre comptes de la seva gestió. Salmond va anunciar que l’autovia entre les dues grans ciutats d’Escòcia, Edimburg i Glasgow, es convertirà en autopista de franc. Però el més important per a la credibilitat del govern es produirà d’aquí a tres setmanes, quan presenti els primers pressupostos per als pròxims tres anys i hagi de quadrar el números per complir totes les promeses que ha fet, com ara la gratuïtat dels medicaments, de l’assistència a la tercera edat i dels menjadors escolars i l’abolició dels peatges per circular sobre els ponts.

Barça 2 - Almeria 0

Puyal 281007 El Barça ha obtingut un magnífic resultat per als escassos mèrits que ha fet davant un ultradefensiu Almería. Un gol d'Henry i un altre de Messi, de penal, han decidit un partit on no s'han dissipat els dubtes de l'equip de Frank Rijkaard, que ha jugat un dels pitjors partits dels últims temps. Ronaldinho ha estat a punt de marcar, amb un llançament de falta que Cobeño ha rebutjar amb dificultats i, al m.38, Giovani ha caçat una passada de Touré, ha rematat a trompades i Henry només ha hagut d'empènyer la pilota 1-0, en una jugada on l'Almeria ha reclamat fora de joc. Una acció individual de Giovani, com havia passat al primer gol, ha portat el segon.

En una topada amb Bruno (lo noi de Saltor), el mexicà ha caigut dins l'àrea. El penal l'ha transformat Messi m.80. El 2-0, a deu minuts del final, ha estat un premi excessiu per als escassos mèrits del Barça. El partit acaba amb tres punts al sac, poc joc, golet d'autoajuda d'Henry i poca cosa més, a banda del retorn de Touré Yaya, Zambrotta i Márquez. Ningú ha sortit content del Barça-Almeria, cosa que revela el mal partit que s'ha vist al Camp Nou. Ni els blaugranes, que han sumat els tres punts amb més pena que glòria se n'han anat orgullosos per la seva actuació, ni els andalusos han arribat al vestidor amb la satisfacció d'haver espantat fins al final. Potser ni l'àrbitre estarà feliç demà quan revisi les dues jugades que van decantar la balança per al Barça, conflictives i molt protestades per un digníssim Almeria.

Ibarretxe diu que ni Rajoy ni Zapatero ni ETA decidiran el futur dels bascos

El lehendakari, de visita a Mèxic, ha tornat a criticar el president del Govern per negar-se a negociar amb ell el mateix que ha negociat amb ETA També ha al·ludit a un recent pronunciament del Consell d'Europa que "ha dit que a Europa, a més d'Estats hi ha nacions que no són Estats, com nosaltres, que tenen dret a aprofundir en la seva identitat i que el seu projecte sigui reconegut jurídicament i política". Alguna vegada han escoltat dir al govern britànic que faran servir la justícia i la policia per a impedir que la societat d'Escòcia es pronunciï?, s'ha preguntat. Així mateix s'ha referit a Puerto Rico, on "s'està parlant d'un sistema de participació ciutadana per a resoldre com volen l'estatus de relació amb els Estats Units".

El lehendakari, després de convidar als bascos mexicans a participar activament en el seu full de ruta i realitzar aportacions, ha reiterat que la seva proposta és un camí "legal, legítim i democràtic".

Finalment, ha puntualitzat que "no cal tenir por» que la societat basca es pronunciï en una consulta perquè el problema és la violència i no l'existència de propostes polítiques.

Una beatificació massiva reviu els records de la Guerra.

La majoria dels que seran honrats en la cerimònia a Roma eren sacerdots i monges assassinats per les milícies d'esquerres al començament de la guerra. beatificacions 291007 COMr Si amb Joan Pau II es van proclamar més beats que en tota la història de l'Església, avui amb Benet XVI n'eleven als altars per centenars. La cerimònia de beatificació concelebrada per 71 bisbes espanyols s'iniciarà a les 10 del matí sense la presència del Papa i conclourà a migdia amb el tradicional Angelus amb Benet XVI. No estan en discussió els mèrits dels 498 assassinats en zona republicana durant la Guerra Civil que, des d'avui, podran ser objecte de culte dels creients, sinó perquè religiosos assassinats pels franquistes han estat exclosos per decisió de la Conferència Episcopal espanyola que, en plena democràcia, no reconeix el suport directe i actiu de la jerarquia eclesiàstica als revoltats contra la República ni considera que l'Església hagi de demanar perdó per això. La majoria dels que seran honrats en la cerimònia a Roma - la major beatificació de la història i a la qual acudiran milers de pelegrins i 71 bisbes espanyols -, eren sacerdots i monges assassinats per les milícies d'esquerres al començament de la guerra.

Però el procés de beatificació ha despertat amargues memòries del paper de l'Església en la Guerra Civil. "La jerarquia de l'Església Catòlica espanyola desaprofitarà una gran oportunitat per a portar a terme un exercici de reconeixement públic de la seva labor durant la guerra civil i la dictadura franquista", ha dit en un comunicat l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica.

El monjo Hilari Raguer afirma que el bisbat espanyol manté "la ideologia franquista"

La selecció catalana d'hoquei inicia dilluns la participació a la Copa Amèrica

És el segon torneig oficial en què competeix El camí de la selecció catalana d'hoquei patins cap a l'oficialitat exigeix molts sacrificis, i els primers que ho saben són els jugadors. Aquesta nit, als deu seleccionats per a la Copa Amèrica els toca una autèntica pallissa física. Tots jugaran partits de la 7a jornada de l'OK Lliga, algun dels quals acabarà passades les onze de la nit. Sense temps per dormir, els jugadors hauran de carregar les maletes i arribar a dos quarts de cinc de la matinada al Prat, des d'on sortiran cap a Recife (via Lisboa) per debutar dilluns a la Copa Amèrica enfrontant-se a l'Argentina. Molta sort !!!

Montilla visita la Ribera d'Ebre

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va visitar ahir la Ribera d'Ebre acompanyat pel conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i pel delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Josep Lluís Salvadó. Concretament, Montilla va anar al matí a Rasquera per veure les instal·lacions del nou reg de suport del poble i per visitar el consistori del municipi. Tot seguit, el president de la Generalitat, va anar a Móra d'Ebre on, al voltant de les 12, va visitar l'ajuntament, on va signar al Llibre d'Honor del poble. Despres, José Montilla va visitar el castell de Móra d'Ebre, va recórrer els carrers del centre comercial del poble i va parlar amb els avis que eren a la Llar de Jubilats i Pensionistes de la capital de la Ribera d'Ebre. Al voltant de les 2 del migdia, el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va assistir a un dinar privat al restaurant Aïna, al qual van anar gairebé tots els alcaldes de la Ribera d'Ebre. A la tarda, José Montilla, el conseller Llena i el delegat del govern a les Terres de l'Ebre es van traslladar fins a Móra la Nova, on van assistir a la 176a edició de la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial.