lo carrer del riu

lo carrer del riu

29 d’abril, 2009

Oriol Junqueras: 'Vaig a Europa a defensar els interessos de Catalunya, i el millor per nosaltres és tenir un estat propi'

Acusa l'Estat espanyol de 'jugar sistemàticament en contra' dels catalans El candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha explicat que si surt escollit eurodiputat anirà a Europa a 'defensar els interessos dels catalans i de Catalunya' i ha afegit que 'el millor és tenir un estat propi'. En aquest sentit, ha destacat que la millor eina per sortir de la crisi és tenir un estat propi perquè d'aquesta manera Catalunya guanyaria poder polític i econòmic. Aquesta mateixa sortida és la que ha plantejat per aconseguir el reconeixement del català a nivell europeu. Junqueras defensa que el català no és 'una llengua minoritària a Europa sinó minoritzada' pel govern espanyol, a qui acusa d'incomplir la normativa europea del cel signant acords bilaterals amb les companyies per obligar-les a passar per Barajas i així 'jugar sistemàticament en contra dels interessos catalans'.

En una entrevista al programa 'Els Matins' de TV3 ha criticat la 'paràlisi' de les institucions i els governs europeus en la lluita contra la crisi econòmica ja que ha afirmat que tenen 'un instrument molt potent com és el Banc Central Europeu' per fer-hi front però no actua perquè els 'estat són molt gelosos de les seves competències'. En aquest sentit ha recordat que ERC defensa polítiques més semblants a les d'Obama que a les dels governs europeus perquè considera que, entre altres coses, no s'ha de tenir por al dèficit fiscal.

Quant a la promesa expressada aquest dimarts pel president de l'Estat francès, Nicolas Sarkozy, d'unir Barcelona amb Lió amb TGV al 2012, Junqueras s'ha mostrat escèptic i ha recordat que tant Zapatero com Sarkozy no es caracteritzen per complir la seva paraula. El candidat d'ERC ha explicat que, malgrat les seves promeses, Sarkozy no ha adjudicat les obres fins a Montpeller o Perpinyà i per part de Zapatero s'ha mostrat convençut que 'és evident que no complirà'.

Uriel Bertran culpa Puigcercós de la marxa de Carretero

Uriel Bertran 290409 CATr

El líder del corrent crític d'ERC Esquerra Independentista (EI), Uriel Bertran, ha manifestat avui la seva voluntat de seguir treballant a ERC "des de dins" i ha culpat la direcció del partit que presideix Joan Puigcercós de la marxa de l'exconseller Joan Carretero.

Bertran creu que Carretero no se n'havia d'anar perquè "era un actiu importantíssim". "Espero que reconsideri la seva decisió", ha dit.

Així doncs, en declaracions a Catalunya Ràdio, Bertran ha qualificat d'"error" l'expedient que l'executiva d'ERC li va obrir a Carretero i ha titllat d'"irresponsabilitat" que alguns membres de la direcció del partit pensin que és necessari desprendre's dels crítics, perquè "ERC necessita que entrin milers de militants i que no marxi absolutament ningú".

"Les persones passen, però el que perduren són les organitzacions i les grans idees", ha destacat Bertran, que ha aventurat que a ERC "segurament hi haurà alguna baixa més, encara que no de forma massiva".

A més, ha recordat que tant l'actual president d'ERC com el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, van ser crítics amb la direcció del seu partit quan el liderava Àngel Colom en la dècada dels 90.

Respecte al finançament autonòmic, Bertran ha instat la direcció d'ERC que deixi de buscar "pactes impossibles" amb el govern espanyol -"que sempre ens enganya i ens pren el pèl", ha dit-, i que passi a dedicar "tots els seus esforços" a aconseguir convèncer el conjunt del catalanisme que el que necessita Catalunya és "un Estat propi".

eldebat.cat: Uriel Bertran creu que Carretero no se n'havia d'anar d'ERC i en responsabilitza la direcció

Tardà critica que el Rei no hagi après català en 30 anys: “Serà per temps lliure!”

El diputat republicà Joan Tardà ha criticat que "el cap de l'Estat, després de 30 anys de regnat, encara no hagi estat capaç de fer un cursos de llengua basca, de llengua catalana i de llengua gallega". Al Congrés, ha ironitzat sobre la causa, que al seu parer no és precisament la falta de temps: "No serà que els Borbons no tinguin afecció al lleure i al temps lliure".

Tardà ha fet aquestes observacions durant l’exposició del seu vot contrari a la proposició del PP al Congrés de garantir el dret de les famílies a elegir la llengua d'ensenyament a les comunitats amb idiomes cooficials. El republicà ha acusat els populars de "genocidi cultural i lingüístic" contra català, basc i gallec i de ser “extraterrestres” a Catalunya. Així mateix, ha considerat que apliquen “la supremacia lingüística amb l'objectiu de reduir les llengües a l'àmbit familiar”.

“La nostra llengua és intocable”, ha advertit Tardà, que ha qualificant de “sorprenent” que ara que Rajoy “semblava transitar per una certa moderació hagi pogut més la catalanofobia del senyor Pedro J. Ramírez, l’etnicisme, l’odi ètnic de Losantos o l’espanyolitat rància d’ABC”.

Camats considera que l'actual projecte de llei d'educació vulnera el Pacte d'Entesa

La portaveu d'Iniciativa, Dolors Camats, ha reiterat l'oposició del grup a l'actual projecte de llei d'educació (LEC), que considera que vulnera el Pacte d'Entesa. Segons Camats, el govern tenia l'encàrrec de fer una llei que recollís el Pacte Nacional per l'Educació i que establís que l'educació és un servei públic, però pensa que no ho ha fet atès el contingut de l'actual projecte de llei. Camats ho ha dit després de reunir-se amb entitats educatives.

Durant la reunió, a la qual han assistit representants de CCOO, UGT, FAPAC, FAPAES, AJEC i la Federació de moviments de renovació pedagògica, Camats els ha explicat el resultat del debat sobre la llei d'Educació i també com han quedat les esmenes que la seva formació va presentar en nom de les entitats.

Camats ha confirmat la intenció del grup parlamentari de mantenir les esmenes 'vives' fins a l'aprovació definitiva de la llei en tots aquells aspectes en què discrepen del text actual. 'I no descartem fins al darrer moment que hi hagi possibilitat que alguns aspectes es modifiquin', ha assegurat. Respecte a la possibilitat de futures mobilitzacions en contra de la LEC, Camats ha dit que des d'ICV valorarien les possibles actuacions que es convoquessin al respecte, però ha negat cap mobilització conjunta d'aquest caire ara per ara.

eldebat.cat: Camats considera que l'actual redactat de la Llei d'Educació vulnera el Pacte d'Entesa

directe.cat: ICV no votarà la LEC si es destinen recursos públics a 'escoles' 'pijas de l'Opus'

Ibarretxe defensa el seu pla frustrat en acomiadar-se del govern

Juan José Ibarretxe ha tancat aquest dimecres el seu últim consell de govern com a lehendakari basc reivindicant les virtuts de l'estatut polític -l'anomenat pla Ibarretxe- i la consulta sobre el futur del País Basc que va proposar i que li van tombar, respectivament, al Congrés espanyol i al Tribunal Constitucional.

Ibarretxe ha presidit l'últim consell del govern basc en funcions abans que dimarts vinent s'investeixi el socialista Patxi López com a nou lehendakari.

Després del Consell, el lehendakari en funcions ha comparegut acompanyat dels membres de l'anomenat Consell Polític, Joseba Azkarraga (EA) i Javier Madrazo (EB), els seus dos socis de govern, als quals ha abraçat.

Ibarretxe no ha volgut desvelar el seu futur, ni tan sols dir si presentarà la seva candidatura en la sessió d'investidura de dimarts per competir amb la de Patxi López.

L'esborrany de la renda, amb lupa

L'innegable èxit de les iniciatives de l'Agència Tributària perquè fer la declaració de la renda sigui menys costós en diners i temps pot acabar fent una mala passada als contribuents. L'esborrany de declaració s'ha de revisar sempre abans de confirmar-lo, perquè Hisenda el fa amb les dades que té i n'hi ha que només les pot facilitar l'afectat, però tot i així es calcula que un 5% el donen per bo sense mirar-lo, i s'exposen a cobrar menys del que els pertoca o a tenir maldecaps si no incorpora tots els ingressos.

Ahir, els tècnics d'Hisenda alertaven d'incorreccions en les deduccions per maternitat i fills a càrrec, que l'administració nega, mentre aprofita el desmentiment per recordar a qui hagi tingut un fill el 2008 que el descompte corresponent no és a l'esborrany perquè no pot ser-hi. Una polèmica que s'afegeix a dues anteriors –primer es van haver de repetir esborranys perquè s'hi calculava malament la deducció de 400 euros per treballador o jubilat, i després es va avisar de possibles errors en les deduccions per habitatge en parelles que fan declaració conjunta–, i que reforça la necessitat de repassar, en aquesta campanya més que mai, els papers.