lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 de novembre, 2007

Els catalans i els bascos són els que menys s'identifiquen amb Egspaña

En canvi, un 94,8 % dels extremenys si que se senten molt identificat amb Egspaña. Perquè sirà ? Els ciutadans extremenys són els que més s'identifiquen amb Egspaña, mentre que els del País Basc són els que menys, seguits dels catalans, canaris i asturians, segons una enquesta de la Fundació Bertelsmann divulgada avui.

El 94,8 per cent dels extremenys se sent identificat amb Egspaña, un suport una mica superior al dels madrilenys (92,9 per cent) i els castellanolleonesos (92,5). Els segueixen els ciutadans de Castella-la Manxa i Balears (89,2); d'Andalusia (87,1); de la Comunitat Valenciana (86,9); de La Rioja (86,8); d'Aragó (82,5) i de Múrcia (81,0).

A l'altra part de la taula, l'enquesta reflecteix que el 62,6 per cent dels bascos s'identifica amb Egspaña, per davant dels catalans (72,8), els canaris i asturians (74,8). En el nivell mig estan els ciutadans de Cantàbria (78,9); de Navarra (78,7) i de Galícia.

Els percentatges cal agafar-los amb pinzes. Ho publica La Vanguàrdia !!!

Pasqual Maragall estrena web

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall disposa, des d'avui, d'una nova web oficial. Entre més informació, s'hi pot consultar la seva agenda d'actes, les activitats dutes a terme, així com els discursos i conferències que ha pronunciat, les entrevistes que li han fet i els articles que ha publicat. La web també té un apartat anomenat Bloc de notes, on Maragall publicarà apunts sobre qüestions personals i d'actualitat. No ens ho podem perdre !!!

L'avantprojecte de la llei de fosses comunes estarà a punt d'aquí a una setmana

El govern català dignificarà i recuperarà les restes de les persones que hi ha en els 150 punts d'enterraments massius Durant la Batalla de l'Ebre, el Priorat es va convertir en un dels punts estratègics de combat i el 1938 va rebre la presència de nombrosos brigadistes internacionals. Malauradament, molts d'aquests soldats que havien vingut d'altres països van perdre la vida a Catalunya i, per tant, van ser portats a fosses comunes amb altres combatents i civils.

Ara, 70 anys després, encara queda pendent senyalitzar convenientment aquests espais de memòria històrica, per tal que les generacions actuals i futures no oblidem les persones que van lluitar per recuperar les llibertats perdudes. Precisament, aquest tribut amb el passat és el que es va fer ahir a la Torre de Fontaubella, on el brigadista britànic Jack Jones, de 94 anys, va ser l'encarregat de destapar una placa a la fossa comuna del cementiri, on s'han gravat els noms de catorze soldats republicans (n'hi ha dos de desconeguts), de quatre civils i d'un presoner (en el nucli, però, es van cavar dues fosses més perquè el cementiri va quedar petit, i entre les tres concentren 115 difunts).

En l'acte, organitzat per l'Associació No Jubilem la Memòria, hi va participar l'historiador britànic Paul Preston, i la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, que va avançar que el govern prepara una llei per honorar les víctimes i que les famílies puguin recobrar les restes dels seus parents, que es troben en els 150 punts d'enterraments massius de Catalunya.

«L'avantprojecte ha estat elaborat per una comissió d'experts formada per historiadors, antropòlegs, arqueòlegs, juristes i forenses.» Per tirar-lo endavant, va insistir que no es deixaran influir pels atacs que reben principalment des de la «dreta», en què se'ls diu que actuen per «rancúnia i revenja». «La nostra intenció és elaborar un inventari oficial de les fosses i que el coneixement de la veritat se socialitzi.

Tenim el dretde saber quin és el nostre passat i, tal com recull l'article 54 de l'Estatut, la memòria històrica és patrimoni col·lectiu.» En aquest sentit, va explicar que «la llei de fosses comunes sortirà a informació pública d'aquí a una setmana», i que llavors començarà el període d'esmenes. A més, va dir que «és probable que el Parlament l'aprovi durant el 2008». Ja per acabar, va celebrar la vitalitat de Catalunya, on coexisteixen 500 projectes d'aquest caire per enfortir la democràcia.

Els nostres fills: Una reflexió.

Emilio Calatayud Pérez, jutge de menors de Granada